Jornades i debats Interacció 
 


Des de la seva primera edició l’any 1984, les Jornades Interacció del CERC s'han consolidat com el punt de trobada entre els responsables i professionals de la cultura, essent un referent de debat i aportació d'idees en aquest àmbit. Com a espai de trobada, Interacció ha sabut agrupar polítics, gestors, creadors, pensadors i investigadors tant del sector públic com del privat i associatiu. A continuació podeu recuperar materials textuals i audiovisuals de totes les edicions.
 

CRÒNIQUES de les sessions:

VIDEOS de les sessions

Per tres dies (8, 9 i 10 de maig), Interacció deixarà la virtualitat per tornar a les jornades presencials, que es plantegen com un espai de trobada per als membres d’aquesta comunitat, responsables locals de cultura i altres professionals del sector.

Hi haurà presentacions de projectes, debats, tallers, píndoles audiovisuals, performances i una petita fira. El tema central d’aquesta edició és, com ja sabeu, el valor públic de la cultura, que es concretarà en els tres eixos de treball d’aquest espai virtual:

1. Innovació i cultura, cultura col·laborativa i xarxes.

2. Sostenibilitat dels projectes culturals: suport públic i privat a la cultura, finançament dels projectes culturals, cultura com a quart pilar del desenvolupament local.

3. Món local i nous models d'actuació en cultura. 


Interacció 2010 es planteja afermar el seu caràcter de referent en el món de les polítiques i la gestió cultural amb una qüestió que està generant un viu debat en el món cultural: la participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura.

Del 19 d'octubre de 2010 fins a 22 d'octubre de 2010. Centre d'Estudis i Recursos Culturals.
 

Programa

Interacció 2010 s'organitza al voltant de tres eixos temàtics, que es desenvolupen a través de sessions plenàries i sessions simultànies. A les sessions plenàries hi assisteixen tots els inscrits, mentre que a les sessions simultànies caldrà inscriure's en un dels àmbits en què es divideixen. Les sessions simultànies poden tenir un caràcter pràctic (presentació d'experiències), teòric o bé fomentar el debat entre els participants.


Les sessions simultànies estan distribuïdes en 3 blocs:

Bloc 1. La democràcia cultural i el fenomen amateur com a factor de cohesió social. En aquest àmbit s'analitzarà la importància de la cultura amateur com a font de cohesió social, participació i mobilització cultural de la població. La cultura ha de jugar un paper actiu i de primer ordre en l'establiment de vincles i xarxes socials en el territori.

Bloc 2. La cultura popular i l'associacionisme cultural. La cultura popular rau a la base de la creació i l'expressió dels ciutadans. Aquest bloc vol analitzar com sorgeixen aquestes formes d'expressió i els lligams i estratègies que s'estableixen en el territori per tal de fer-les efectives.

Bloc 3. Els nous instruments per a la creació artística i els nous llenguatges de la cultura. Les tecnologies han facilitat una distribució horitzontal de la cultura, en què els usuaris passen a ser contribuïdors i agents actius de la creació. El concepte de democràcia cultural s'amplia amb aquestes noves eines i les relacions socials que impulsen.
 

Objectius

• Fer que Interacció 2010 contribueixi a elaborar una nova agenda política per a la cultura al món local.

• Aprofundir les línies de debat i reflexió del programa de formació i del Fòrum de Regidors i Regidores de Cultura.

• Situar la dimensió social de la cultura i la democràcia cultural en el centre de les agendes dels responsables polítics i tècnics dels municipis, incidint en aspectes fonamentals com la participació, l'impuls de la creativitat i la cohesió social.

• Fomentar el debat en aquest àmbit, amb la participació de destacades personalitats que l'hagin estudiat i treballat a fons.

• Aprofitar l'impuls i energia que caracteritza Interacció com a lloc de trobada de regidors, tècnics i gestors culturals, i també com a gran àgora que permet, posteriorment, crear punts de contacte i establir relacions de treball entre municipis diferents.

• Exercir, un cop més, de referents i laboratori d'idees en els processos de definició de les polítiques públiques de la cultura dels propers anys.


Juan Goytisolo, Bhikhu Parekh i Dragan Klaic són alguns dels noms propis que passaran per l’edició d’enguany del programa Interacció, que té com a eix central el debat sobre les polítiques locals per al diàleg intercultural. Del 28 al 31 d’octubre, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona acull més de 500 tècnics i gestors culturals d'arreu d'Espanya.
 

Interacció 2008 vol reobrir el debat al voltant de la diversitat i la interculturalitat, amb el convenciment que la nova dimensió que ha adquirit el fenomen demana una resposta des de l'administració local. Per a tal fi, Interacció 2008 es planteja com a objectius mostrar una panoràmica, teòrica i pràctica, de la situació de les polítiques culturals locals al voltant de la interculturalitat i reflexionar sobre la necessitat de respondre als reptes de la diversitat des dels departaments i serveis municipals de cultura i ciutadania, amb programacions i polítiques pròpies.

En l'àmbit de presentació d'experiències, es copsarà l'evolució de les polítiques culturals de la diversitat, així com les bones pràctiques, proposant noves vies i objectius de futur des d'un plantejament municipal. Així mateix, les jornades, organitzades per l'Àrea de Cultura amb el suport de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, seran un espai de coneixença, trobada i d'intercanvi entre els responsables i professionals de la cultura i la gestió de la diversitat.

No podem oblidar que el 2008 ha estat declarat Any Europeu per al Diàleg Intercultural (The European Year of Intercultural Dialogue, EYID) pel Parlament Europeu. Aquest marc internacional és idoni, doncs, perquè la Diputació de Barcelona faci una aposta ferma en aquest sentit.


Dossier de premsa 


Presentació

Les polítiques públiques estan accentuant la seva voluntat de ser prop de la ciutadania. Des de la cultura, aquesta voluntat de proximitat s'ha manifestat tradicionalment en equipaments i programes que tenen el territori barri com a referència, sigui des d'un enfocament lligat a la dinamització social i cultural, sigui des de la voluntat expressa d'alguns equipaments culturals.

Seguint una trajectòria cada cop més estesa a escala internacional, avui les polítiques culturals de proximitat ja no són patrimoni exclusiu desl equipaments de barri. Grans institucions culturals també busquen el seu arrelament al barri, l'accés de les minories als seus programes, l'abordatge de la diversitat cultural o la intervenció en conflictes existents al seu entorn.

Sensibles a aquesta nova dimensió social de la cultura, que marcarà les polítiques culturals dels pròxims anys, Interacció 2006 proposa un seguit de reflexions, però també d'experiències concretes, que volen aprofundir en el debat de les polítiques culturals de proximitat.

El programa principal s'estructura en un conjunt de conferències i taules rodones amb experts de tot el món que són al capdavant de les idees, i una extensa relació de casos i experiències que il·lustren com s'està abordant la proximitat, un fenomen a escala planetària. Alguns d'aquests casos i experiències es podran visitar personalment a Barcelona i el seu entorn.
 

Estructura del programa

El programa bàsic d´Interacció´06 s´articula en cinc àmbits temàtics amb l´objectiu de reconèixer les distàncies i les connexions culturals contemporànies, que es concreten en taules rodones plenàries, presentació de projectes i iniciatives de proximitat.

  • Polítiques culturals de proximitat.

  • Conflictes de proximitat.

  • Diversitat i proximitat.

  • Nous valors i ciutat. 

  • Espai públic i proximitat.

Programa    

LLIBRE DE LES JORNADES

Interacció'04 : vers una Agenda 21 de la cultura. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 2006. 208 p.

Resum: Aquesta obra recull les intervencions que van tenir lloc durant les intenses jornades del mes de maig de 2004. Els diferents seminaris abordaren temes com ara el desenvolupament econòmic i cultural, el paper de les arts i els mitjans de comunicació, els malestars de les identitats culturals i la participació dels ciutadans, així com l’impacte de la globalització en la dimensió cultural de les ciutats.

A banda d’aquesta reflexió important i necessària, Interacció 2004 acollí l’espai de debat d’una proposta d’Agenda 21 de la cultura, que es debaté els dies 7 i 8 de maig. El document sobre l’Agenda 21 de la cultura, que s’inclou en aquest llibre, s’articula com una proposta que descriu els perills i les amenaces que avui pateix l’ecosistema cultural i, al mateix temps, perfila una nova cartografia sobre com intervenir-hi des de l’àmbit públic i el territori urbà.


Disponible al Centre d’Informació i Documentació del CERC.

Veure fitxa completa.
 

LLIBRE DE LES JORNADES

Polítiques per a la interculturalitat. Barcelona : Diputació de Barcelona; Pagès, 2004. 172 p.

Resum: L’edició d’Interacció 2002 afrontà el debat al voltant de les polítiques interculturals amb l’objectiu de donar resposta als nous fenòmens que la nostra societat ha d’abordar per tal de garantir, tothora, un diàleg que comporti el mutu enriquiment i l’ampliació de les pròpies visions culturals. Aquest llibre en recull algunes de les aportacions principals amb l’objectiu d’erigir-se en referent útil pel que fa a la reflexió sobre el fet migratori, el diàleg entre cultures i les implicacions que suposa l’arribada de noves persones als nostres municipis.

Disponible al Centre d’Informació i Documentació del CERC.

Veure fitxa completa.

Interacció 2000, sota el comú denominador de “Cultura i servei públic” i a través de fòrums, seminaris, conferències i presentacions que se celebraran al llarg de quatre intenses jornades de treball, es proposa explorar les múltiples i variables dimensions que defineixen, a hores d’ara, el caràcter de servei públic de les polítiques culturals, conferint una atenció particular als temes i problemes de la planificació i disseny d’equipaments especialitzats i polivalents, la gestió de xarxes patrimonials i de difusió artística o els reptes que els nous escenaris de les indústries culturals i la societat del coneixement suposen per a les polítiques culturals locals, esmentant només alguns dels ingredients que configuren el present programa.

Un programa que, en definitiva, pretén conjuminar la reflexió, el debat i l’intercanvi, tot posant a l’abast dels participants l’estat de les contribucions internacionals contemporànies sobre la matèria i propiciant el coneixement i el reconeixement entre responsables culturals locals en la quàdruple dimensió catalana, estatal, europea i llatinoamericana.


PROGRAMA


Fòrums de cultura i poder local

  • Europa: Fòrum de regions locals per la cultura

  • Llatinoamèrica: Fòrum de cooperació cultural local

  • Espanya: Fòrum de diputacions i cultura

  • Catalunya: Fòrum de regidors de cultura

Seminaris

  • Municipi i xarxes artístiques: la promoció pública de l’espectacle en viu

  • La gestió patrimonial: nous usos, nous discursos

  • Vint-i-cinc anys de cases de cultura

  • Indústries culturals i polítiques locals

  • Nous espais per a la cultura a Europa

  • Els observatoris culturals a les regions metropolitanes

  • Polítiques culturals i societat de la informació

  • Cultura i política cultural

Visites i itineraris: Pot salvar la ciutat, la cultura?

  • Carrers temàtics. Una aproximació al gremialisme postmodern

  • L’ombra del Sónar és allargada

  • Equipaments, monuments, instrument, ... 

Encontres: Cultura i poder local

L’adopció d’aquest tema general, cultura i poder local, com a centre d’interès d’Interacció’98 obeeix a un doble objectiu. D’una banda, la proximitat temporal amb la commemoració dels primers vint anys de poder local democràtic a l’Estat espanyol. D’altra, més enllà de l’efemèride d’estricte interès hispànic, la radical convicció per part de la institució convocant, la Diputació de Barcelona, que aquesta és potser la cruïlla fonamental per al desenvolupament de tot el món de les polítiques públiques per a la cultura al llarg dels pròxims anys. Una cruïlla que, tanmateix, no està pas exempta dels dèficits i de les complexitats derivades de conjugar la política cultural, una de les regions més dèbils de les polítiques públiques, amb el poder local, que sovint és el que disposa de menys competències i recursos entre tots els poders territorials.

En el nostre país, les polítiques públiques per a la cultura s’esforcen a completar la transició, en condicions satisfactòries, entre la normalització i la normalitat. Un normalització per a la qual estava tot per fer i tot era possible i una normalitat  que, ara més que mai, reclama l’harmonització de l’estatut públic dels serveis culturals amb els conflictes entre competències i l’augment dels recursos públics per a la cultura. Una transició per a la qual els instruments de reflexió, informació, formació i assessorament tenen una importància cada cop més estratègica. Tan sols amb l’equilibri entre la descentralització i la subsidiarietat, entre la globalització i la identitat, entre les polítiques i la gestió i, en definitiva, entre la reflexió i l’acció, serà possible realitzar el disseny de nous models d’acció cultural que, en un futur immediat, contribueixin al desenvolupament integral de la comunitat.
 

ENCONTRES

Catalunya: l’escenari de l’acció cultural local

Espanya: les diputacions i la cultura

Europa: el paper dels ens intermedis entre els poders locals i regionals en l’acció cultural
 

PRESENTACIONS I CONFERÈNCIES

Territoris culturals en l’era virtual, Andy Pratt

Contra la urbanització globalitzada, el dret a la ciutat i a la ciutadania, Jordi Borja


SEMINARIS

El planejament com a estratègia

Els sistemes d’informació per a l’acció cultural local

Cultura i territori. Vint anys de reflexió des del Consell d’Europa

Ciències socials i gestió cultural

Les petites i mitjanes empreses del sector cultural

Comunicar la memòria

Els territoris de la cultura. Nous protagonistes i escenaris de l’acció cultural

Elements per a una història de les polítiques culturals. Política i cultura: les relacions perilloses

Bases per a unes noves polítiques públiques per a la cultura

Forum Escena. Espectacle i servei públic

Cultura i identitat. Mundialització i heterogeneització a les societats contemporànies

Experiències de formació d’agents culturals i foment de l’ocupació a ciutats i regions d’Europa
 

ITINERARIS

La biblioteca del futur

Barcelona 2004

Barcelona sona

Producció audiovisual

La Ciutat del Teatre

L’eix central dels continguts temàtics d’Interacció’96 es desenvolupa a l’entorn d’un tema general: les polítiques públiques i la cultura. La gènesi i evolució de les polítiques culturals territorials des del restabliment de la democràcia al nostre país fins als nostres dies ha estat, en bona mesura, la història de la consolidació de la cultura com un sector d’intervenció dels poders públics en la societat.

Aquest procés de legitimació de les polítiques culturals no ha estat exempt, tanmateix, d’entrebancs, contradiccions i paradoxes. La pròpia condició de “material sensible” de la cultura i les arts pel que fa al seu tractament des de l’òptica d’una política pública, ha estat sovint pretext per al deixar fer o el dirigisme més recalcitrants.

Sigui com sigui, les polítiques culturals han anat adquirint progressiva carta de naturalesa entre la resta de polítiques públiques i han establert interaccions més o menys explícites amb els sectors centrals de les intervencions institucionals: les polítiques per a la cohesió social, les polítiques per al desenvolupament econòmic i les polítiques per al planejament del territori.

És propòsit d’aquesta convocatòria, a través de les diverses activitats que configuren el programa del tema general, descriure el lloc de la cultura entre les polítiques públiques, analitzant les seves interaccions i descrivint els reptes més urgents. Aquest tema general es desplega cada dia, de dilluns a dijous, a través de les següents propostes en franges horàries consecutives:

Seminaris

A l’entorn de tres àmbits temàtics específics: polítiques culturals i cohesió social, polítiques culturals i desenvolupament i polítiques culturals i intervenció territorial.

Lectures

Conferències a càrrec d’experts destacats que plantegen els escenaris de futur de major transcendència en cada cas.

Diàlegs

Taules rodones i debats orientats a polsar l’opinió de personatges significatius en disciplines properes a l’acció cultural.

Finalment, el plenari que tindrà lloc al llarg del darrer dia haurà de servir per aportar un primer esbós de conclusions i aportar les claus per al debat general entre tots els participants d’Interacció.

LLIBRE DE LES JORNADES

Interacció'94 : Universitat d'Estiu de Política i Gestió Culturals. Barcelona: Diputació de Barcelona, setembre 1994.

Recull el resum de cursos, seminaris, presentacions d'experiències, xarxes de cooperació i fira de productes industrials, INTERACCIÓ'94 aplega més de 100 activitats al llarg dels seus 5 dies de treball.

Disponible al Centre d’Informació i Documentació del CERC.
Veure fitxa completa.






 

LLIBRE DE LES JORNADES

Interacció'84 : Escola d'Estiu d'Acció Sòcio-cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Cultura, 1985. 3 volums.

 

Llibre que recull els continguts de l’Escola d’estiu d’acció sòcio-cultural Interacció’84 celebrat a les Llars Mundet de Barcelona del día 10 al 14 de setembre de 1984.

Disponible al Centre d’Informació i Documentació del CERC.
Veure fitxa completa.