Canvi climàtic
Canvi climàtic
Sequera
DESCRIPCIÓ DELS RISCOS
És la manca persistent de precipitació (sequera meteorològica) que pot comportar una disminució en la disponibilitat de les aigües superficials i subterrànies durant un període determinat (sequera hidrològica).
El canvi climàtic, entre d’altres efectes, comportarà un augment de la temperatura i una variació en el règim de precipitacions. Catalunya, que ja està caracteritzada per un règim de precipitacions irregular i una variabilitat pluviomètrica interanual, serà encara més susceptible a patir el fenomen de la sequera en els propers anys. De fet, Catalunya ja ha patit diversos períodes de sequera en els últims anys, sent la més recent la que va viure durant els anys 2007 i 2008, que va encadenar més d’un any sense precipitacions importants i on es van haver d’aplicar mesures molt restrictives a diferents indrets del territori. No obstant, en les pròximes dècades, s’esperen períodes de sequera més freqüents, llargs i intensos, especialment perquè la reducció de la precipitació anirà acompanyada de l’increment de l’evapotranspiració degut a l’augment de la temperatura del planeta. A més, també es preveu un lleuger augment de la demanda d’aigua, per exemple, d’un 4% a la ciutat de Barcelona.
Els efectes principals de la sequera sobre el medi són la reducció del cabal dels rius i rieres i del nivell dels embassaments –o fins i tot l’assecament d’aquests– i l’increment de la incidència a patir incendis. En general, la sequera produeix un estrès hídric sobre els ecosistemes, que, en cas que sigui intensa i perllongada, pot provocar efectes molt severs, i incrementar la mortalitat. A més, l’estrès hídric debilita el vigor de la flora i la fauna i fa les espècies i els hàbitats més sensibles i vulnerables en front a d’altres pressions i pertorbacions. La falta de precipitacions també va lligada a l’increment de la contaminació degut a l’estancament dels contaminants per la impossibilitat de diluir-se en aigua.
L’ecosistema urbà, amb sòls pràcticament impermeables, ja és de per si deficitari en aigua, L’element que conserva la humitat i regula la temperatura és el verd existent, però quan hi ha sequera es veuen afectades les seves funcions reguladores de l’ambient urbà (temperatura, soroll, qualitat de l’aire, etc.) i per extensió la salut de la població resident.
La limitació en la disponibilitat dels recursos hídrics té greus afectacions sobre molts ecosistemes -no només els fluvials-, sobre el verd urbà, sobre l’economia i sobre la salut i el benestar de la població. Per exemple, el sector agrícola i ramader es veurà molt amenaçat en períodes prolongats d’escassetat d’aigua, així com també el funcionament de molts sistemes industrials. N’és un bon exemple la disminució de la producció d’energia hidroelèctrica degut als períodes de sequera durant els anys 2003-2007 que, d’acord amb l’Institut Català de l’Energia, que va ser del 40,8%, augmentant el preu de l’electricitat.
EFECTES SOBRE LA SALUT
L’aigua és un recurs essencial per a la vida dels éssers humans i altres organismes. El cos humà requereix una ingesta mínima d'aigua per tal d’evitar la deshidratació (6), que pot comportar malalties greus, tals com el càncer en les vies urinàries o pedres renals, així com episodis més immediats com la desorientació, els marejos i els desmais. La quantitat d’aigua necessària varia en funció de l’edat, l’estat de salut, l’activitat física i les condicions climàtiques, i oscil·la entre 1 i 2 litres mínims diaris en condicions normals (sense activitat física i temperatures inferiors als 30ºC). No obstant, a banda del consum mínim, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els serveis adequats d’aigua, de sanejament i d’higiene també són fonamentals per a prevenir moltes altres malalties i millorar els resultats nutricionals. Per tant, s’ha de garantir que tota la població tingui accés a la quantitat i qualitat d’aigua necessària pel seu benestar.
Els efectes de la sequera sobre el verd urbà pot afectar les seves funcions reguladores de l’ambient urbà (temperatura, soroll, qualitat aire, etc.) i per extensió la salut de la població resident.
OBJECTIU
Generals
- Mitigar els efectes dels períodes de sequera per tal de no comprometre la salut, la higiene i el benestar de la població, també dels col·lectius més vulnerables.
Concrets
- Garantir el subministrament d’aigua potable per satisfer les necessitats de la població.
- Fomentar un ús més sostenible de l’aigua.
- Reduir en la mesura possible els efectes de la sequera sobre el medi natural, especialment en els espais més vinculats a la salut de les persones.
- Incrementar el verd urbà de qualitat
- Garantir la presència i supervivència del verd urbà
- Incrementar la permeabilitat del sòl urbà
PROPOSTES I RECOMANACIONS
- Desenvolupar i promoure altres infraestructures d’abastament d’aigua per a usos no sanitaris: per exemple, la reutilització de l’aigua gris per a la cisterna del vàter o l’ús de l’aigua de pluja pel reg viari.
- Gestionar correctament els recursos hidrològics (rius, rieres, conques, embassaments, aqüífers i pous).
- Fomentar l’estalvi d’aigua a escala municipal.
- Optimitzar i reduir el consum d’aigua al sector industrial.
- Incrementar el verd urbà i forestal, així com la permeabilitat del sòl, amb espècies autòctones d’escassa necessitat hídrica i/o especies adaptades a períodes de sequera.
- Plantar cultius tolerants a la sequera, amb menys demanda hídrica, fomentar el conreu de rotació i/o fomentar mètodes de reg més sostenibles.
- Controlar les captacions d’aigua d’acord amb allò que estableix la normativa legal.
- Sensibilitzar a la població sobre el correcte consum d’aigua i fomentar els sistemes d’estalvi
- Desenvolupar protocols a seguir en cas de períodes de sequera severs, especialment per a no comprometre el benestar dels col·lectius més vulnerables (nens, gent gran, gent sense recursos).
- Dissenyar l’espai públic i el verd urbà per tal de que sigui més resistent als períodes de sequera:
- Triar vegetació més adaptada a aquests períodes i si cal substituir l’actual
- Aplicar tècniques de jardineria encaminades a un millor aprofitament de l’aigua (reg localitzat, encoixinats, etc.)
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Protocol d’actuació per a risc de sequera. Ajuntament de Barcelona.
- Pla de recursos alternatius hídrics de Barcelna
- Pla d’emergència en previsió de la sequera. Ajuntament de Calvià, Mallorca.
- Dry emergency in Atlantic City
- Pla Clima.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual de sequera.
- LLEI 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional. («BOE» 149, de 23-6-2005.)
- Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC).
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Ajuntament de Barcelona. Pla Clima,
- Institut Català d’Energia. Memòria 2008.
- World Health Organization. Domestic Water Quantity, Service Level and Health.
- MedlinePlus. Deshidratación.
- Agència Catalana de l’Aigua, 2020. Recomanacions per la redacció dels Plans d’Emergència en situacions de sequera. Generalitat de Catalunya
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dc., 12 de maig 2021 04:58:24 +0000