Principals problemes de salut associats a l'entorn
Sobrepès i obesitat
Les dades
A Catalunya, segons les dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (2019), més de la meitat de la població de més de 18 anys té excés de pes (el 42,6 % dels homes i el 28,3 % de les dones). En concret el 35,4% té sobrepès (que afecta més els homes) i el 16,7 % obesitat (similar per a tots dos sexes).
El sobrepès i l'obesitat augmenten a mesura que els grups són de més edat en tots dos sexes. El percentatge de població amb sobrepès i obesitat és superior entre les classes socials més desfavorides i les que tenen menys estudis, tant en homes com en dones, però sobretot en la població femenina.
Pel que fa a la població infantil, el 34,6% dels infants de 6 a 12 anys té excés de pes (el 24,4 % té sobrepès i el 10,1 % té obesitat). El sobrepès afecta per igual a nens i nenes, mentre que l'obesitat afecta més als nens (13,8 %) que a les nenes (6,4 %).
El sobrepès i l'obesitat són factors de risc per a un ampli ventall de malalties i problemes de salut (hipertensió, hipercolesterolemia, diabetis, malalties coronàries, certs tipus de càncer i d'altres malalties cròniques).
Factors de risc
Es considera que el 99% dels factors que estan darrere del significatiu increment en les ratios d'obesitat en adults i infants estan relacionats amb l'entorn. La principal causa d'obesitat en infants és la creixent disponibilitat i consum de menjar no saludable (snacks i fast food), baix consum de fruites i vegetals, i una important ingesta de refrescs pel que fa als hàbits alimentaris, i el descens de l'activitat física.
Malgrat que els efectes de la dieta i l'activitat física sobre la salut estan interrelacionats, l'activitat física pot ser beneficiosa independentment dels hàbits alimentaris. Segons l'Organització Mundial de la Salut [1] [2], l'activitat física redueix el risc d'obesitat i de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, hipertensió, càncer de colon i de mama, i depressió, però el 60% de la població no arriba a la quantitat mínima diària d'activitat física necessària per obtenir beneficis sobre la salut.
Segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (2019) vuit de cada deu persones d’entre 15 i 69 anys té un nivell d’activitat física que es pot considerar com a saludable (el 84,4% dels homes i el 79,8% de les dones).
En els grups d'edat analitzats, les dones presenten percentatges similars de sedentarisme, mentre que en els homes el sedentarisme és més elevat entre els 45 i els 64 anys. El percentatge de dones sedentàries és superior al d'homes entre els 18 i els 44 anys i els 65 i els 74 anys.
L'activitat física saludable de la població de 15 a 69 anys, mesurada com la suma d'activitat física moderada o alta mitjançant l'IPAQ (International Physical Activity Questionnaire), és del 70,5% (el 72,1% en homes i el 68,8% en dones).
El 31,4% de la població de 3 a 14 anys té un estil de vida actiu (fa més d'una hora d'esport o joc als espais públics). La freqüència d'aquestes activitats és més elevada en els nens que en les nenes (35,1% els nens i 27,6% les nenes).
Les causes de la inactivitat física són variades. L'increment en l'ús dels vehicles, amb una important reducció del nombre de persones que es desplacen caminant o en bicicleta, i el canvi que han suposat els ordinadors, els videojocs i la televisió als estils de vida de les persones, han promogut conductes més sedentàries.
Segons l'ESCA, mirar la televisió és l'activitat més freqüent entre la població de 3 a 14 anys en temps de lleure, i fora de l'horari escolar, quasi tots els menors la miren diàriament.
Recomanacions
L'entorn urbà està relacionat de forma consistent amb l'activitat física ja que són les característiques d'aquest entorn les que determinen l'accessibilitat a les instal·lacions per realitzar exercici físic, a més d'afavorir el que es camini més. L'enquesta LARES[3] proporciona evidència que l'ambient residencial i la seva qualitat estan relacionats amb l'activitat física. Aquesta tendència continua després d'ajustar l'estudi per diverses variables que també influeixen en l'activitat física com són l'estatus socioeconòmic, l'edat i el gènere, i es mostra que la qualitat de l'àrea residencial té un impacte directe sobre l'exercici físic i la salut.
Per tant, han de potenciar-se les mesures encaminades a modificar l'entorn, de forma que faciliti l'activitat física (Estudi Aladino. Ministerio de Sanidad, Política social e Igualdad 2011) des d'incrementar els itineraris urbans i els carrils per a bicicletes fins a la millora del transport públic, per esmentar els més rellevants, tot i que no els únics com es podrà veure en els diferents àmbits d'intervenció.
D'altra banda, caldria potenciar l'accessibilitat a aliments saludables en aquells espais i equipaments d'ús públic.
