Berguedà
Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació
Diputació de Barcelona
Travessera de les Corts, 131-159
Recinte Maternitat - Pavelló Mestral
08028 Barcelona
Tel. 934 022 817
Resum executiu
La comarca del Berguedà registra una evolució socioeconòmica generalment positiva però desigual durant l’any 2019, liderant el comportament positiu en algun dels indicadors analitzats, però amb una evolució més moderada i fins i tot negativa en altres. L’indicador més ben posicionat a la comarca respecte la resta de comarques de la demarcació és l’evolució de l’atur, que registra un descens interanual del -5,3% (-0,7% província), especialment en el cas de les dones (-7,3%). La taxa d’atur (10,1%) aconsegueix situar-se lleugerament per sota de la del conjunt de la província (10,3%)
La població ocupada resident s’incrementa l’1,4%, per sota de l’evolució provincial (1,7%). A diferència de l’atur o de l’ocupació, el nombre de llocs de treball a anat a la baixa en el darrer any, amb una caiguda del -1,5%, que contrasta amb l’increment al conjunt de la província (1,8%), degut al descens de llocs de treball als sectors de la indústria (-1,9%) i sobretot de la construcció (-15,1%). La reducció és generalitzada en totes dues modalitats de treball (-1,9% assalariats; -0,6% autònoms). En termes empresarials, l’increment és moderat, del 0,5%, però superior al del conjunt de la província (0,1%).
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2019
Població registrada resident a la comarca. IVT 2019
La comarca del Berguedà, amb Berga com a capital, està constituïda per 31 municipis, dels quals 30 pertanyen a la demarcació de Barcelona i 1 a la de Lleida. La seva superfície és de 1.129 km2 (només es té en compte els 30 municipis barcelonins, com es fa en tot aquest capítol), i representa el 14,6% de la superfície del conjunt de la demarcació.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2013-2019 (en percentatge)
El Berguedà té 39.240 habitants, i és la comarca menys poblada de les dotze barcelonines, tan sols per darrere del Moianès, i amb un augment del 0,9% el 2019. Amb un índex d’envelliment del 176 l’any 2019 el Berguedà se situa com la més envellida de la demarcació (117). La proporció de població estrangera a la comarca és del 8,4%, la segona més baixa de totes les comarques, i molt per sota de la mitjana provincial (14,2%), i amb un augment de l’11,8% a l’any 2019. Per nacionalitats cal destacar el creixement interanual dels estrangers veneçolans (79,1%) i colombians (69,2%). Dels trenta municipis de la comarca, en el darrer any n’han guanyat població catorze, entre els quals destaca l’augment de Berga (258), Puig-reig (84), Casserres (36) i Guardiola de Berguedà (21).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Berguedà 2019-2030 (en percentatge)
L’augment d’un 0,9% de la població de la comarca el 2019 és degut exclusivament a població amb nacionalitat estrangera, destacant els increments de marroquins, veneçolans i colombians.
Gràfic 3
Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)
El Berguedà és la única comarca que perd població ocupada de menys de 30 anys (-0,8%) de tota la demarcació de Barcelona, però la que més població ocupada estrangera guanya (16%).
Segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2019, del BBVA, el VAB de la comarca del Berguedà (vegeu el gràfic 3) creix un 2,6% durant l’any 2018, un increment inferior al que es dona al conjunt de la província (2,9%), i que permet consolidar l’increment 2013-2018 (11,1%). Acabat l’any 2019, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca del Berguedà mostra un increment de l’1,4%. En xifres absolutes, a finals del 2019 hi ha 15.325 persones ocupades residents a la comarca, 218 més que l’any anterior. Les persones ocupades amb nacionalitat estrangera incrementen més (16,4%) que les de nacionalitat espanyola (0,4%). Per edat, destaca l’increment d’ocupats en els majors de 55 anys (6,3%), el descens de les persones ocupades amb menys de 30 anys (-0,8%).
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Berguedà (en percentatge)
El Berguedà és la única comarca que perd població ocupada de menys de 30 anys (-0,8%) de tota la demarcació de Barcelona, però la que més població ocupada estrangera guanya (16%).
L’evolució de l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) ha tingut una disminució del 5,3% respecte a l’any anterior. A final del 2019 hi ha 1.788 persones aturades registrades a la comarca del Berguedà, el 0,6% dels aturats de la demarcació. La taxa d’atur registrat és del 10,1%, que disminueix només 0,6 punts respecte a la de l’any anterior i se situa per sota de la taxa mitjana de la demarcació (10,3%).
Entre la població femenina, la taxa d’atur és del 12,5%, 0,6 punts inferior a la de l’any passat i per sobre de la mitjana de la demarcació (11,9%). La taxa masculina se situa al 8,0%, 0,6 punts per sota que l’any anterior, i 0,8 punts per sota de la demarcació. Per edat, destaca que el 57,9% d’aturats són majors de 45 anys, el percentatge més elevat de la demarcació. Per sectors d’activitat econòmica, augmenten el nombre d’aturats: l’agricultura
(2,6%) i la indústria (4,9%). I baixen el nombre d’aturats: la construcció (-25%), els serveis (-5,2%) i els SOA (-5,3%).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Berguedà (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Berguedà, 2019 (en percentatge)
L’any 2019 al Berguedà la població aturada es redueix un 5,3%, la disminució més important de la demarcació.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Berguedà, 2019 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Berguedà, 2019 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Berguedà, 2019 (en percentatge)
La població ocupada resident al Berguedà registra reduccions en deu municipis dels trenta de la comarca. Dinou municipis augmenten en nombre d’ocupats. Tant sols un municipi té una taxa d’ocupació inferior al 60%, mentre vuit superen el 70%.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Berguedà, 2019 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Berguedà, 2019 (absoluts)
Dels 10 subsectors principals ressalta el descens dels llocs de treball en els serveis de menjar i begudes (-7%) i les activitats especialitzades de la construcció (-25,2%). En canvi, els increments més destacats en termes absoluts tenen lloc en l’administració pública (60), comerç a l’engròs (30) i educació (28).
L’evolució dels llocs de treball (professionals de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) ha baixat un 1,5%, molt diferent a l’augment de 3,3% de l’any anterior. D’aquesta manera, el Berguedà és la segona comarca de la demarcació de Barcelona que té un descens important en els llocs de treball, després del Garraf (-1,6%).Els llocs de treball assalariat cau un -1,9%, i l’autònom també baixa i ho fa en un -0,6%.
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) registra reduccions en tretze municipis, on destaca Cercs i Puig-reig, mentre que a Berga, Gironella, Bagà, i Capolat es produeixen els augments més notoris.
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Berguedà, 2019(en percentatge)
La comarca del Berguedà és de tota la demarcació la que obté un major decreixement d’assalariats (-23,5%)
i d’autònoms (-3,5%) en el sector de la construcció.
L’evolució del nombre d’empreses augmenta un 0,5%, tot i que 1,2 punts menys que l’any anterior. es registren reduccions en catorze municipis, amb pèrdues destacades a Saldes, Casserres i Avià. Els increments més significatius es donen a Berga, Bagà, i Gironella.
Mapa 6
Variació empreses registrades. Berguedà, 2019(en percentatge)
14 municipis perden empreses al llarg de l’any 2019, destacant Saldes, Casserres i Avià. Els majors increments s’han donat a Berga, Bagà i Gironella.
A final del 2019 hi ha concedides 1.148 prestacions per desocupació, que representa un increment del 7,2% respecte a l’any anterior. La taxa de cobertura, que és del 69,8%, 2,4 punts per sobre la mitjana de la demarcació, augmenta respecte al 2018 (61,7%). Totes les tipologies de prestació per desocupació disminueixen el nombre respecte a l’any anterior excepte les de renda activa d’inserció (-16,7%), Les prestacions contributives i assistencials creixen un 3,8% i 14,6% respectivament.
La contractació laboral augmenta un 11,5% en el 2019, una variació superior a la de l’any anterior (3,7%). El 2019 finalitza amb 11.536 contractes laborals signats. Per tipologia, la contractació indefinida augmenta un 6,3%, i la temporal un 12,3%. Per sexe, la contractació masculina augmenta un 2,9% i la femenina, un 20,6%. Per edats augmenten totes les franges d’edats, destacant el creixement del majors de 45 anys (17,7%) i dels menors de 20 anys (30,1%).