Casa de la Caritat
Situada a l'illa de cases dels carrers de Montalegre, de Valldonzella, de Joaquim Costa i la plaça dels Àngels. La Casa de la Caritat va iniciar el seu camí el 1803. Poc abans havia estat la seu del Seminari de Barcelona i anteriorment un monestir de la baixa època medieval (1362-1493). Al Raval, al final del segle XVI el monestir convent passava per moments difícils i fou clausurat per l’autoritat eclesiàstica l’any 1593.
Després d’uns anys molt atzarosos la Casa de la Caritat va ser hospici del 1775 al 1803. Al llarg de la seva vida l’edifici va patir canvis, reformes i ampliacions més o menys importants.
La Casa de la Caritat va funcionar fins a l'any 1956, quan la institució fou traslladada al nou recinte de les Llars Mundet, a la Vall d'Hebron.
L'any 1986, els arquitectes Andreu Bosch, Josep Maria Botey i Lluís Cuspinera restauraren l'antic recinte del Seminari (avui conegut com a Pati Manning) per instal·lar-hi el Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. L'any 1989, en el marc del projecte de dinamització del Raval i el seu patrimoni, el consorci format per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació aprovà la instal·lació a la Casa de la Caritat del nou Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).