$community_name

Camil Oliveras i Gensana (1840-1898). Es va titular com a mestre d’obres el 1869 i com a arquitecte el 1877 en la primera promoció de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Entre 1878 i 1881 va col·laborar amb Joan Martorell Montells en les obres de la capella-panteó dels marquesos de Comillas, a Santander. Es va encarregar també de l’arranjament de la casa d’Eusebi Güell al carrer de Portaferrissa, en el projecte per a l’església dels Jesuïtes del carrer Casp (juntament amb Martorell), i de l’església parroquial de Santa Anna, destruïda el 1936. Com a arquitecte provincial de la Diputació, va habilitar les cambres reials al monestir de Montserrat, amb motiu de la visita de la reina Maria Cristina a l’Exposició Universal de 1888. També va treballar en les obres del Palau provincial de la Diputació, avui seu de la Generalitat de Catalunya, construint diverses dependències, restaurant el Saló de Sessions i projectant les portes d’entrada del carrer del Bisbe. A banda del vessant arquitectònic, també va ser un destacat dibuixant i llatinista.

Josep Bori i Gensana (1866-1938). Llicenciat en Arquitectura el 1891, el 1902 va reformar l’Escola d’Art de la Llotja de Barcelona. Va compaginar la seva vida professional al servei de la Diputació de Barcelona amb la docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. El 1890 va ingressar a l’oficina de construccions civils de la Diputació sota les ordres del seu cosí Camil Oliveras, el 1894 va obtenir la plaça d’arquitecte ajudant i quatre anys després va ser nomenat arquitecte interí de la província fins a l’any 1907, quan va aconseguir la plaça definitiva. A banda de l’obra feta a la Casa de Maternitat, també va participar en la reforma del Palau provincial de la Diputació, actual Palau de la Generalitat, de l’internat de l’Escola d’Agricultura de Barcelona, de la Casa de Caritat i de Can Tarrida, a Horta.

General Guitart i Lostaló (1859-1926). Va obtenir la llicenciatura en Arquitectura el 1887. Va impartir classes a l’Escola de Belles Arts de Barcelona com a professor de Fusteria i Mobles, des de 1886 a 1923. Va rebre un premi per la instal·lació que aquesta escola va presentar a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888). Va ser nomenat arquitecte assessor municipal de Santa Perpètua de Mogoda (entre 1892 i 1894), de Sant Feliu de Guíxols (de 1891 a 1899 i de 1904 a 1912) i arquitecte ajudant de les oficines tècniques de la Diputació de Barcelona entre 1889 i 1920. Va ser ajudant dels arquitectes Elies Rogent i Camil Oliveras, amb qui va treballar a la Casa de Maternitat, entre 1889 i 1898.

Josep Goday i Casals (1882-1936). Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. El 1912 va formar part de la Junta de Museus de Barcelona en la qual va dirigir la secció d’Art Modern. Va col·laborar, juntament amb Josep Puig i Cadafalch i Antoni de Falguera, a l’obra L’arquitectura romànica a Catralunya (1909-1919). El 1914 va guanyar, amb l’arquitecte Jaume Torres Grau, el concurs per a la nova seu de la Casa de Correus i Telègrafs de Barcelona, situada a la Via Laietana-plaça d’Antoni López, que no es va executar fins el 1926-1927. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura del mateix, entre 1916 i 1936; hi va projectar nombrosos grups escolars de la ciutat com ara el de Baixeras (Via Laietana), Ramon Llull (Diagonal entre el carrer de Sardenya i el passeig de Carles I) o Milà-Fontanals-Lluïsa Cura (carrer dels Àngels). El 1919 va restaurar la casa de l’Ardiaca i el 1924 va participar en l’ampliació de la Casa de Maternitat. També en la remodelació del pati Manning i del pati de les Dones de la Casa de Caritat, entre 1926 i 1930. Va participar a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb la construcció del Pavelló de la Ciutat de Barcelona.

Ramon Argilés i Bifet (1898-1943). Va obtenir el títol d’arquitecte el 1923. Va treballar com a arquitecte adjunt al despatx de Josep Goday des de l’any 1921. Va ser també arquitecte municipal de la Seu d’Urgell i, entre 1928 i 1929, a l’Ajuntament de Barcelona com a arquitecte adjunt dels Serveis Tècnics i com a arquitecte en cap accidental de la Secció d’Urbanització del nucli antic de l’Eixample, entre 1929 i 1933. De cara a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va realitzar, en col·laboració amb Nicolau Rubió i Tudurí i Pere Benavent, els plànols d’urbanisme ficció d’una Barcelona futura per a l’any 2000. Va fer nombroses obres particulars amb l’empresa constructora familiar.

 

Manuel Baldrich i Tibau (1911-1966): Va obtenir el títol d’arquitecte el 1934 i va elaborar un projecte de manicomi provincial el 1941 com a requisit per a cobrir la vacant d’arquitecte provincial. El 1948 va ser nomenat director de l’oficina tècnica de la Comisión Provincial de Urbanismo, on va elaborar diferents plans d’ordenació urbana i comarcal a Granollers (1950), Manresa (1950 i 1957), Terrassa (1951) o Vic (1953), entre altres. Juntament amb altres tècnics va elaborar el Plan de Ordenación General de la Provincia de Barcelona, que va ser aprovat el 1963. Entre els anys 1953 i 1960 va projectar el complex assistencial de les Llars Mundet, a Horta. El 1960 va realitzar un viatge als Estats Units, gràcies a una invitació cursada pel govern nord-americà restringida a vuit arquitectes espanyols, amb l’objectiu d’estudiar el desenvolupament urbà de les ciutats americanes.