Històries dels arxivers i arxiveres
La feina d'arxiver i arxivera transcendeix a allò administratiu. És imprescindible per a la protecció de patrimoni documental local, sense el qual no podríem ni conèixer el nostre passat ni configurar el nostre futur col·lectiu. És una feina silenciosa i desconeguda, basada en el rigor i la creença personal que cal conservar per no oblidar, per avançar.
Història 5: L'escola visita l'arxiu
Els alumnes de 4t. de l'escola Amat i Targa de Viladecans descobreixen el valor de la memòria local amb una visita a l'Arxiu Municipal. A través d'aquesta activitat, coneixeran la importància dels documents històrics que s'hi custodien, així com la feina que desenvolupen els arxivers i les arxiveres.
L'arxiver Xavier Calderé vol demostrar que a l'arxiu municipal no només es preserva documentació històrica, sinó també documents del present, amb la voluntat de connectar les generacions actuals amb el seu passat recent, tot transmetent-los la idea que l'arxiu és un espai viu i actual, on es conserven documents necessaris i imprescindibles. L'objectiu de l'activitat és apropar l'alumnat a la realitat de la seva ciutat a partir dels documents que custodia, testimoni de la vida quotiodiana del municipi.
L'Arxiu Municipal de Viladecans rep més de 1.200 alumnes cada any, de diferents edats i centres educatius, per fomentar el coneixement del patrimoni documental i posar en valor el paper fonamental de la seva preservació.
Història 4: Uns pergamins del segle XII a la deixalleria
L'any 2005, personal de neteja de les Masies de Voltregà, va descobrir una singular troballa a la deixalleria municipal: diversos pergamins d'aparença molt antiga. Sospitant la seva vàlua, van contactar amb l'Ajuntament i es va iniciar el procediment per determinar el seu orígen i datació, i també es va activar un protocol de conservació.
Quasi 20 anys després, l'arxiver itinerant a les Masies de Voltregà, David Molet, i l'arxiver expert en documentació medieval Rafel Ginebra, relaten els fets. Visitem la deixalleria municipal per fer-nos la idea de com va ser la troballa acompanyats per la persona de suport a l'arxiu municipal, Núria Molas. El cas, encara té moltes incògnites per desvetllar i la principal: per què van acabar uns pergamins de valor a la deixalleria?
Història 3: La recuperació dels plànols del Petit Casal i el Teatre Goula de Begues
L’any 2019, l’arxivera itinerant de la Xarxa d’Arxius Municipals destinada a Begues, Patrícia Àlvarez, va descobrir diverses caixes amb llicències d’obres del segle XIX fins a l’any 1945 que estaven en força mal estat.
Gràcies a la intervenció del Laboratori de Restauració-Conservació de la Diputació de Barcelona i la seva tècnica experta en documentació, Marta Gabernet, es va poder recuperar material documental interessant. Entre aquest material, es trobaven els plànols de dos equipaments del municipi, el Teatre Goula i el Petit Casal, projectats tots dos per un il·lustre beguetà, en Jaume Petit Ros.
La documentació estava greument afectada per brutícia i fongs i la intervenció va permetre'n el condicionament per a la conservació i difusió. Ara, aquests plànols pot consultar-los tota la ciutadania i es preserva la memòria del poble i, en concret, d’espais tan emblemàtics com aquests.
Història 2: El Grup de Descripció de Fotografies de l'Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes
Un cop al mes, l'Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes rep un grup heterogeni de persones grans que col·laboren a datar i descriure imatges de l'arxiu municipal que d'una altra manera no podrien ser identificades. L'arxivera Laura Tomàs i el tècnic auxiliar d'arxiu Jesús Castillo van trobar aquesta enginyosa fòrmula per poder classificar correctament imatges. Alhora, han pogut fer una immersió en la història del municipi, que desconeixien. Les persones que hi col·laboren han trobat un espai mensual de trobada on els seus records són ben útils per a la tasca dels arxivers.
Història 1: La cerca de les revistes freinetistes d'Olèrdola.
Quan l’arxiver itinerant de la Xarxa d’Arxius Municipals Albert Taulé va rebre una consulta sobre diverses revistes impreses a les escoles republicanes de l’actual municipi d'Olèrdola (Alt Penedès) i de les quals no tenia constància ni formaven part de l'Arxiu Municipal, va començar una emotiva cerca que va acabar esdevenint el treball més important de la vida professional d’aquest tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural.
Qui feia la consulta era el documentalista Sergi Bernal, que ha investigat, publicat, comissariat i filmat sobre el mestre republicà Antoni Benaiges, figura que recentment està sent revisada i prestigiada gràcies a diversos projectes, entre ells, el documental “El retratista” i la pel·lícula “El mestre que va prometre el mar”, on Bernal participa.
Les revistes freinetistes d'Olèrdola
Els mestres d'Olèrdola, 1934 - 1936
La relació amb el mestre Antoni Benaiges
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
- Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
- Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador. - De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, X, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
