1771, 18 juny
Carta del Suprem Consell al capità general de Catalunya, el comte de Ricla, perquè es constituís una Junta amb l’objectiu de construir un hospici a la ciutat de Barcelona
1775, 24 maig
La Diputació de Barcelona convoca un concurs de projectes d’arquitectura per a l’edificació de la Clínica a la finca de Torribera. Els guanyadors són els arquitectes Rafael Masó i Valentí i Josep Maria Pericas i Morros.
1775, 26 maig
Reial provisió per la qual es disposa que l’Hospici Reial i la Casa de Misericòrdia es regeixin per un sol organisme creant així la Reial Casa d'Hospici i Refugi unió que s’allargaria fins al 1804.
1796-1802
Guerra Anglo-espanyola
1799, 17 març
Davant la creixent pobresa i fam generalitzada, i després d’algunes iniciatives públiques, es constitueix una Junta de Caritat que ofereix menjar diari als necessitats i, fins i tot, obté beneficis gràcies a la bona gestió dels recursos.
1802, 4 abril
A resultes d’haver-se publicat els preliminars de pau de la guerra contra Anglaterra, es dissol la Junta de Caritat entregant un important sobrant al Capità General per a l’ajut de necessitats.
1802, 8 octubre
Per Reial ordre es determina que la Junta de Caritat passi a regir l’Hospici Reial invalidant la Reial provisió de 26 de maig de 1775 per la qual cosa la Casa de Misericòrdia se separaria recuperant així la seva autonomia administrativa.
1803, 15 novembre
Reial ordre per la qual se cedeix el local de l’antic hospici a la Junta de Caritat amb l’objecte d’instal·lar un asil per a pobres d’ambdós sexes.
1821
La Casa de Misericòrdia té com a objecte atendre a nenes de fins a 12 anys i a dones cegues, fàtues o impedides
1821
La Reial Junta de Casa de Caritat es converteix en Administració Socors, perd l’epígraf de Reial i passa a ser una administració pública més.
1821, 23 novembre
La Casa de Caritat ocupa l’edifici deshabitat conegut com a Casa Matamoros la qual es destina a orfes de l’epidèmia de febre groga i a pàrvuls.
1822, 16 octubre
Per acord de la Junta de Beneficència, l’Administració Socors passarà a regir en qüestions de govern i economia la Casa de Caritat, la Casa de Misericòrdia i l’Hospici d’Infants Orfes.
1824, 9 febrer
Es dissol la Junta de Beneficència i deixen de tenir efecte totes les disposicions que havien emanat d'aquesta. L'endemà, l’Administració de Socors cessa i es torna a constituir la Reial Junta de Casa de Caritat, separant-se, també, la Casa de Misericòrdia i l’Hospici d’Infants Orfes.
1830, 30 març
Es firma el conveni amb les carmelites per tal que dirigeixin el departament de dones i treballar per mitjà de la manutenció i el vestit.
1833, 17 octubre
Es firma el conveni entre la Casa de Caritat i l’Hospital de la Santa Creu pel qual han d’admetre els malalts que els primers hi enviïn i, a canvi, els de l’Hospital podran enviar-los els fatus i ingressaran a Casa de Caritat.
1834
Amb l’epidèmia de còlera es va desallotjar 261 pobres, però els greus problemes econòmics fa que amb prou feines es puguin llogar edificis fora de la ciutat.
1836
La Junta del Cementiri instaura la conducció dels difunts s’ha de fer amb cotxes destinats a l’efecte.
1836
Des d’aquest any s’hi guardaven els cotxes fúnebres al carrer de Valldonzella, a la casa anomenada Can Matamoros.
1842-43
Enmig de les revoltes de la Jamància, la Casa de Caritat acull a 800 veïns que fugien dels bombardejos d’Espartero a la ciutat
1860
S’instal·len dues calderes de vapor a la Casa de Caritat.
1870, abril
En el context de la insurrecció d’aquesta data, a més de salvaguardar els asilats internats, va donar protecció a més de 400 veïns
1912, 10 desembre
Sessió de la Diputació de Barcelona en la qual s’acorda instituir una única Junta de govern de les cases de caritat i maternitat i expòsits.
1933, 26 setembre
Per decret de la Generalitat es dissol la Junta Única de Govern de les dues cases.
1933
Es crea el Patronat d’Assistència Social de les Cases de Caritat, Maternitat i Expòsits i de la Protecció de Menors de Barcelona.
1934, 2 juliol; 25 setembre
Per decrets d’ambdós dies la Generalitat ordena que les tres institucions incloses en el Patronat passessin a constituir una entitat econòmica i pressupostària única i per això passaren a dir-se Patronat de l’Institut d’Assistència Social de Barcelona.
1935, 8 juny
Es crea la Comissió Assessora d’Assistència Social de la Generalitat.
1935, 19 juny
Es decreta la dissolució del Patronat de l’Institut d’Assistència Social de Barcelona. El conseller d’Assistència Social assumeix les funcions del Patronat. El Conseller queda facultat per establir els organismes de govern de totes tres institucions (Casa de Caritat, Casa de Misericòrdia i Protecció de Menors).
1936, 3 juny
Decret pel qual es reconstitueix l’Institut d’Assistència Social de Barcelona, ara integrat per: Casa de Caritat, Casa de Maternitat i Expòsits, Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet i, Protecció a la Infància de Barcelona.
1936, 28 juliol
La Generalitat s’apropia de totes les institucions de beneficència amb l’objectiu de reforçar la infraestructura assistencial, però les quatre institucions de patronat no queden afectades en realitat perquè ja formaven part de la Generalitat.
1936, 29 juliol
Es canvia el nom de la Casa de Caritat per Casa d’Assistència Francesc Macià.
1936, 30 juliol
Decret pel qual s’estableix que tot el personal de l’Institut passaven a tenir la consideració de funcionaris de la Generalitat.
1939
Torna a dir-se Casa Provincial de Caridad.
1954, 4 març
Ordre del Ministeri de Governació per la qual autoritza la incorporació de la Casa de Caritat a la Diputació de Barcelona, es considera que és la dissolució de la institució
1954, 30 abril; 3 maig
A través de les sessions plenàries, la Diputació de Barcelona efectuà els tràmits necessaris per donar compliment a l’ordre ministerial com la formació de l’acta d’incorporació, els inventaris, la relació i els deutes pendents i la remissió del document pertinent al ministeri.
