La recuperació econòmica iniciada l’any 2021 després del convuls any 2020 s’ha consolidat al llarg de l’any 2022. Bona part dels indicadors analitzats han recuperat els nivells previs a la pandèmia, i fins i tot l’han superat en alguns d’ells, evidenciant una fase expansiva de l’economia catalana. El nombre de llocs de treball i el de persones ocupades és superior al període prepandèmic, i la incidència de l’atur també és menor, mentre el nombre d’empreses creix tímidament i manté un ritme suau de recuperació. El PIB català s’ha elevat el 5,5% en aquest darrer any, lleugerament inferior al conjunt de l’estat (5,8% en la darrera actualització), però dos punts per sobre de la Zona Euro (3,5%), gràcies al bon comportament del saldo exterior i a una demanda interna destacada.
A la província de Barcelona, el nombre de llocs de treball registra un creixement interanual del 3,0% l’any 2022, i del 2,6% en el cas de la població ocupada registrada. Alhora, el nombre d’empreses experimenta una variació mínima però positiva, del 0,1%. Els sectors més dinàmics han estat els serveis i la construcció, i entre els subsectors amb major expansió en nombre de llocs de treball sobresurt els serveis de tecnologies de la informació, que guanya més de 10.000 llocs en un any, en un context d’acceleració de la digitalització. El subsector dels serveis de menjar i begudes (restauració) continua recuperant-se del sotrac de les restriccions per la COVID-19, i guanya més de 6.000 llocs de treball. L’atur registrat continua a la baixa, davallant un -4,3% el 2022, i situant la taxa d’atur en el 9,3%. La població amb nacionalitat estrangera ha estat la més beneficiada en l’augment de l’ocupació, però no pas en la reducció de l’atur registrat. Per edat, el grup de 45 a 54 anys és el que en conjunt ha tingut una millor evolució en termes d’ocupació i atur.
Població ocupada registrada resident a la província. IVT 2022
Població aturada registrada resident a la província. IVT 2022
1. L’entorn de la província de Barcelona
La important recuperació de l’activitat econòmica durant l’any 2021 que es va reflectir en un augment del PIB mundial del 6,1%, segons les estimacions del Fons Monetari Internacional, ha mantingut la senda positiva l’any 2022 i ha registrat un increment del 3,4%. Es tracta d’un augment més moderat que l’any anterior, però lleugerament millor a les previsions fetes pel mateix organisme amb anterioritat. Les incerteses i els principals riscos socials i econòmics subsisteixen aquest darrer any, però amb diferents intensitats. Un dels exemples més clars ha estat la inflació, que durant la primera meitat de l’any es va mostrar ascendent i amb perspectiva de mantenir-se en nivells elevats, i que durant la segona meitat de l’any i especialment a la tardor s’ha aconseguit moderar beneficiant-se de la baixada dels preus de l’energia i els aliments, i per l’increment dels tipus d’interès impulsats per les autoritats econòmiques. Encara que la inflació ha anat a la baixa, es manté una pressió important en els preus subjacents (béns no energètics i serveis), que gairebé no han frenat la seva escalada i continuen pressionant cap amunt la inflació general. Per altra banda, les mesures contundents preses per les autoritats econòmiques han aconseguit aplacar els principals problemes del sistema bancari internacional, que començava a presentar tensions recentment, evitant així el contagi a la resta del sistema bancari, però deteriorant les condicions d’accés al finançament. A més, les onades i variants de la COVID-19, que s’han mantingut durant l’any 2022, han resultat més moderades que les anteriors i l’afectació sobre l’activitat econòmica ha estat menor, especialment a la Xina, el que està ajudant a dissipar bona part dels problemes que s’havien patit en les cadenes de subministraments.
Tot i les millores experimentades l’any 2022, l’escenari de futur immediat manté els riscos i les incerteses que s’han exposat anteriorment, suavitzant les expectatives de creixement dels propers anys. Per a l’any 2023 el Fons Monetari Internacional preveu un increment del PIB mundial del 2,8%, 6 dècimes inferior al del 2022, i per als anys següents no s’espera que superi el 3% anual, el pronòstic més baix en dècades. Aquesta moderació en el creixement es fa especialment evident en les economies avançades, en les quals es preveu una desacceleració fins arribar a l’1,3% anual per al 2023.
Tal com va succeir l’any anterior, l’increment del producte interior brut l’any 2022 ha estat més intens a les economies emergents i en desenvolupament (4,0%) que entre les economies avançades (2,7%).
El PIB mundial va augmentar un 3,4% en termes reals l’any 2022.
Les economies avançades que han marcat un major ritme de creixement han estat el Regne Unit (4,0%), la Unió Econòmica i Monetària (3,5%) i el Canadà (3,4%), mentre que els increments del PIB real han estat inferiors als Estats Units (2,1%) i sobretot al Japó (1,1%). Dins de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), la velocitat de creixement marca diferents ritmes. Entre les principals economies de la UEM destaca l’increment registrat per Espanya (5,8% segons l’actualització de l’INE) i Itàlia (3,7%), front d’un menor creixement de França (2,6%) i d’Alemanya (1,8%). Amb l’excepció d’Irlanda (12,0%), els països mediterranis d’Europa experimenten un increment més destacat, per sobre del 6% a Malta, Portugal i Croàcia. Per contra, les repúbliques bàltiques, Luxemburg i Eslovàquia presenten les pujades més moderades, inferiors al 2%, i arriba fins a un decreixement a Estònia (-1,3%).
Entre els països emergents, l’increment més gran s’ha donat al continent asiàtic (4,4%), destacant l’Índia (6,8%) i un comparativament moderat creixement de la Xina (3,0%). Per la seva part Amèrica Llatina i el Carib registren un increment del 4,0% del seu PIB real, amb increments destacats a Veneçuela, Colòmbia i Argentina, mentre que l’economia principal, el Brasil, registra un creixement del 2,9%. L’Àfrica subsahariana i l’Orient Mitjà experimenten un creixement en la línia de la resta de regions emergents (3,9% i 5,3% respectivament). Finalment, dins d’Europa aquest dinamisme entre les economies emergents ha estat més discret (2,7%), amb un creixement important a Turquia (5,6%), i un retrocés de l’economia russa (-2,1%).
El PIB espanyol va créixer més que el de la Zona Euro (5,8% front 3,5%).
El PIB espanyol ha mantingut el ritme de recuperació iniciat l’any anterior amb un creixement del 5,8% el darrer any 2022, situant-se al capdavant entre les grans economies de la Zona Euro (3,5%). Amb el comportament dinàmic del PIB aquest darrer any, s’ha aconseguit recuperar el precovid, com ha succeït amb bona part de les economies europees.
L’informe anual del Banc d’Espanya diferencia dos períodes d’evolució del PIB al llarg de l’any 2022, una primera meitat de l’any caracteritzada per la recuperació i una segona meitat que registra una desacceleració del creixement del PIB, però en ambdós casos amb un increment per sobre del que es preveia. Entre els components de la demanda, destaca el comportament positiu del sector exterior, especialment pel que fa a l’exportació de serveis, amb el turisme internacional com a motor d’aquest creixement. En canvi, les exportacions de béns han tingut una evolució més moderada, que s’han vist afectades pel repunt dels inputs energètics. El principal risc continua sent la inflació, que si bé s’ha moderat en la segona meitat de l’any per l’abaratiment de les matèries primeres energètiques i les mesures posades en marxa, el seu trasllat progressiu a la resta de la cistella de consum ha mantingut la pressió a l’alça de la inflació subjacent.
El creixement del PIB català (5,5%) ha estat lleugerament per sota de l'espanyol (5,8%).
El PIB català va créixer l’any 2022 amb una intensitat lleugerament inferior que l’espanyol (5,5% i 5,8% respectivament). Els components de la demanda interna han tingut un comportament similar a Catalunya i a Espanya. S’ha produït un major dinamisme en formació bruta de capital (3,8%, 2,4 punts percentuals per sobre d’Espanya) i menor en el cas de la despesa en consum de les lars (4,1%, 0,7 punts percentuals menys que Espanya). Per altra banda, la despesa de les administracions pràcticament s’ha estancat (-0,1%), pràcticament igual que a Espanya (-0,2%). La variació de les exportacions i importacions de béns i serveis continua sent positiva, però moderades respecte als importants creixements de l’any 2021. El saldo exterior s’incrementa fins als 2,8 punts percentuals positius. En tots els components de la demanda s’aprecia un alentiment després del repunt de l’any 2021 provocat per l’aixecament gradual de les restriccions.
En el cantó de l’oferta, el comportament dels diferents sectors ha estat desigual entre Catalunya i Espanya en alguns sectors, amb major creixements al sectors de la construcció, similar en el cas dels serveis, i un retrocés destacable de la indústria. En tots dos casos el sector primari cau de forma significativa. El sector serveis torna a mostrar-se com el més dinàmic, amb un increment del 7,9% (8,0% en el cas d’Espanya), i s’erigeix com el principal responsable del creixement del PIB català el 2022, aportant el 105,7% d’aquest creixement. La construcció eleva el seu increment fins el 4,5%, 0,7 punts percentuals més que a Espanya. Contràriament, la indústria ha patit una caiguda del -2,0%, comportament contrari al del conjunt de l’estat, on ha crescut el 2,6%. Aquest sector s’ha vist afectat per l’encariment dels inputs a causa de les alteracions en les cadenes de producció global i dels elevats costos energètics, arrossegant el creixement del PIB català en un -7,3.
Taula 1Producte interior brut |
La demanda interna catalana va augmentar un 3,2% (destaca el 4,1% del consum privat i el 3,8% de la inversió). El saldo exterior va aportar positivament al creixement del PIB. Pel cantó de l’oferta, el sector més dinàmic va ser els serveis (7,9%).
Gràfic 1
Aportacions dels sectors al creixement del PIB de l'any 2022 (en percentatge)
2. La província de Barcelona
La província de Barcelona torna a créixer en població l’any 2022, concretament el 0,23%, després de trencar-se la sèrie de creixement l’any 2021. L’augment de població ha estat més moderat que l’experimentat a Catalunya (0,38%), reduint d’aquesta manera una dècima el pes relatiu de la província sobre el conjunt català, fins al 73,5%. La província suma 12.885 habitants més que l’any anterior, deixant el total en 5.727.615. Les quatre províncies catalanes han crescut durant aquest període. La província barcelonina ha tingut el creixement més moderat de les quatre (0,9% a Tarragona i Girona i 0,4% a Lleida).
Gràfic 2
Taxes de variació de la població total, 2015-2022 (en percentatge)
La província torna a augmentar en població l’any 2022, recuperant la senda del creixement que es va interrompre l’any 2021.
L’increment de la població s’ha produït gràcies al creixement de la població estrangera (1,7%), ja que la població autòctona es va mantenir estable (0,0%). El pes relatiu dels estrangers sobre la població se situa en el 15,5% (886.622 habitants estrangers). D’altra banda, segons el PERE (padró d’espanyols residents a l’estranger), l’1 de gener de 2022 hi havia 274.843 persones amb nacionalitat espanyola procedents de la província vivint a l’estranger, un 4,8% més que un any abans. Per grans grups d’edat, la població de 65 anys i més és la que més ha augmentat (1,4%), mentre que la població més jove, de 0 a 15 anys, retrocedeix el -1,7% en aquest darrer any, aprofundint en el procés d’envelliment de la població.
Gràfic 3
Piràmide d'edats de la província de Barcelona, 2022-2032 (en percentatge)
Segons les projeccions de població de l’Idescat en el seu escenari mitjà, la població de la província de Barcelona l’any 2032 fregarà els 6 milions d’habitants (5.994.507), el 4,7% més que el 2022. La piràmide d’edats es farà més estreta en els trams de 5 a 19 anys i de 35 a 49. En canvi, s’ampliarà la població de 55 anys en endavant, i conseqüentment l’índex d’envelliment —relació de nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de menors de 15 anys—, que augmentarà del 136,3% del 2022 al 181,4% una dècada més tard, mentre que l’índex de dependència de la gent gran —població de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys— també creixerà, passant del 29,0% al 34,2%.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)
El valor afegit brut de la província de Barcelona, que l’any 2020 va caure de manera significativa, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, arran de la crisi provocada per la COVID-19 (-11,2%), creix el 5,6% l’any 2021, recuperant part del valor afegit brut perdut l’any anterior. Suposa un increment dues dècimes inferior al català. S’iguala al creixement experimentat per la província de Lleida (5,6%), però se situa per sota de la de Girona i Tarragona (6,9% en ambdós casos). Durant l’any 2020 aquestes dues darreres províncies havien estat les més afectades per la reducció del VAB, mostrant-se més sensibles a les mesures preses per la lluita contra la pandèmia del coronavirus. Els sectors dels serveis i la indústria, que a més són els més importants a la província, són els que han crescut de forma més significativa (5,9% i 5,2% respectivament). La construcció s’incrementa sensiblement (1,4%), mentre que el sector primari, que va ser el menys castigat l’any 2020, encara registra una evolució negativa (-0,7%).
El nombre de llocs de treball ha iniciat una fase expansiva després de recuperar els nivells prepandèmia, seguint l’estela de l’ocupació, que ja va iniciar aquesta fase expansiva el 2021, afavorint la reducció de l’atur i de la taxa d’atur. Per contra, el teixit empresarial, que ha crescut sensiblement aquest darrer any, continua per sota de les xifres que presentava l’any 2019.
Durant l’any 2022 es consolida la recuperació de l’ocupació perduda durant l’any 2020 per la crisi de la COVID-19. L’any 2021 es va iniciar aquesta recuperació amb l’aixecament progressiu de les restriccions i el retorn a la normalitat, i al llarg de l’any 2022 no només s’ha arribat als nivells d’ocupació anteriors a la COVID-19, sinó que s’han superat, confirmant una fase expansiva de l’ocupació a la província.
En finalitzar l’any 2022, la població ocupada registrada (afiliats a la Seguretat Social, règim general i d’autònoms, segons la residència dels treballadors) ha estat un 2,6% superior a la del mateix període de l’any anterior (62.270 ocupats més), situant la xifra total d’ocupats en 2.486.425. El ritme de creixement és semblant al registrat a Catalunya (2,7%).
Segons sexe, la pujada d’ocupats registrats a la província de Barcelona ha estat sensiblement més intensa entre les dones que entre els homes (2,9% i 2,2% respectivament), repetint el patró dels anys anteriors (menys l’excepcionalitat de l’any 2020). Les diferències més notables es donen segons la nacionalitat, amb un creixement destacat de persones ocupades estrangeres (9,9%), enfront d’un moderat creixement de la població autòctona (1,3%). Per trams d’edat, tan sols s’ha produït una feble reducció l’any 2022 en el grup d’edat de 30 a 44 anys, mentre que el creixement més intens s’ha produït entre la població jove de menys de 30 anys (6,3%), seguida de la població de 55 anys i més (5,3%).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)
Gràfic 6
Subsectors d'activitat amb més guany de llocs de treball. Província de Barcelona, 2022 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d'activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Província de Barcelona, 2022 (absoluts)
Per altra banda, el nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa), s’ha incrementat un 3,0% l’any 2022, dues dècimes superior al creixement experimentat a Catalunya (2,8%). És un increment inferior al de l’any 2021 (4,0%), però permet arribar a xifres absolutes mai observades en la sèrie disponible (2.679.685 llocs de treball). En canvi, el nombre d’empreses (comptes de cotització) és pràcticament estable respecte a un any abans (0,1% més), una dinàmica lleugerament inferior a la del conjunt català, que registra un tímid avanç (0,3%). Les xifres del nombre d’empreses estan encara lluny de les que s’observaven abans de la crisi de la COVID-19, evidenciant que l’augment dels llocs de treball estan incidint més en l’increment de la dimensió de les empreses que no pas en augmentar el nombre d’aquestes.
Gairebé tots els grans sectors d’activitat van registrar el 2022 un increment del nombre de llocs de treball a la província de Barcelona, amb l’única excepció de l’agricultura (-1,6%). El sector més dinàmic ha estat la construcció (3,3%) seguit dels serveis (3,0%), aquest darrer amb un pes cabdal a la província, superior al 80%. Pel que fa als subsectors amb més guanys de llocs de treball, en termes absoluts, destaquen els serveis de tecnologies de la informació, amb un guany de 10.020 llocs de treball en un any, i s’erigeix en el subsector més dinàmic els darrers anys en un context d’acceleració de la digitalització. En segon terme es posiciona el subsector dels serveis de menjar i begudes, això és, la restauració, que després de ser el subsector més castigat durant la crisi de la COVID-19, la tornada a la nova normalitat ha suposat un revulsiu per al subsector, amb 6.425 llocs de treball més el 2022. Tot i aquest ràpid creixement, encara no s’ha assolit el nivell de llocs de treball previ a la crisi de la COVID-19, encara està un -1,7% per sota. En tercer lloc trobem les activitats administratives d’oficina i altres activitats auxiliars a les empreses, amb un increment de 5.930 llocs de treball. El quart subsector amb major increment de llocs de treball ha estat els serveis d’allotjament (5.000 llocs més), que juntament amb els serveis de menjar i begudes està molt relacionat amb la reactivació del turisme. Finalment, el comerç a l’engròs i intermediaris del comerç augmenta els seus llocs de treball en 4.585.
Seguint l’evolució de l’any anterior, en el 2022 la majoria dels subsectors que van registrar pèrdues absolutes de llocs de treball van tenir reduccions petites, a excepció de dos d’ells. La caiguda més gran s’ha donat a les activitats relacionades amb l’ocupació, que el 2021 havia registrat l’increment més gran, i que ara perd 5.435 llocs de treball en un any. I en segon terme hi ha la fabricació de vehicles de motor, amb 3.685 llocs de treball menys, coincidint amb el procés de reconversió i redefinició que estan experimentant aquestes activitats.
Gràfic 8
Taxes de variació interanual dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el nombre de societats mercantils amb seu social a la província de Barcelona passa de 100.978 l’exercici 2020 a 97.973 l’exercici 2021 (reducció del 3%). El volum de negoci generat per aquestes societats mercantils passa de 257.054 a 291.237 milions d’euros (increment del 13,3%). L’increment de la facturació del teixit empresarial al llarg de l’exercici 2021 ha més que doblat l’augment que ha registrat el PIB a Catalunya (5,8%).
El sector serveis concentra el 61,6% de la facturació de les societats mercantils amb seu a la província, la indústria el 32,9%, la construcció el 4,9% i el sector primari el 0,5% restant. Els cinc primers sectors d’activitat per volum de negoci són altres tipus de comerç a l’engròs amb 24.784,8 milions d’euros (el 8,5% del total), químiques i farmacèutiques amb 23.122,8 milions d’euros (7,9%), comerç a l'engròs d'alimentació i begudes amb 19.116,3 milions d’euros (6,6%), comerç a l'engròs de productes d'ús domèstic amb 17.571,3 milions d’euros (6,0%) i productes alimentaris i begudes amb 17.073,3 milions d’euros (5,9%). Les 250 primeres societats mercantils amb seu social a la província de Barcelona segons el volum de facturació concentren el 38,3% de la facturació total generada pel teixit empresarial de les comarques barcelonines.
Gràfic 9
Taxa d'atur estimat (en percentatge)
Gràfic 10
Variació anual de la població aturada registrada (en percentatge)
La població aturada registrada tanca l’any 2022 amb una caiguda interanual del -4,3%, i es comptabilitzen 256.340 persones demandants d’ocupació considerades desocupades inscrites al Servei Públic d’Ocupació, 11.449 menys que un any abans. La caiguda és 1,9 punts percentuals inferior a la del conjunt de Catalunya (-6,2%), però manté la tendència positiva de reducció de l’atur iniciada l’any 2021 després del fort increment registrat durant la crisi de la COVID-19. Per sexes, la reducció de la població aturada masculina ha estat lleugerament superior a la femenina. Per grups d’edat, el descens més destacat és el de la població aturada de 45 a 54 anys, però cal remarcar l’augment en el grup més jove, la població menor de 30 anys. Finalment, per nacionalitat, la caiguda entre la població estrangera ha estat més moderada.
La taxa d’atur registrat en acabar l’any 2022 és del 9,3%, tres dècimes inferior que un any abans. Contràriament, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE i les publicades per l’Idescat, la taxa d’atur estimada el quart trimestre de 2022 ha estat del 10,1%, i s’incrementa en cinc dècimes respecte a l’any anterior, i resulta dues dècimes superior a la taxa catalana (9,9%).
Gràfic 11
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)
Els indicadors d’evolució turística de la província de Barcelona presenten una oferta d’allotjament bastant estable, amb un 1,8% de creixement en el nombre de places respecte al 2021 i un 4% més respecte al 2019. Totes les tipologies d’allotjament creixen entre un 0 i un 3% respecte al 2021, amb l’increment més important en el nombre d’habitatges d’ús turístic (HUT), que augmenten en més de 3.000 places noves. Els càmpings són l’única tipologia d’allotjament que es manté estable.
En relació amb la demanda turística de la província, les xifres d’activitat del 2022 encara no superen les prèvies a la pandèmia (-11,2% de turistes i -8,6% de pernoctacions respecte al 2019). Tot i això, respecte al 2021 la variació és positiva, amb un 70% i un 86% d’increment de viatgers i pernoctacions. La distribució de les pernoctacions es concentra en més d’un 50% a la comarca del Barcelonès, i en gairebé un 20% a la comarca del Maresme. La resta de comarques es troben entre un 0 i un 6% del pes de pernoctacions de la província.
Finalment, la taxa turística (IETT) recaptada al total de la província ha estat de 46,9 milions d’euros, un 326% més que el 2021, i un 9% més que el 2019. En aquest cas, el Barcelonès recapta el 82,9% del total de la província, el Maresme un 7,1% i la resta menys d’un 4% del total de la província.
Gràfic 12
Taxes de variació interanual de l'Oferta Turística. Província de Barcelona (en percentatge)
Gràfic 13
Taxes de variació interanual de la Demanda turística. Província de Barcelona (en percentatge)
La recaptació en l’impost sobre les estades en establiments turístics arriba gairebé als 47 milions d’euros l’any 2022 a la província de Barcelona.
Pel que fa al comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 66.494 establiments comercials a la província de Barcelona, que ocupaven una superfície de venda de 7.886.697 m2. Això suposa un descens respecte a l’any 2019 del -5,6% en el nombre d’establiments i un augment del 0,8% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 138,14 establiments per cada 1.000 habitants, 6 dècimes més que l’any 2019, i 17.264 m2 per cada 1.000 habitants, un 3,2% més. Mentre que la superfície mitjana per establiment se situa en 1.517 m2, 113 m2 més que el 2019, un increment del 8,0%.
Gràfic 14
Valoracions específiques de l'oferta comercial, 2019 (sobre 10)
Els últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019, recullen que l’oferta comercial és valorada amb un notable per part de la població, concretament amb 7,15 punts sobre 10, fet que suposa un lleuger descens de 9 centèsimes respecte a l’enquesta anterior, corresponent a l’any 2017. Els aspectes que resulten més valorats són la professionalitat dels comercials (7,63) i els horaris comercials (7,91), enfront el preu de l’aparcament de les zones comercials (5,46) i la disponibilitat d’aparcament d’aquestes (5,46), que són els aspectes pitjor valorats. Comparant amb l’enquesta anterior, la millora de valoració més significativa es dona en els preus, que passen d’una puntuació de 5,74 a 6,23 a la darrera enquesta.
Comparativa provincial
L’any 2022, dades a 1 de gener, la meitat de les 50 províncies d’Espanya van registrar increments de població, mentre que l’altra meitat van registrar pèrdues de població. En el conjunt de l’estat el creixement ha estat del 0,2% respecte a l’any anterior. La província de Barcelona ha crescut de forma similar a l’estat, el 0,2%. Màlaga va registrar el creixement més intens (1,3%), i Zamora la caiguda més gran (-0,9%), Barcelona se situa en divuitena posició. Pel que fa a la població estrangera, va créixer al conjunt de l’estat (1,9%), i només 4 províncies van tenir descensos, amb els increments més destacats a Huelva i la Corunya (5,9% en ambdós casos), i el descens més pronunciat ha estat el de Còrdova (-1,2%). Barcelona ocupa la posició trenta-u.
Segons les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE, l’any 2022, també amb dades d’1 de gener, comptant així tot l’any 2021 caracteritzat per la flexibilització de les mesures anticovid i per la recuperació de l’activitat econòmica, la pujada en el nombre d’empreses ha estat pràcticament generalitzada a totes les províncies, només dues han registrat lleugeres caigudes. Al conjunt d’Espanya l’increment ha estat de l’1,9%, amb Màlaga al capdavant amb un increment superior al 4%. Per la seva part, Barcelona ocupa una posició intermèdia, en la posició vint-i-u.
Per la seva banda, el deute viu dels ajuntaments, amb dades de 31 de desembre de 2022 i població d’1 de gener de 2022, va quedar situat en 365 €/habitant en el conjunt espanyol, 12 euros menys que l’any anterior, i en 403 euros a la província de Barcelona, 53 més que l’any anterior, que és el catorzè més elevat de les províncies espanyoles. Cadis, sobretot, i Jaén, van tornar a ser les províncies més endeutades per càpita, i les úniques per sobre de mil euros/habitant. Al cantó oposat trobem, amb 60 €/habitant se situa Las Palmas, seguida de Biscaia i Pontevedra.
Les altres variables que es recullen a la taula sobre comparativa provincial es refereixen a indicadors del mercat de treball i permeten comprovar l’evolució durant l’any 2022, en ser dades referents al darrer dia de l’any, en el cas dels ocupats i aturats registrats a la Seguretat Social, o al quart trimestre, pel que fa als ocupats i aturats estimats per l’EPA de l’INE. Segons aquestes variables, l’evolució del mercat de treball va ser més notable al conjunt d’Espanya que a la província de Barcelona.
En el nombre d’aturats, tant registrats com estimats, s’observa aquest comportament. El nombre de persones aturades registrades va caure el -4,3% a la província de Barcelona enfront del -8,6% del conjunt de l’estat. Si l’any 2021 va ser una de les províncies més dinàmiques de l’estat en termes de reducció de l’atur registrat, aquest any 2022 se situa en una modesta trenta-tresena posició. En el cas de l’atur estimat per l’INE, no només s’ha frenat la caiguda de l’atur a la província, sinó que és una de les divuit províncies d’Espanya que experimenta un creixement de l’atur, concretament del 6,3%, mentre que al conjunt d’Espanya la tendència és a continuar amb el seu descens (-2,6%). Només tres províncies espanyoles han vist incrementar-se el nombre de persones aturades registrades respecte a l’any 2021, i les Illes Balears és la província amb una caiguda més destacada (-36,0%). Per altra banda, l’atur estimat s’ha reduït en trenta-dues províncies, amb tres províncies de Castella i Lleó al capdavant amb reduccions inferiors al -25%: Lleó, Segòvia i Burgos.
Igual que ha succeït amb l’atur estimat, la taxa d’atur estimada de la província de Barcelona va augmentar 0,6 punts percentuals el 2022, mentre que al conjunt d’Espanya s’ha registrat una davallada de -0,5 punts percentuals. Un total de disset províncies han experimentat un augment de la taxa d’atur, destacant els augments de Zamora i Ciudad Real. La taxa d’atur estimat a la província de Barcelona s’ha situat en el 10,2% el mes de desembre de 2022, que tot i augmentar respecte a un any abans, està 2,7 punts percentuals per sota de l’espanyola (12,9%). Bona part de les províncies de Castella i Lleó presenten les taxes d’atur estimat més reduïdes del país, inferiors al 8%: Segòvia, Burgos, Lleó, Sòria i Valladolid, a la que se li suma la província basca d’Àlaba. A la banda contrària trobem tres províncies andaluses i una de Castella - la Manxa, amb taxes superiors al 19%: Cadis, Huelva, Ciudad Real i Granada.
Pel que fa als ocupats, en el cas dels registrats, considerant el total d’afiliats a tots els règims, van augmentar a la província de Barcelona per sobre de com ho ha fet a Espanya, el 3,0% davant el 2,3% respectivament. Es tracta del vuitè increment més elevat entre totes les províncies. Els creixements més intensos es van donar a Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas i Màlaga, superiors al 4%. Per contra, l’ocupació registrada va caure en quatre províncies, Terol, Lugo, Palència, i especialment a Jaén. Contràriament, l’ocupació estimada dibuixa un escenari diferent per a la província de Barcelona, amb una sensible reducció en el nombre d’ocupats del -0,1%, front l’increment de l’1,4% d’Espanya. En aquest cas, divuit províncies presenten un descens del nombre d’ocupats, i a Terol, Ciudad Real i Zamora és on més ha caigut. A l’altra banda trobem Guadalajara, amb un creixement superior al 10%, seguida d’Alacant i Àvila.
Mapa 1
Taxa d’atur estimat, per províncies. Quart trimestre del 2022
3. Visió de conjunt de l’evolució econòmica comarcal
A dades d’1 de gener de 2022, gairebé totes les comarques han crescut en població respecte a un any abans. El Garraf (1,64%) i el Moianès (1,30%) han registrat els creixements més intensos entre les comarques barcelonines. Només dues comarques registren petites pèrdues de població, el Barcelonès (-0,04%) i el Bages (-0,05%).
El Garraf, el Moianès i el Lluçanès registren els increments de població més destacats l’any 2022, superiors a l’1%.
Mapa 2
Nombre d'habitants. Província de Barcelona, 2022 (en percentatge sobre el total)
Mapa 3
Variació anual del nombre d'habitants. Província de Barcelona, 2022 (en percentatge)
Mapa 4
Nombre d'empreses. Província de Barcelona, 2022 (en percentatge sobre el total)
Mapa 5
Variació anual del nombre d'empreses. Província de Barcelona, 2022 (en percentatge)
Segons la nacionalitat, l’evolució ha tingut comportaments diferenciats. El nombre d’habitants estrangers ha crescut a onze de les tretze comarques. El Garraf és la comarca amb un increment més notable (5,6%), i a continuació hi ha el Lluçanès (3,0%) i el Berguedà (2,8%). Les dues comarques on es redueix la població de nacionalitat estrangera són el Bages (-1,1%) i l’Alt Penedès (-0,4%). La població autòctona també augmenta a onze de les tretze comarques, amb l’excepció del Barcelonès (-0,6%) i la gairebé imperceptible davallada del Baix Llobregat (0,0%). Les comarques amb major presència de població amb nacionalitat estrangera l’any 2022 són el Barcelonès (21,2%), Osona (16,7%) i el Garraf (15,4%). A la banda contrària hi ha el Moianès, l’Anoia i el Vallès Oriental, totes tres amb percentatges inferiors al 10%.
Tenint en compte el nombre d’empreses (comptes de cotització), la concentració a la comarca del Barcelonès és encara més clara que per a la població. En acabar l’any 2022 s’hi localitzaven el 47,4% de les empreses de la província de Barcelona. La Regió Metropolitana de Barcelona aglutina el 87,3% de les empreses de la província, evidenciant la polarització empresarial al Barcelonès i al seu entorn.
Set comarques barcelonines han registrat un augment del nombre d’empreses, amb el Garraf com la comarca més dinàmica (1,4%). El Barcelonès també augmenta (0,4%), però al seu voltant només ho fa el Maresme (0,1%). Al conjunt provincial l’augment del nombre d’empreses va ser d’un discret 0,1%.
La meitat de les comarques de la província de Barcelona registren un augment del nombre d'empreses, que oscil·la entre l'1,4% del Garraf fins al 0,1% del Maresme.
Les altres sis comarques presenten una evolució negativa en el nombre d'empreses. El Berguedà és la comarca amb una caiguda més intensa (-1,7%). Les comarques situades al prelitoral, juntament amb l'Anoia, són les altres cinc que perden empreses.
El Barcelonès ha estat la comarca més dinàmica en l’ocupació (3,2%), mentre que l'Anoia ho ha estat en llocs de treball (3,6%).
Al conjunt de la província s’ha repetit l’evolució registrada l’any 2021 pel que fa al nombre d’empreses per grans sectors en aquest darrer any 2022, ja que s’eleva en tots els grans sectors d’activitat excepte a la indústria. En aquest sector només ha augmentat lleugerament el nombre d’empreses al Bages (0,1%), i destaquen les davallades al Moianès (-7,3%) i al Barcelonès (-2,7%). A l’agricultura es van donar ascensos a set comarques, especialment al Garraf, per sobre del 30%, i retrocessos en quatre, amb especial incidència al Barcelonès. El sector de la construcció ha tingut un creixement força generalitzat entre totes les comarques de la província, destacant el Moianès, i només tres comarques han perdut empreses: el Baix Llobregat, el Lluçanès i el Berguedà. Finalment, al sector serveis, només quatre comarques compten amb més empreses l’any 2022 que el 2021, i per la seva rellevància és important el creixement del Barcelonès (0,5%), que arrossega al conjunt de la província a valors positius en aquest sector. Els descensos més importants són els produïts al Berguedà (-2,3%) i a l’Alt Penedès (-1,3%).
L’any 2022 va augmentar lleugerament la dimensió mitjana de les empreses a totes les comarques de la província de Barcelona, amb el Moianès com a única excepció. El creixement de la dimensió mitjana de les empreses ha estat causat per un augment més intens de l’ocupació assalariada que el nombre de comptes de cotització. Al conjunt de la província l’increment ha estat de quatre dècimes, fins arribar als 13,0 assalariats per compte de cotització. L’increment més elevat, de set dècimes, s’ha produït al Baix Llobregat, seguida del Barcelonès amb cinc dècimes. Al Moianès, l’estancament dels llocs de treball assalariat i el lleuger augment dels comptes de cotització ha fet que disminueixi la dimensió mitjana en una dècima. El Barcelonès i el Baix Llobregat superen els 14,0 assalariats per compte de cotització, i tornen a ser les comarques amb una major dimensió mitjana de les empreses. A l’altre extrem, el Berguedà i el Garraf mantenen valors per sota de set.
Respecte a la població ocupada registrada, segons la residència del treballador, el seu creixement en relació amb un any abans s’ha estès entre totes les comarques de la província. El creixement més destacat s’ha donat al Barcelonès (3,2%), seguit del Bages (2,8%) i el Garraf (2,7%). Les comarques que presenten un dinamisme més moderat en aquest darrer any han estat el Berguedà (1,4%) i Osona (1,6%). En canvi, el nombre de llocs de treball, segons el compte de cotització de l’empresa, que creix al conjunt de la província, no ho fa de forma tan extensiva entre totes les comarques. Es produeixen increments de llocs de treball superiors al 3% interanual a cinc de les dotze comarques, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (3,5%) i Osona (3,4%) com a casos més representatius. En canvi, s’experimenta un sensible descens a dues comarques, el Berguedà (-0,9%) i el Moianès (-0,2%). Al conjunt de la província, l’ocupació va créixer el 2,6% i els llocs de treball el 3,0%.
Mapa 6
Variació anual de la població ocupada registrada. Província de Barcelona, 2022 (en percentatge)
Mapa 7
Variació anual dels llocs de treball. Província de Barcelona, 2022 (en percentatge)
A la majoria de les comarques de la província de Barcelona la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones que entre els homes, amb majors increments de l’ocupació femenina. Les excepcions van ser el Berguedà i el Bages. L’evolució de l’ocupació segons nacionalitat ha tingut més unanimitat entre totes les comarques, amb una evolució notablement més positiva entre la població ocupada de nacionalitat estrangera que no l’autòctona. Les diferències més grans s’han produït al Berguedà i al Bages, amb un creixement dels ocupats superior al 10% entre la població estrangera. Per edats, els dos grups d’edat extrems registren el dinamisme més gran en termes de població ocupada. La població ocupada de joves menors de 30 anys presenta el creixement més gran a cinc comarques, que arriba a ser del 7,5% anual al Barcelonès i al Garraf. L’altre grup és el de persones de 55 anys i més, el més dinàmic a sis de les tretze comarques, i que creix de forma més notable al Vallès Occidental i al Baix Llobregat (6,5% en ambdós casos). Cal remarcar que el grup d’edat de 30 a 44 anys experimenta una caiguda generalitzada a totes les comarques menys al Barcelonès, al Berguedà i al Lluçanès.
Pel que fa als llocs de treball, diferenciant en primer terme entre assalariats i autònoms, s’observa que gairebé a totes les comarques barcelonines s’experimenta un augment del treball assalariat i un lleuger decreixement del treball autònom. Al conjunt de la província de Barcelona els llocs de treball assalariat creixen el 3,6% i el treball autònom cau el -0,2%. Els ascensos més elevats en el nombre d’assalariats s’han produït a l’Anoia (4,9%), a Osona (4,4%) i al Baix Llobregat (4,3%), mentre decreix al Berguedà (-0,9%) i al Moianès (-0,3%). En el cas dels llocs de treball autònom, les davallades més marcades s’han registrat al Lluçanès (-4,5%), el Berguedà (-0,9%), l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat (-0,8% les tres comarques), i només presenta creixement al Garraf (1,6%) i al Barcelonès i l’Alt Penedès (0,2% en ambdós casos).
En segon terme, per grans sectors d’activitat, han estat els sectors dels serveis i de la construcció els més dinàmics, amb creixements percentuals més elevats en el nombre de llocs de treball creats entre els anys 2021 i 2022. Al sector serveis les comarques més dinàmiques han estat l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat, per sobre del 4%, mentre el Berguedà és l’única comarca on retrocedeix (-2,5%). La construcció registra un important dinamisme al Moianès (10,7%) i al Vallès Occidental (5,7%), i només decreix a l’Anoia (-2,0%). La indústria presenta creixements superiors al 4% a Osona, al Bages i a l’Alt Penedès, però registra un significatiu retrocés al Moianès i al Garraf (-7,4% i -4,6% respectivament) i més moderat al Barcelonès (-1,9%). Finalment, en el cas del sector primari la pèrdua de llocs de treball és generalitzada a la majoria de comarques, i només augmenta al Vallès Occidental i al Lluçanès. Les pèrdues van des del -7,9% del Barcelonès fins al -1,7% d’Osona
Mapa 8
Variació anual de la població aturada registrada, 2022 (en percentatge)
Mapa 9
Taxa d'atur registrat, desembre 2022 (en percentatge)
La població aturada registrada va disminuir gairebé a totes les comarques de la província l’any 2022, on més al Lluçanès (-12,4%). La taxa d’atur registrat va quedar per sota del 8% a dues comarques: el Moianès i el Lluçanès.
En paral·lel a l’increment dels ocupats i llocs de treball, la població aturada registrada (persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya) ha disminuït a pràcticament totes les comarques de la província de Barcelona, especialment a l’Anoia, amb una reducció del -7,2%. A aquesta comarca la segueixen el Maresme i el Baix Llobregat (amb taxes de variació respectives del -6,7% i -6,0%). A diferència de la resta, Osona és l’única comarca que pateix un lleuger augment del nombre de persones aturades registrades (0,3%).
Totes les comarques barcelonines han experimentat un descens de la seva taxa d’atur en acabar l’any 2022 respecte al mateix període de l’any anterior; on més ha davallat la taxa ha estat a l’Anoia, que es redueix en un punt percentual, seguida pel Bages, que perd 9 dècimes. A part del Lluçanès, el Moianès és manté en primera posició com la comarca amb una menor incidència de la taxa d’atur, concretament del 7,3%, 2 punts per sota de la del conjunt de la província (9,3%). Per sobre hi ha el Baix Llobregat, que amb una reducció de 7 dècimes s’ha convertit en la segona comarca amb menor taxa d’atur (8,6%), seguida per Osona (8,7%) i el Barcelonès (8,8%). La taxa d’atur més elevada, tot i la seva reducció, es torna a donar a l’Anoia (11,4%), seguida pel Bages (10,7%) i el Garraf (10,6%).
El nombre de beneficiaris de prestacions ha crescut l’any 2022 a totes les comarques sense excepció. Al conjunt de la província ha augmentat el 3,0%. Les comarques del Garraf (10,3%), el Vallès Oriental (6,4%) i Osona (6,3%) són les que han experimentat un major creixement. Alhora, els increments més moderats s’han donat al Moianès (1,1%) i al Barcelonès (1,3%).
La taxa de cobertura, que es defineix com el percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior), ha augmentat a totes les comarques barcelonines l’any 2022, on més al Maresme i al Garraf. Sense tenir en compte el Lluçanès, el Maresme ha estat la comarca que ha presentat la taxa més gran de cobertura el 2022 (79,3%), seguida de l’Alt Penedès (75,0%). A l’altre extrem se situen el Bages i l’Anoia, amb uns valors per sota del 65%. Al conjunt de la província de Barcelona la taxa de cobertura ha estat del 69,0%.
La contractació s’ha d’analitzar aquest darrer any 2022 amb la perspectiva dels canvis que ha tingut la implementació del Reial Decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat de l’ocupació i la transformació del mercat de treball, que va entrar en vigor el 31 de març de 2022, i que ha suposat molts canvis en l’àmbit de la contractació laboral. En termes globals, la contractació a la província l’any 2022 ha crescut el 4,5% respecte a l’any 2021. El creixement registrat a la província no s’ha traslladat a totes les comarques. Quatre comarques han registrat un augment de la contractació superior al 10%, concretament el Moianès, l’Anoia, el Barcelonès i Osona. A l’altra banda hi ha sis comarques que registren una davallada de la contractació: el Lluçanès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Maresme i el Vallès Occidental. En qualsevol cas, a totes les comarques ha estat generalitzada la davallada de la contractació temporal i el fort increment de la contractació indefinida, impulsada per la reforma laboral introduïda. El Garraf i l’Alt Penedès destaquen per haver més que doblat la contractació indefinida. El Maresme i el Baix Llobregat destaquen per registrar un descens de la contractació temporal superior al -30%. Tot i això, la contractació temporal continua sent majoritària a totes les comarques, però el seu pes s’ha reduït notablement: de superar el 80% en totes elles l’any 2021 a reduir-se fins a situar-se per sota del 60% de la contractació a comarques com el Maresme, el Moianès, el Garraf, Osona, el Barcelonès i el Lluçanès.
Mapa 10
Impost sobre les Estades en Establiments Turístics, 2022* (en percentatge sobre el total)
L’oferta turística de la província ha crescut respecte a l’any 2021, i aquest creixement s’ha produït de forma generalitzada a les comarques barcelonines, amb l’única excepció del Lluçanès. En nombre d’establiments l’increment més destacat ha estat el del Berguedà (10,3%). Pel que fa a les places, el Vallès Occidental registra l’ascens més gran (7,0%). Respecte a l’any 2019, totes les comarques presenten una major oferta turística, a excepció del Lluçanès (-1,7%). Mentrestant, la demanda turística experimenta un fort creixement respecte a l’any 2021. En nombre de viatgers l’increment més gran en termes absoluts i relatius s’ha donat al Barcelonès (126,1%). I en nombre de pernoctacions, novament el Barcelonès és la comarca que impulsa el creixement (137,4%). Respecte a l’any 2019, tan sols el Vallès Occidental i el Moianès registren una major demanda tant en nombre de viatgers com de pernoctacions.
El Barcelonès es manté com el gran pol d’atracció turística, i a tall d’exemple, la comarca recapta el 82,9% de l’import total de la província que prové de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics durant l’any 2022.
Mapa 11
Valoració de l'oferta comercial del municipi, 2019 (sobre 10)
En el comerç, s’ha incrementat la superfície de venda gairebé de forma generalitzada a totes les comarques de la província, però el nombre d’establiments ha caigut a gairebé totes elles. L’augment més intens de superfície de venda s’ha donat al Lluçanès (18,3%) i al Moianès (17,3%), en contraposició al Barcelonès, que perd superfície (-2,0%). I en nombre d’establiments, novament el Moianès registra l’augment més gran (11,8%), mentre el descens més marcat es produeix al Bages (-9,1%). La superfície mitjana dels establiments, però, s’incrementa respecte a l’any 2019. El Moianès i el Lluçanès tenen les superfícies mitjanes més baixes, de 91 i 75 m2 per establiment respectivament. En canvi, l’Alt Penedès i el Bages tenen la superfície mitjana més gran, de 151 i 152 m2 per establiment.
Totes les comarques barcelonines obtenen una valoració positiva de l’oferta comercial, ja que totes superen la puntuació de 6 sobre 10. La comarca millor valorada continua sent el Barcelonès, que obté una puntuació de 7,54. A la banda contrària trobem el Moianès, que és puntuada amb un 6,24. Totes dues, sumades al Maresme, experimenten un descens en la valoració respecte a l’anterior enquesta de l’any 2017: concretament el Barcelonès perd 0,29 punts i el Moianès 0,30. En canvi, les comarques del Vallès Oriental i Osona són les que milloren més la seva puntuació, en 0,23 i 0,26 punts respectivament.