Informe econòmic local de la província de Barcelona

Arran de la crisi provocada per les mesures adoptades per lluitar contra la pandèmia de la covid-19, la província de Barcelona va patir durant l’any 2020 reduccions en el nombre d’empreses, els llocs de treball i la població ocupada registrada, i increments dels aturats registrats i de la taxa d’atur. Aquesta evolució s’emmarca en un context de caigudes rècord del PIB real a Catalunya (–11,5 %), Espanya (–10,8 %) i la zona euro (–6,5 %).

La disminució del nombre d’empreses va ser del 8,5 % i la dels llocs de treball, del 2,3 %. El subsector que més llocs de treball va destruir, amb diferència, en termes absoluts, va ser el de la restauració (més de 22.500 llocs menys a final del 2020 respecte a un any enrere). Aquest subsector va ser especialment afectat per les restriccions de mobilitat i el confinament patit durant bona part del 2020. La població ocupada registrada va descendir un 2,2 %, a causa, per edats, dels més joves, ja que els ocupats de 45 anys en endavant van augmentar. Els aturats registrats es van incrementar un 27,7 %, de tal manera que la taxa d’atur registrat va pujar tres punts percentuals, fins al 13,3 %.

 

Població ocupada registrada resident a la província. IVT 2020

 

Població aturada registrada resident a la província. IVT 2020

 

 

L’any 2020 l’economia mundial, segons les estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI), va disminuir en termes reals un 3,2 %, arran de la crisi derivada de les mesures preses per fer front a la pandèmia de la covid-19, mesures que van comportar confinaments i restriccions de mobilitat arreu del món. Aquest decreixement va ser clarament superior al registrat el 2009. El descens del producte interior brut va ser més intens en les economies avançades (–4,6 %) que no pas en els països emergents i les economies en desenvolupament (–2,1 %).

Pel que fa a les economies avançades, la dels Estats Units va ser una de les que menys va veure disminuït el seu PIB, un 3,5 %, una reducció tres punts percentuals inferior a l’experimentada en el conjunt de la zona euro (–6,5 %). Els descensos a Japó i Canadà van ser a l’entorn del 5 %, més en concret el –4,7 % per al país nipó i –5,3 % per a l’americà. En el Regne Unit, en plena consumació del Brexit, a més, la variació va ser del –9,8 %, una de les reduccions més elevades de les economies avançades. Dins de la Unió Econòmica i Monetària europea, i atenent als seus principals països pel pes relatiu del PIB, la conjuntura menys negativa es va produir a Alemanya, amb un descens del 4,8 %, mentre que les caigudes del PIB a França i Itàlia, aquest darrer el primer país europeu afectat per la pandèmia de la covid-19, van ser del 8 % i 8,9 %, respectivament.

Quant als països emergents i en desenvolupament, cal destacar la variació positiva del PIB de la Xina, del 2,3 %, el país, precisament, per on va començar la pandèmia del coronavirus, que contrasta amb la reducció del 7,3 % de l’Índia i del 7 % dels països de la zona d’Amèrica Llatina i el
Carib. Dins d’Europa, Rússia va registrar una variació real del PIB del –3 %.

El PIB de l’economia mundial va disminuir un 3,2 % en termes reals l’any 2020.

L’economia espanyola, amb un descens del seu PIB l’any 2020 del 10,8 % en termes reals va ser, d’entre els països avançats del món, la que més va patir la crisi econòmica. Entre els motius caldria esmentar el fet que les mesures de contenció i les restriccions establertes a Espanya van ser més dures que en altres països, amb un impacte més gran en la mobilitat; el major pes relatiu en l’estructura productiva espanyola de sectors sensibles a les limitacions en mobilitat i contacte social, amb esment especial als relacionats amb el turisme; o el fet que a Espanya predominen, més que en altres països avançats, les petites i mitjanes empreses, més exposades i vulnerables davant les restriccions, amb una estructura financera més feble que les de les grans empreses. La major part de la davallada del PIB espanyol prové de la demanda interna, amb una reducció del 9,1 %. Dins d’aquesta, el consum de les llars i la formació bruta de capital es van reduir un 12,4 %, en ambdós casos. El consum públic va créixer un 3,6 %, 1,2 punts percentuals més que l’any precedent, causat per les mesures preses per intentar pal·liar la crisi, com els expedients de regulació temporal d’ocupació o les prestacions extraordinàries per cessament de l’activitat dels autònoms, a banda dels préstecs, avals, suspensions d’impostos i similars per ajudar a les empreses, i pel notable augment de les despeses sanitàries. Les exportacions i importacions de béns i serveis van patir reduccions percentuals de dos dígits pel fre mundial del comerç exterior i l’enfonsament del turisme.

Espanya va ser el país avançat que va patir el major decreixement del seu PIB (–10,8 %).

La reducció del PIB català va ser superior a l’espanyola en set dècimes (–11,5 %).

L’economia catalana va disminuir set dècimes més  que l’espanyola (reducció del PIB de l’11,5 %). Pel que fa a la demanda, la reducció va ser del 13,6 % per a la formació bruta de capital i del 12,5 % per al consum de les llars, i no es va poder compensar per l’acceleració del ritme de creixement de la despesa en consum de les administracions públiques, que va augmentar un 5,1 %, 2,4 punts percentuals per damunt de l’any 2019, de tal manera que la demanda interna va caure un 9,5 %. L’aportació del saldo exterior també va ser negativa, per causa de la forta reducció de les exportacions de béns i serveis (variació del –11,5 % davant l’increment del 3,7 % d’un any abans). Les importacions de béns i serveis també es van enfonsar, amb una reducció percentual superior al 15 %, per raó de la davallada de la demanda interna catalana. Pel que fa als components de l’oferta, la major disminució de l’activitat es va patir en el sector de la construcció (–15,4 %), seguit dels serveis (–11,7 %), el sector productiu amb més pes, amb escreix, de tal manera que el 77,2 % del decreixement de l’economia catalana l’any 2020 va ser responsabilitat del sector terciari. La reducció menys intensa va ser la de l’agricultura, del 2,6 %, i això implica, de fet, una millora respecte del 2019, any que va registrar una variació interanual del –3 %. La indústria, finalment, va ser responsable del 15,4 % del decreixement del PIB de l’any 2020 en l’economia catalana, al registrar una reducció del 9 % en el seu nivell d’activitat.

Taula1

La demanda interna catalana va caure un 9,5 % (–13,6 % per la inversió i –12,5 % pel consum privat). Les exportacions van disminuir un 11,5 %. Pel que fa a l’oferta, els majors decreixements es van observar en la construcció (–15,4 %) i els serveis (–11,7 %).

 

Gràfic 1

Aportacions dels sectors al decreixement del PIB de l'any 2020 (en precentatge)

 

La població a la província de Barcelona va créixer el 2020 per cinquè any consecutiu (1,4 % i 5.743.402 persones, en total), amb dades d’1 de gener. A més, aquest increment percentual va ser el més intens dels darrers 12 anys, i suposa gairebé 79 mil habitants més el 2020 que el 2019. La taxa de creixement de la província barcelonina va ser semblant a la de Catalunya, per la qual cosa el seu pes relatiu sobre el total va romandre inalterat amb el 73,8 % (la de Tarragona, 1,5 %, va ser la província catalana que va registrar l’augment percentual més elevat de la població; la de Lleida, el menor, 0,8 %).

Gràfic 2

Taxes de variació de la població total, 2013-2020 (en percentatge)

El 2020 la població de la província de Barcelona va créixer un 1,4 %, la dada més alta des del 2008.

 

Gràfic 3

Piràmide d'edats de la província de Barcelona, 2020-2030 (en percentatge)

El creixement de la població a la província de Barcelona el 2020 va ser íntegrament gràcies als habitants de nacionalitat estrangera (augment del 9,9 %), ja que els autòctons van disminuir en una mica més de mil persones. El 15,4 % dels habitants de la província tenien el 2020 nacionalitat estrangera (883.558), amb un increment d’1,2 punts percentuals respecte al 2019. Aquest percentatge, però, va continuar sent el més reduït de les quatre províncies catalanes. D’altra banda, segons el PERE (padró d’espanyols residents a l’estranger), l’1 de gener de 2020 un total de 255.611 persones amb nacionalitat espanyola residents a la província de Barcelona havien emigrat a l’estranger respecte a un any enrere.

Segons les projeccions de població de l’Idescat (i basades en un escenari mitjà), en cas de mantenir-se les tendències demogràfiques, la població de la província de Barcelona arribaria l’any 2030 als 5,92 milions d’habitants, un 3,1 % més que el 2020. La piràmide d’edats tendirà a fer-se més estreta sobretot en els trams dels nens i nenes de 5 a 14 anys i en el d’habitants d’entre 35 i 49 anys. En canvi, s’ampliarà clarament la població de 50 anys en endavant, amb la qual cosa l’índex d’envelliment, això és, la relació, en percentatge, entre el nombre de persones de 65 anys en endavant i el nombre de menors de 15 anys, augmentarà, i passarà del 128 % de l’any 2020 al 169,5 % del 2030, mentre que l’índex de dependència de la gent gran — població de 65 anys en endavant per cada 100 persones de 15 a 64 anys— creixerà del 28,6 % al 34,1 %.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

El VAB de la província de Barcelona l’any 2019, en termes reals, segons les darreres dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, del BBVA, va créixer un 2,2 %, la taxa més reduïda del període expansiu 2014-2019, tot i ser una dècima superior a la catalana i només superada per la registrada
a la província de Lleida (2,3 %).
Per sectors, va destacar el creixement dels serveis (3 %), seguit del de la construcció (2,2 %), mentre que, pel contrari, el VAB del sector primari i el VAB industrial van descendir (taxes de variació, respectivament, del –2,1 i –0,8 %).

Arran de la crisi provocada per la covid-19, el nombre d’empreses, llocs de treball i afiliats es van reduir a la província de Barcelona, mentre que els aturats registrats i la taxa d’atur es van incrementar.

Pel que fa al mercat de treball, amb dades de final del 2020 — per tant, ja es tenen en compte els efectes de la crisis econòmica provocada per les mesures preses per lluitar contra la pandèmia del coronavirus—, s’observa a la província de Barcelona, com també a Catalunya, una reducció tant del nombre d’empreses com de les persones ocupades i dels llocs de treball, així com un augment dels aturats i la taxa d’atur. Si l’impacte no ha estat tan elevat com es podria desprendre de la caiguda sense precedents del PIB el 2020, ha estat per la generalització de mesures com els ERTO (expedients de regulacions temporals d’ocupació) o el cessament de l’activitat dels autònoms.
Així, el 2020 la població ocupada registrada (afiliats a la Seguretat Social segons la residència dels treballadors) va caure un 2,2 % interanual a la província de Barcelona, amb dades de 31 de  desembre. Per nacionalitat, la reducció va ser més intensa en els estrangers (–3,9 %) que no pas en els autòctons (–1,9 %), i per trams d’edat, en els joves de menys de 30 anys (–7,4 %) i els compresos entre els 30 i 44 (–4,6 %), davant del creixement dels que tenen 45 anys i més. Per sexe, la reducció va ser molt semblant entre homes i dones.

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la població ocupada registrada Província de Barcelona (en percentatge)

 

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Província de Barcelona, 2020 (absoluts)

 

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Província de Barcelona, 2020 (absoluts)

El nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa), per la seva banda, va caure un 2,3 % a la província de Barcelona; des del 2013 no es produïa una variació interanual negativa. Pel que fa al nombre d’empreses (comptes de cotització),
va disminuir el 2020 un 8,5 %, primera taxa negativa experimentada també en set anys. En ambdós casos, la reducció en la província barcelonina va ser més intensa que la del conjunt de Catalunya.

Tots els grans sectors d’activitat, això és, l’agricultura, la indústria, la construcció i els serveis van patir l’any 2020 una variació negativa tant del nombre d’empreses com dels llocs de treball en la província de Barcelona, on els serveis tenen un pes relatiu superior al 80 % en ambdues variables. En els gràfics 6 i 7 es mostren els subsectors que, d’una banda, més llocs de treball van guanyar el 2020 en termes absoluts, i, de l’altra, els que van registrar pèrdues més elevades. En el primer cas hi trobem destacades les activitats sanitàries, amb prop de 8.000 llocs més a final de 2020 que un any abans, la qual cosa és perfectament coherent amb les necessitats de reforçament d’aquest àmbit davant l’emergència sanitària viscuda arran de la covid-19 i, en segona posició, el sector de l’administració pública, amb una mica més de sis mil lloc de treball més. D’altra banda, el sector amb més pèrdua de llocs de treball va ser, amb diferència, el relatiu a la restauració (–22.559), el més afectat per les restriccions de mobilitat i el confinament patit durant bona part del 2020. A continuació, amb una mica més de 10.000 llocs menys, el segueix el sector del comerç al detall.

Gràfic 8

Taxes de variació interanual dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

Gràfic 9

Taxa d’atur estimat (en percentatge)

 

Gràfic 10

Variació anual de la població aturada registrada (en percentatge)

De manera paral·lela al descens dels ocupats, els llocs de treball i el teixit empresarial, la població aturada registrada va augmentar a la província de Barcelona l’any 2020 un 27,7 % — dades de desembre—, segons els inscrits al SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). Aquest increment és mig punt percentual per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya. El total de persones aturades registrades el desembre de 2020 a la província barcelonina ascendia a 360.588, 78.256 més que un any abans. Com es mostra en el gràfic 11, l’augment relatiu dels aturats registrats ha estat més pronunciat en els homes que en les dones, en els estrangers respecte als nacionals i, per trams d’edat, en els més joves.
Conseqüentment, la taxa d’atur registrat es va incrementar el 2020 a la província de Barcelona, tres punts percentuals respecte a un any abans, fins al 13,3 %. També la taxa d’atur estimat (gràfic 9), segons les dades de l’Enquesta de Població Activa, EPA, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
va augmentar de manera molt semblant, 3,2 punts, fins a situar-se en el quart trimestre del 2020 en el 13,7 %, dues dècimes per sota de la dada per al conjunt de Catalunya.

 

Gràfic 11

Taxes de variació interanual de la població aturada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)

 

L’any 2020, amb dades de l’1 de gener, la població espanyola va créixer un 0,9 %. La província de Barcelona, amb un augment de l’1,4 %, va ser la vuitena amb un increment percentual més elevat. Les tres províncies més dinàmiques en aquest sentit van ser les Illes Balears (1,9 %), Madrid (1,7 %)
i Guadalajara (1,6 %). En el sentit contrari, 13 províncies van registrar un descens d’habitants, especialment Zamora (–1,1 %) i Lleó (–0,8 %). La població estrangera, per la seva banda, va créixer un 7,9 % a Espanya. A la província de Barcelona l’augment va ser del 9,9 %, el catorzè percentatge més elevat. D’una banda, La Corunya, Salamanca i Biscaia, per aquest ordre, amb ascensos de la població estrangera d’entre el 12 % i el 13 %, destaquen amb els augments relatius més elevats, i de l’altra, el menor creixement es va produir a la província de Càceres (3,6 %), seguida de Múrcia (5,2 %), Santa Cruz de Tenerife i Girona (5,3 % en ambdós casos).

Pel que fa al nombre d’empreses, segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE, i també amb dades d’1 de gener, l’increment espanyol, de l’1,2 %, va ser inferior al de la província de Barcelona (1,6 % i quinzè més elevat). Màlaga va destacar amb el major ascens del nombre d’empreses de tota Espanya, 3,9 %, seguida de Castelló (2,7 %) i Cadis (2,6 %). En el sentit contrari, hi va haver reduccions en 17 províncies, les més pronunciades de les quals, en tres de les quatre províncies gallegues (Ourense, La Corunya i Lugo, amb descensos respectius del 2,1 % per a les dues primeres i de l’1,5 % per a la tercera).

El deute viu dels ajuntaments, amb dades de 31 de desembre de 2019 i població d’1 de gener de 2020, va quedar en 400 €/habitant en el conjunt espanyol, 48 euros per sota de l’any anterior. La dada per a la província de Barcelona va ser de 363 euros/habitant, un 10 % inferior. Les províncies més endeutades van ser tres d’Andalusia (Cadis, 1.622 €/hab., Jaén, 1.022 €/hab. i Huelva, 888 €/ hab.), i en lel cantó oposat, amb menys de 100 €/hab., trobem Santa Cruz de Tenerife, Biscaia, Pontevedra, Lugo, Las Palmas i La Corunya. Respecte al mercat de treball, es tenen en consideració tant els ocupats i els aturats registrats a la Seguretat Social com els estimats per l’EPA de l’INE. En ser dades corresponents, en el primer cas, a l’últim dia de l’any i, en el segon, al quart trimestre, ens permet ja comprovar l’impacte de la crisi econòmica derivada de les mesures adoptades per fer front a la pandèmia de la covid-19.

Així, el nombre d’ocupats registrats va disminuir a Espanya un 1,9 % i els estimats, un 3,1 %; variacions respectives per a la província de Barcelona del –2,3 % i –3,8 %, el que significa la dotzena i dinovena, respectivament, caigudes relatives més intenses d’entre les províncies espanyoles.

Pel que fa als ocupats registrats, només van augmentar en set províncies, i els increments més elevats van ser a Toledo (1,5 %) i Castelló (1,4 %). D’altra banda, les reduccions més intenses es van produir a les províncies canàries, per damunt del 5 %, amb un pes relatiu molt elevat del turisme, un dels sectors més afectats per les restriccions de mobilitat establertes arran de la pandèmia. Atenent als ocupats estimats, es van produir increments en 15 províncies espanyoles; els més elevats a Albacete i Zamora, mentre que les províncies canàries van situar-se novament en l’altra banda, amb una reducció dels ocupats estimats superior al 10 %.

Pel que fa als aturats, tant els registrats com els estimats, també s’observa una conjuntura pitjor per a la província de Barcelona que per al conjunt espanyol, amb increments respectius del 27,7 %
(l’onzè més elevat) i 30,3 % (setè) en front dels valors espanyols del 22,9 % i 16,5 %. Els creixements relatius més reduïts dels aturats registrats es van produir a Albacete (6,4 %) i Ciudad Real (5,2 %), mentre que, d’altra banda, els aturats registrats van créixer més del 40 % a Osca i el 38 % a les Illes Balears. En el cas dels aturats estimats, en 15 províncies hi va haver un descens, amb esment especial per a Segòvia, Zamora i Ourense, mentre que els ascensos relatius més elevats es van produir a les Illes Balears, Tarragona i Girona.

La taxa d’atur estimat espanyola va quedar en el 16,1 %, 2,4 punts percentuals per damunt la dada
de la província de Barcelona. Només en 13 províncies va descendir la taxa d’atur el 2020, especialment a Zamora (3,5 p.p) i Càceres (3), mentre que els ascensos més grans, per damunt de sis punts, es van produir a les províncies més turístiques: Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife i les Illes Balears. Les taxes d’atur més elevades (mapa 1) es registren a les províncies del sud d’Espanya, tret de Màlaga, amb màxims a Huelva (27,2 %), Las Palmas (25,9 %), Cadis (24,9 %) i Granada (24,8 %), i les taxes més reduïdes, al nord, especialment a Guipúscoa (7 %), Sòria (7,7 %), Segòvia (8,2 %) i Lugo (8,3 %).

Mapa 1

Taxa d’atur estimat, per províncies. Quart trimestre del 2020

 

Taula 2

Recull estadístic comparatiu per províncies 2021

 

Les dotzes comarques de la província de Barcelona són les següents: Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental¹.

El 40,3 % de la població de la província de Barcelona es concentra a la comarca del Barcelonès, tot i ser la de menor extensió de tota la província (145,8 km²). Una mica més del 30 % viu en dues altres comarques més, el Vallès Occidental (16,3 %) i el Baix Llobregat (14,5 %), mentre que prop del 15 % dels habitants viuen en aquestes altres dues: el Maresme (8 %) i el Vallès Oriental (7,2 %).
En total, entre el Barcelonès i les seves quatre comarques veïnes es concentra el 86,3 % de la població de la província de Barcelona. D’altra banda, les comarques amb menys població són les del Moianès (13.919 habitants) i el Berguedà (39.774).

Igual que va passar l’any 2019, el 2020, amb dades definitives de l’1 de gener, totes les comarques de la província de Barcelona van incrementar el nombre d’habitants (1,4 % per al conjunt provincial). Els augments més elevats es van produir al Moianès (2,3 %), l’Anoia (1,9 %), Osona (1,8 %) i el Barcelonès (1,6 %). La resta de comarques va incrementar la població per sota del conjunt provincial, en termes relatius, i va ser la del Bages (0,9 %) la que va mostrar un menor dinamisme.

El 2020 la població va augmentar en totes les comarques barcelonines, especialment al Moianès (2,3 % davant l’1,4 % del conjunt de la província).

Mapa2

Nombre d’habitants. Província de Barcelona, 2020 (en percentatge sobre el total)

 

Mapa 3

Variació anual del nombre d’habitants. Província de Barcelona, 2020 (en percentatge)

 

Mapa 4

Nombre d’empreses. Província de Barcelona, 2020 (en percentatge sobre el total)

 

 

Mapa 5

Variació anual del nombre d’empreses. Província de Barcelona, 2020 (en percentatge)

Un any més, en totes les comarques barcelonines, la població estrangera va créixer més que l’autòctona, la qual, de fet, fins i tot va experimentar descensos en tres: el Barcelonès, el Berguedà i el Bages. El nombre d’habitants estrangers va augmentar més del 10 % el 2020 al Berguedà, l’Anoia, el Moianès i el Barcelonès, mentre que el menor creixement es va experimentar a l’Alt Penedès i el Garraf (5,7 % i 5,8 %, respectivament). Al Barcelonès, el 21 % de la població era estrangera el 2020, a Osona, el 16,4 % i al Garraf, el 14,5 %. D’altra banda, amb els menors percentatges, es trobaven les comarques del Berguedà, el Vallès Oriental, l’Anoia i el Moianès (9–10 %).

Igual que passa amb la població, també la concentració del nombre d’empreses (comptes de cotització) a la província de Barcelona és elevada. Al Barcelonès es localitzaven el 2020, amb dades del 31 de desembre, el 47,3 % del total dels comptes de cotització. Entre el Vallès Occidental (14,5 %) i el Baix Llobregat (12 %) s’ubicaven una mica més d’una quarta part del total, i entre el Vallès Oriental i el Maresme prop del 14 % (a parts iguals). Conseqüentment, entre el Barcelonès i les seves quatre comarques limítrofes hi havia instal·lades el 87,4 % de les empreses de la província.

Totes les comarques barcelonines van patir el 2020 una reducció del nombre d’empreses; les més elevades es van registrar al Berguedà i el Barcelonès (sengles caigudes del 9,3 %). La variació negativa més reduïda fou a la comarca del Moianès (–4,1 %). En el conjunt provincial el descens va ser del 8,5 %.

L’any 2020 el nombre d’empreses va disminuir en totes les comarques de la província, però les més afectades foren el Berguedà i el Barcelonès, un 9,3 %.

La reducció del nombre d’empreses en el sector serveis va oscil·lar des del més del 10 % del Moianès i el Berguedà fins al poc més del 6 % del Vallès Oriental i el Maresme. En el cas de les empreses del sector industrial, el descens més petit es va registrar al Maresme, l’única comarca amb una reducció inferior a l’11 % interanual, mentre que el major descens va ocórrer al Moianès i el Berguedà. En el cas de la construcció, en canvi, el Moianès va ser l’única comarca barcelonina amb una variació positiva, mentre que en el sentit oposat, amb les caigudes més elevades, per damunt del 5 %, van localitzar-se el Bages, l’Alt Penedès i el Berguedà. Finalment, en el sector primari, mentre que no es van produir descensos d’empreses al Garraf, el Vallès Oriental i el Moianès, a l’altra banda de la balança, la reducció va superar el 14 % al Barcelonès, l’Anoia i el Baix Llobregat.

La dimensió mitjana de les empreses va créixer l’any 2020 a totes les comarques barcelonines. El conjunt de la província va passar dels 11,5 assalariats per compte de cotització als 12,3. Per damunt d’aquesta dada es van situar el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, amb més de 13 treballadors per empresa, mentre que la dimensió mitjana més reduïda es va registrar al Garraf, amb un indicador al voltant del 6.

L’any 2020, la població ocupada registrada (afiliats a la Seguretat Social segons la residència dels treballadors) va disminuir en la major part de les comarques barcelonines. El descens a la província va ser del 2,2 %, amb esment especial a la comarca amb més pes relatiu, la del Barcelonès (–3,6 %), seguida pel Baix Llobregat (–2,1 %). En sentit contrari, es van produir increments en la població ocupada registrada a l’Anoia, molt feble, i al Moianès (1,2 %). En la majoria de les comarques el descens va ser superior en els estrangers que en els autòctons, excepte a l’Anoia, Osona (els ocupats estrangers, de fet, van créixer, al contrari que els nacionals) i el Moianès (increment en ambdós col·lectius, més pronunciat en el d’estrangers). Per trams d’edat, en totes les comarques es van produir descensos dels ocupats menors de 45 anys, i, en canvi, en el de 45 en endavant es van registrar increments, amb l’excepció del Barcelonès i el Berguedà, per al tram de 45 a 54 anys, en concret.

El major descens de la població ocupada registrada el 2020 es va produir al Barcelonès (–3,6 %) i el dels llocs de treball, al Garraf (–4,1 %).

El nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa) també va caure a quasi totes les comarques barcelonines. L’excepció va ser Osona  increment de l’1,3 %). La reducció en el conjunt provincial va ser del 2,3 % i les comarques pitjor parades van ser el Garraf (–4,1 %), el Barcelonès (–2,9 %) i el Berguedà (–2,6 %). Si es diferencia entre assalariats i autònoms, la conjuntura va ser més negativa per als primers, els quals, amb l’excepció d’Osona, van disminuir en totes les comarques barcelonines, especialment al Garraf (–6 %), mentre que els treballadors per compte propi van augmentar en la meitat de les comarques i en les altres sis van disminuir, però menys del 0,5 %. La reducció dels treballadors per compte aliè en el conjunt de la província va ser del 2,7 %, davant de l’estabilitat dels autònoms.

Mapa 6

Variació anual de la població ocupada registrada. Província de Barcelona, 2020 (en percentatge)

Mapa 7

Variació anual dels llocs de treball. Província de Barcelona, 2020 (en percentatge)

Mapa 8

Variació anual de la població aturada registrada, 2020 (en percentatge)

Mapa 9

Taxa d’atur registrat, desembre 2020 (en percentatge)

La població aturada registrada va créixer el 2020 notablement en totes les comarques barcelonines, i les més afectades van ser el Moianès (41,7 %) i el Barcelonès (33,3 %). L’Anoia i el Garraf, amb més del 15 %, tenen les taxes d’atur registrat més elevades.

Per grans sectors d’activitat, les reduccions més elevades van tenir lloc en la construcció (la mínima es va registrar al Barcelonès i va ser del 18,4 %). En canvi, en els serveis, bona part de les comarques van registrar increments, a excepció del Barcelonès i el Garraf. En la indústria hi va haver augments del nombre de llocs de treball al Barcelonès i Osona, i descensos a la resta, especialment al Baix Llobregat (–11,3 %). Finalment, en el sector primari es van produir variacions positives en cinc comarques, amb un màxim al Baix Llobregat (7,4 %), i descensos a la resta, especialment al Garraf (–7,5 %).

Com no podia ser d’una altra manera, l’any 2020 la població aturada registrada va augmentar de manera significativa en totes les comarques barcelonines. Els creixements relatius més elevats es van produir al Moianès (41,7 %) i al Barcelonès (33,3 %), mentre que els més reduïts es van experimentar a Osona (21,8 %) i les dues comarques vallesanes (22-23 %). En el conjunt provincial, el nombre de persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) va augmentar un 27,7 % (dades de desembre de cada any).

La taxa d’atur registrat es va incrementar el 2020 en totes les comarques, d’entre les quals destaca
el Barcelonès, amb un augment de prop de quatre punts percentuals. Les taxes d’atur més elevades el 2020 van ser les de l’Anoia i el Garraf, per sobre del 15 %, seguides de les del Bages i el Maresme (14-15 %). Les tres taxes més reduïdes es van localitzar al Moianès, Osona i el Baix Llobregat.

Els beneficiaris de prestacions van augmentar en totes les comarques barcelonines (11 % en el conjunt de la província). Els menors ascensos, per sota del 1 %, es van registrar a l’Anoia, el Maresme i el Vallès Oriental, i els més elevats, per damunt del 15 %, al Barcelonès i el Moianès (dades de desembre de cada any). La taxa de cobertura — percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior)— va disminuir a totes les comarques barcelonines l’any 2020.
El conjunt de la província va passar del 67,4 % al 58,5 %. Per comarques, la taxa el 2020 va oscil·lar
des del poc més del 50 % de l’Anoia fins al prop del 65 % de l’Alt Penedès.

La contractació es va reduir el 2020 en totes les comarques barcelonines, arran de l’aturada de l’activitat econòmica, especialment dels serveis, provocada per les mesures que es van haver d’adoptar per fer front a la pandèmia de la covid-19. La disminució en el conjunt provincial va ser del 35,5 %, amb màxims per al Barcelonès i el Garraf (caigudes per damunt del 40 %) i mínims, entorn al 20 %, per al Berguedà i Osona. La reducció va ser igualment intensa tant per als contractes temporals com per als indefinits.