La xarxa de muntanyes emblemàtiques de les Mediterrània, una oportunitat de desenvolupament territorial
Rosa M. Colomer Oró, Directora de l’Àrea de turisme de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà
La sembra de la llavor
L’any 2013 el sindicat mixt de Canigó Gran Site va iniciar l’aventura de crear una xarxa de muntanyes emblemàtiques de la Mediterrània a través del programa de cooperació Leader amb l’objectiu d’agrupar un conjunt de territoris abanderats per diverses muntanyes reconegudes de la Mediterrània i treballar conjuntament amb reptes i oportunitats compartides.
Una de les muntanyes identificades pels francesos en aquell moment va ser el Pedraforca i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà va acceptar el repte de representar-la dintre d’aquesta iniciativa. Els inicis no van ser fàcils però l’interès dels francesos en aquesta muntanya i les expectatives que s’hi van dipositar des del Berguedà ens van abocar a aquesta aventura i vam formar-ne part com a territori expert convidat i sense rebre cap suport econòmic extern per al projecte.
Van conformar aquesta xarxa inicial cinc muntanyes: el Canigó i la Sainte-Victoire de França, l’Olimp de Grècia, el Pirin de Bulgària i el Pedraforca.
Durant els divuit mesos de durada del projecte (gener de 2013-juny de 2015) es van identificar els punts en comú dels territoris que donaven la condició de muntanyes emblemàtiques de la Mediterrània i es van establir les línies comunes de treball.
Interreg MED. La llavor que creix
Acabat de finalitzar el projecte, va sortir una convocatòria del programa Interreg MED amb un eix que pretenia desestacionalitzar el turisme de costa. En considerar que les muntanyes emblemàtiques podien ser un pol d’atracció per atreure els visitants de la costa cap a l’interior, es va presentar un projecte amb aquest argument i sota el títol d’EMbleMatiC (Emblematic Mediterranean Mountains as Coastal Destinations of Excellence).
L’objectiu del projecte era desenvolupar una oferta de turisme sostenible en el territori que se situa entre la muntanya i el mar i que, en el nostre cas, disposava d’alguna muntanya que actuava com a reclam del visitant. La durada del projecte va ser de tres anys (novembre 2016 — octubre 2019), temps suficient per acabar de definir els criteris que caracteritzaven la xarxa, fins a un total de 10, i acordar els 30 atributs que havien d’incorporar els productes turístics sostenibles.
Els atributs es van agrupar en cinc grans blocs: els bàsics, els serveis associats, ètica i sostenibilitat; gestió i governança; i màrqueting. Tractaven aspectes com ara que el viatge fos accessible tot l’any, que incorporés visites als recursos turístics, que oferís productes locals, que promogués la mobilitat sostenible o que fomentés la interacció entre els visitants i els locals, entre d’altres.
En aquell moment, la xarxa va créixer fins a nou muntanyes, amb la incorporació de la Serra de Tramuntana de Mallorca (Espanya); el Gran Sasso i l’Etna (Itàlia); Psiloritis (Creta-Grècia) i Cika (Albània) i es va perdre el Pirin per no ser considerat elegible dintre de la convocatòria.
El resultat final del projecte va ser el disseny, la creació i la implementació de nou ecoviatges, un per cada muntanya, amb el corresponent material de comunicació: una guia turística per a cada muntanya, un vídeo conjunt i un vídeo per cada ecoviatge. A més, es va treballar en una guia de transferència per construir un ecoviatge de forma que qualsevol altra muntanya que volgués crear la seva proposta ho pogués fer seguint la mateixa metodologia. En el cas del Berguedà es va idear l’ecoviatge «Les 7 cares del Pedraforca».
Les 7 cares del Pedraforca. El fruit
Es tracta d’una proposta de set dies de viatge per descobrir tot el que envolta el Pedraforca. Set dies per conèixer set aspectes que des de sempre han estat vinculats amb la muntanya: herbes, remeis i dones que anaven pel món; l’art de Picasso a Gósol; terra, carbó i dinosaures; càtars i trobadors; les aigües del Pedraforca; la mateixa muntanya; i el turisme actiu entre valls i muntanyes. Cada jornada s’articula a l’entorn d’una temàtica diferent i es pot visitar un equipament turístic principal per conèixer a bastament la temàtica en qüestió i diversos espais complementaris que permeten al visitant aprofundir en la matèria. A més, per explorar els indrets més insòlits o desconeguts, per cada temàtica s’han ressenyat tres rutes pedestres i tres per fer en bicicleta de muntanya. Per cada modalitat hi ha una experiència curta, una de mig dia i una de jornada completa. S’ha anomenat experiència, i no excursió perquè no es proposa caminar per caminar ni pedalar per pedalar sinó que es proposa que el visitant s’apropi a peu o en bicicleta a aquells indrets que amb qualsevol altra modalitat de transport passarien desapercebuts. Se suggereix al visitant fer una immersió plena en el territori: se’ls demana que conversin amb els pagesos, els ramaders i els comerciants; que tastin la carn de vedella, de xai, el pollastre de pagès; que es llepin els dits després d’assaborir un formatge fresc, un de sec, uns embotits, uns bons rovellons o una melmelada. En cas que no es disposi d’una setmana sencera, es pot fraccionar l’estada ja que cada jornada funciona de forma independent.
La creació d’aquest ecoviatge ha estat possible perquè s’ha comptat amb la complicitat i la implicació d’una seixantena d’agents públics i privats que des del primer moment van creure en el projecte i s’hi van involucrar fins a fer-lo realitat. El treball en xarxa de tots els agents del territori ha estat crucial perquè el projecte reeixís.
EMbleMatiC Plus i Y4EMM. La dispersió de la llavor
Gràcies a la metodologia desenvolupada en aquest projecte i la seva correcta implementació, la guia de transferència ha estat seleccionada en una convocatòria extraordinària del programa Interreg MED com una de les eines per transferir a nous territoris. Així, tres dels actuals socis (Canigó, Olimp i Pedraforca) tindran l’oportunitat i el finançament per transferir la metodologia i facilitar a quatre noves muntanyes europees crear els seus respectius ecoviatges entre el juny 2021 i del 2022 a través del projecte EMbleMatiC Plus, recentment atorgat. Paral·lelament, des del novembre de 2020 s’està implementant el projecte Y4EMM (joves per a les muntanyes emblemàtiques) dins del programa Erasmus+ amb l’objectiu de convertir els joves d’aquests territoris en ambaixadors de la seva terra. El projecte acabarà l’octubre de 2022 i s’espera poder disposar de material didàctic per treballar amb les escoles i els instituts per aconseguir aquest propòsit.
Conclusió
Podem concloure que la cooperació internacional és fonamental a l’hora de poder articular i finançar projectes territorials d’una certa magnitud i aconseguir que els territoris es posicionin i assoleixin un cert prestigi. Cal, però, molta paciència, perseverança, apostar pels valors del territori, i tenir visió transversal i a llarg termini per aconseguir-ho. En el cas del Berguedà, creure en el reclam del Pedraforca ens ha obert portes inimaginables en un primer moment.