Informe econòmic local de la província de Barcelona

Xavier Blanca Flores, tècnic de la Secció d’Anàlisi, Comunicació i Avaluació de la Gerència de Serveis de Comerç. Diputació de Barcelona.

 

La crisi econòmica global viscuda a partir de 2008, amb efectes respecte al consum d'aquells anys, i que podem observar si fem un repàs a les dades referents al Cercles de comparació intermunicipals dels Mercats Municipals , va portar al món local a buscar respostes mitjançant l'elaboració d’estratègies de dinamització comercial i suport a diferents campanyes de promoció del comerç local, amb l'objectiu de reactivar el consum. 

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària sense precedents, amb efectes dramàtics en termes socials i conseqüències molt negatives en l'àmbit econòmic i empresarial, arribant a viure moments de complexitat i incertesa. La pandèmia ens col·locava en un nou escenari on els seus efectes en el teixit econòmic i social eren d’una dimensió i abast desconeguts. En particular, amb un fort impacte en el consum i en el sector del comerç.

Segons es desprenia de la publicació L'Impacte de la COVID-19 en el teixit empresarial de la demarcació de Barcelona , sectorialment destacaven tot un conjunt d’activitats comercials: comerç al detall d'altres articles de vestir i farmàcia (pes del 3,0% i caiguda del 4,5%), comerç al detall en establiments no especialitzats (pes del 2,6% i caiguda del 4,0%), comerç a l'engròs d'alimentació i begudes (pes del 5,4% i caiguda del 6,6%), i comerç a l'engròs de productes d'ús domèstic (pes del 5,0% i caiguda del 6,1%).

Des de la declaració de l’estat d’alarma i el tancament de tota activitat econòmica i comercial no essencial, les diferents àrees dels ajuntaments de la província, van començar a treballar en el disseny i posada en funcionament de les mesures necessàries per garantir la prestació dels serveis bàsics i minimitzar el primer impacte de la crisi. A més, també es van començar a dissenyar aquelles polítiques que haurien de permetre la reactivació econòmica i la recuperació de l’activitat al sector comerç i, en especial, aquells establiments que no estaven considerats essencials i les posteriors regulacions en la seva obertura al públic.

El Recull d'actuacions municipals per fer front a la COVID-19 , elaborat per la Gerència de Serveis de Comerç al 2020, amb l'objectiu de fer una compilació de les mesures portades a terme, a més, demostrava que en aquell moment el món local es trobava en una veritable onada de disseny de mesures per donar resposta a la crisi. En primer lloc, ja s'identificaven els diferents plans locals amb les seves dades bàsiques. En segon lloc, es va fer una compilació de les mesures agrupades. Més endavant, l'Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic, va publicar una actualització el 2021 ,també agrupada per temàtiques. En concret les mesures principals recollides en el sector comerç eren: 

• Elaboració d’un pla estratègic per la revitalització del comerç local. 
• Campanya de promoció i divulgació del comerç de proximitat, del producte local i ecològic.
• Suport i informació per a l’adaptació dels serveis i productes comercials als requeriments derivats de la situació de crisi i a l’escenari post COVID-19.
•  Impuls de microcrèdits.
•  Facilitar la transició del petit comerç cap al comerç electrònic i facilitar la implementació de xarxes de distribució municipals. 
• Incentivar la creació d’un portal on-line de comerç local per tal d’impulsar la venda a domicili i/o punt de recollida (Marketplace).
• Formació sobre protocols sanitaris i visites informatives i d’educació sanitària als establiments comercials.
• Facilitar el repartiment de productes a domicili.
• Elaboració d’un registre de locals comercials buits i creació d’ajuts per iniciar l’activitat. 
• Foment de l’associacionisme comercial. 
• Dotar d’equips de protecció i sanejament als mercats municipals i sedentaris.
• Establir zones de vianants als eixos comercials.
• Creació de les targetes moneder d'ús exclusiu al comerç local.
• Impuls d’un instrument d’intercanvi (moneda local, punts, vals...) que permeti fomentar el consum local i de proximitat. També vinculada a les targetes moneder locals.

En aquest article, ens referim a tres de les experiències impulsades per molts dels ens locals de la província de Barcelona, així com arreu de Catalunya. En concret, les targetes moneder, els bons descompte i les monedes complementàries. Totes elles lligades a l'activació de la compra en el comerç urbà del municipi post-pandèmia.

 

1.    Targetes moneder d'ús exclusiu al comerç local

El Consistori aporta una subvenció econòmica i assumeix part de la despesa dels consumidors a través d’una targeta moneder d’ús exclusiu als comerços locals adherits a la campanya municipal.

Targetes amb un valor monetari destinat a incentivar el consum de la ciutadania en el comerç local i de proximitat.

 

2.    Bons descompte

Son bons amb un preu inferior al valor de compra. La diferència de valor per bo, la subvenciona l'Ajuntament als establiments comercials.

Els consumidors podem adquirir els bons majoritàriament mitjançant aplicacions informàtiques.

 

3.    Monedes complementàries

Són sistemes monetaris geogràficament delimitats que circulen dins d’una determinada regió. Tenen com a objectiu promocionar-hi l’activitat econòmica, donant suport a l’economia local, augmentant la velocitat dels intercanvis i fomentant el seu efecte multiplicador, tot prevenint que els diners s’escapin de la localitat.

La missió o objecte instrumental del projecte és l’augment de l’efecte multiplicador dels fluxos de caixa de l’administració pública a partir de la canalització de part de la despesa pública.

En el món, actualment hi ha moltes iniciatives de noves economies, des de bancs del temps, monedes socials, complementàries, ciutadanes… i en els darrers anys han aparegut les anomenades “criptomonedes” com el Bitcoin, la primera i la més coneguda. Particularitzant en el cas de les monedes locals, es caracteritzen per ser un sistema de pagament complementari a l'euro i 100% electrònic, que disposa d’una xarxa comercial local on els seus membres realitzen transaccions (pagaments i cobraments), a través d'una unitat de valor. La característica distintiva és que l'administració local hi canalitza part de la despesa pública municipal, tant a nivell d’ajuts com de subvencions. Si bé trobem algunes experiències incipients a la província, sens dubte que la duta a terme pel municipi de Santa Coloma de Gramenet (la grama) és la referència que compta amb un recorregut més sòlid i fiable, almenys a Espanya.

Centrats en la comarca del Garraf, i més concretament en el municipi de Vilanova i la Geltrú, hi trobem la turuta. Aquesta moneda, que també equival a un euro, la promou des de fa deu anys una associació ciutadana, ECOL3VNG , que té entre els seus objectius revitalitzar la producció d'aliments local i el comerç de proximitat. Un projecte que promou la implementació i difusió d’una eina d’intercanvi a favor d’impulsar l’economia i la producció local i possibilitar desenvolupar una forta resiliència davant la greu crisi econòmica global. 

Les turutes es generen fent treball voluntari en projectes aprovats per l’associació. Actualment hi ha més de mig miler de membres de l'associació i més d’una quarantena d’establiments que utilitzen la turuta en una part del seus intercanvis diaris com a eina per crear un espai de col·laboració ciutadana i de consum local responsable.

Així doncs, entenem la moneda local no com un fi en si mateix, sinó com un mitjà d'intervenció innovador en aspectes tan rellevants com l'economia local, el sentiment d'identitat i pertinença dels seus residents i el posicionament d'una ciutat innovadora en la promoció qualitativa d’un comerç local i de proximitat.

El temps ha demostrat que en situacions de crisis, el món local, una vegada més, s’ha convertit en un dels principals agents en la promoció econòmica del territori i l'àmbit de referència idoni per a la prestació de serveis.