Estudi Clonatge comercial a Catalunya.
Xavier Blanca Flores, Tècnic de la Secció d’Anàlisi, Comunicació i Avaluació. Gerència de Serveis de Comerç. Diputació de Barcelona
Mon Culleré Córdoba, responsable del Servei d’estudis de l’ajuntament de Manresa; Xarxa El Perfil de la Ciutat.
Introducció
Els baixos dels edificis, que és on habitualment s’ubiquen les botigues, queden a l’alçada dels ulls dels transeünts. És per aquest motiu que la principal panoràmica que una persona percep en passejar per una ciutat és la dels comerços. És per això que les ciutats fan bé d’apostar per disposar d’un teixit comercial potent. Mentre que una ciutat amb un comerç atractiu pot ser un bon lloc per viure, una ciutat amb un comerç decadent serà, molt probablement, una ciutat desemparada. Els comerços juguen un paper important en el paisatge urbà i són actors de pes en el teixit econòmic.
El comerç pot ser vist com un simple conjunt d’interessos privats, però és indefectiblement un bé públic que dona vida a la ciutat. De fet, la caracterització del comerç d’un indret determina en alta mesura el grau de desenvolupament d’aquella contrada. Els aspectes que es poden triar per determinar la tipologia de les botigues són múltiples. Es pot analitzar una botiga en funció de si és moderna o antiquada; en funció del sector econòmic en el qual opera, o també en funció de si es tracta d’una botiga autòctona o bé pertany a una cadena de comerços.
Les cadenes de comerços han registrat al llarg de les últimes dècades un període d’expansió que ha conduït al fet que certes ensenyes del sector de la moda, de la distribució, de l’alimentació i fins i tot del sector serveis siguin presents en bona part dels municipis de la nostra geografia.
L’evolució de les cadenes de botigues es pot explicar de forma simplista dient que, en el seu origen, comercialitzen un producte. A partir d’aquí, si el comerç és rendible, l’empresari es planteja expandir el negoci replicant la fórmula d’èxit a un altre municipi similar. Si la segona botiga esdevé rendible, l’empresari expandirà el negoci amb una tercera botiga, una quarta i així successivament fins a fer de la seva botiga original una cadena de comerços.
Quan no és una sola la cadena de botigues la que s’expandeix, sinó que en són moltes, aleshores s’arriba a un punt en que en un municipi conflueixen tantes d’elles que deixen poc espai lliure pel comerç autòcton. La gran presència de cadenes de botigues i la reduïda presència de comerços singulars fa que els principals eixos comercials de les diverses ciutats de la geografia catalana siguin, en certa manera, similars.
L’anàlisi de la conveniència de la presència de grans cadenes de botigues en els municipis és ben complex, ja que s’han de tenir en consideració aspectes de diversa índole, com ara el paisatge urbà que determinen, l’ocupació que genera, la qualitat dels llocs de treball que crea i l’oferta que aquests comerços posen a l’abast de la ciutadania en forma de varietat, qualitat i preu.
Els autors de la publicació Clonatge comercial a Catalunya, sense determinar la idoneïtat de cap model comercial, es limiten a descriure els nostres eixos comercials amb el propòsit de facilitar informació per tal que el debat sobre el clonatge dels eixos comercials es pugui dur a terme a partir d’informació objectiva.
Actualment, el debat sobre el grau de semblança entre eixos comercials de Catalunya no es troba gaire present a nivell polític ni a nivell de planejament urbà. Un dels objectius de l’elaboració de la publicació Clonatge comercial a Catalunya és pal·liar aquesta mancança. En aquest sentit, es té el propòsit d’encetar el debat sobre aquest grau de similitud entre eixos comercials i, encara més, sobre la conveniència d’un model amb predomini de comerços que pertanyen a cadenes de botigues o bé la d’un model amb predomini de comerç singular.
La publicació de les edicions 2020 i 2021 ha estat elaborada per un equip conformat per al personal tècnic de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona i de la xarxa Perfil de la Ciutat. Sent la primera publicació al 2019 , elaborada per la pròpia Xarxa.
Eixos comercials
Per analitzar el grau de clonatge dels eixos comercials de les ciutats catalanes, en primer lloc, s’han definit els carrers que conformen el principal eix comercial de cada ciutat. Aquesta tasca de definició dels eixos comercials s’ha delegat als personal tècnic de comerç responsables dels seus respectius municipis. La consigna per determinar l’eix comercial és establir el seguit de carrers que registra una major activitat comercial del municipi. El criteri de determinar la llargada de l’eix comercial s’ha establert entorn una milla, per obtenir-ne la milla d’estudi.
Treball de camp
El nivell de clonatge dels nostres carrers no deixa de ser un tema de percepcions i, en aquest sentit, els centres comercials influeixen a l’hora de percebre el grau de presència d’ensenyes. La imatge de les botigues presents als centres comercials reforça la idea d’omnipresència d’aquestes ensenyes. És per aquest motiu que s’ha establert una base de dades auxiliar a partir de les botigues operatives en els 24 centres comercials catalans que tenen més de 50 comerços.
En termes de clonació, s’estableixen quatre categories de botigues: superclòniques, clòniques, replicades i singulars. Es defineixen com a botigues superclòniques aquelles que estan presents a més de la meitat dels centres comercials o apareixen en els eixos comercials més de la meitat de vegades del nombre de les ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants. Les botigues clòniques són aquelles que es troben a més d’una quarta part dels centres comercials o apareixen a la base de dades dels eixos comercials més d’una quarta part de vegades del nombre de les ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants. Els comerços replicats són aquells que apareixen més d’una vegada entre les 7.115 botigues de la base de dades i els comerços singulars són els que tan sols apareixen una vegada.
La publicació Clonatge comercial a Catalunya. Edició 2021, consta de dos apartats diferenciats, el primer dels quals és eminentment qualitatiu i el segon, quantitatiu. En el primer apartat s’exposa la raó de ser de l’estudi, la metodologia de treball i un breu enunciat de les principals conclusions que se’n deriven de la interpretació de la informació obtinguda. El segon apartat, més extens en nombre de pàgines, queda conformat per les principals taules i gràfics que es desprenen de les bases de dades que s’han constituït per fer aquest informe.
Edició 2021- Vallès Occidental
La publicació Clonatge comercial a Catalunya no és més que una anàlisi del grau de presència de botigues d’ensenyes conegudes en cadascun dels 39 eixos comercials considerats i d’aquest, 6, els trobem situats en municipis del Vallès Occidental: Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
En el cas dels eixos analitzats al Vallès Occidental, trobem que l’eix més clònic correspon a Sabadell, amb 64 dels seus 179 establiments comercials classificats com a tals.
En el conjunt de Catalunya, poc més de la meitat dels locals situats en els seus eixos comercials (el 54,2%) són ocupats per comerços singulars, un llindar de singularitat que
trobem a l’eix comercial de Sant Cugat del Vallès (54,7%). És, però, en l’eix de Barberà del Vallès, on aquesta singularitat adquireix el seu grau màxim, amb com a mínim 7 de cada 10 espais d’activitat ocupats per aquesta tipologia comercial. Per contra, en els eixos comercials de ciutats com Sabadell i Terrassa, aquest comerç identitari local passa a representar com a molt 4 de cada 10 dels potencials establiments.
L’estudi també permet constatar com l’índex d’activitat en els eixos comercials considerats, se situaria per al seu conjunt en el 86,8%. Des d’aquest punt de vista, l’eix comercial de Sant Cugat del Vallès (93%) s’erigeix com un d’aquells amb un nivell d’activitat més elevat.
Respecte a la comparativa dels locals sense activitat, gairebé la totalitat dels eixos comercials analitzats de la comarca se situen per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya (13,2%), tret l’eix comercial de Rubí (13,8%).
La finalitat d’aquest informe pot servir com a base de partida a majors diagnosis i consideracions, tant de l’estratègia de polítiques sectorials del comerç urbà com de l’estratègia general de cadascuna de les ciutats participants.
