Informe econòmic local de la província de Barcelona

L’evolució dels indicadors socioeconòmics de la comarca ha estat positiva el darrer any 2022, especialment pel que fa referència a l’ocupació i l’atur. L’atur cau el -5,7% en un any (-4,3% província), i la reducció ha estat pràcticament generalitzada en tots els grups analitzats, però especialment entre la població de 45 a 54 anys (-9,3%). La incidència de l’atur, però, continua sent elevada, amb una taxa del 10,7%, només superada per l’Anoia.

L’ocupació registrada resident a la comarca ha crescut un 2,8% (2,6% província), el segon increment més destacat després del Barcelonès, i amb la població amb nacionalitat estrangera com a grup amb un major increment (12,2%). A diferència de l’ocupació, el nombre de llocs de treball creix per sota de com ho fa a la província, el 2,7% (3,0% província). El creixement es basa en el treball assalariat, que augmenta el 3,4%. L’administració pública i les indústries de productes alimentaris han estat les primeres activitats generadores de llocs de treball el darrer any. El nombre d’empreses creix sensiblement, el 0,3%.

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població aturada registrada resident a la comarca IVT 2022

La comarca del Bages té una superfície de 1.092 km², el 14,1% de la superfície de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 30 municipis que tenen una superfície mitjana de 36,4 km². És la segona més gran de la demarcació i supera en gairebé 12 km² la mitjana. Manresa n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

El nombre d’habitants de la comarca del Bages l’any 2022 és de 180.873, una xifra molt similar a la que es donava l’any 2021, de fet decreix sensiblement (-89 habitants, 0,0%), i és una de les úniques dues comarques barcelonines que s’estanca o perd població respecte a l’any anterior. De fet, és l’única comarca en què es dona una reducció de la població del grup d’edat de 16 a 64 anys (-0,2%). La població amb nacionalitat estrangera decreix amb major proporció, el -1,1%, destacant els increments de població amb nacionalitat colombiana (5,6%) i veneçolana (9,8%), i els descensos de la marroquina (-2,3%) i la boliviana (-18,8%). Divuit dels trenta municipis de la comarca han crescut en població el darrer any, entre els quals destaquen: Sant Fruitós de Bages (89), Sant Salvador de Guardiola (108) i Artés (120). Els altres dotze municipis perden població, i Manresa és el municipi que ho fa de forma més notable (-740).

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Bages 2022-2032 (en percentatge)

El Bages trenca la tendència positiva demogràfica dels darrers anys i s’estanca (0,0%), situació generada pel decreixement de la població jove menor de 16 anys i la població de 16 a 64 anys.

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

El Bages va registrar un ascens del VAB l’any 2021 del 6,5%, segons l’Anuari econòmic comarcal 2022 de BBVA. Per la seva banda, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca registra un creixement notable, del 2,8% l’any 2022, el segon increment més important entre les comarques de la província. Aquest increment ha estat especialment destacat entre la població amb nacionalitat estrangera (12,2%). Per grups d’edat, el creixement més significatiu ha estat el de la població jove menor de 30 anys (6,7%), i només s’ha registrat una baixa entre la població de 30 a 44 anys (-1,3%). A finals d’any es comptabilitzen 74.575 persones ocupades, 2.036 més que un any abans.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Bages (en percentatge)

El Bages es mostra com la segona comarca més dinàmica pel que fa a l’ocupació (2,8%), amb un intens creixement de la població ocupada amb nacionalitat estrangera.  

L’atur registrat (vegeu el gràfic 5) en finalitzar l’any 2022 és de 8.956 persones aturades registrades, 544 menys que un any abans, el que suposa una caiguda del -5,7%, 1,4 punts percentuals més intensa que la davallada registrada al conjunt de la província (-4,3%). Alhora, la taxa d’atur resultant és del 10,7% i se situa com la segona comarca amb una taxa més elevada després de l’Anoia.

Segons el sexe, les diferències en la davallada d’aturats són petites entre homes i dones (-5,9% i -5,6% respectivament). Pel que fa a la nacionalitat, la baixada ha estat més intensa entre els aturats nacionals (-6,0%) que entre els de nacionalitat estrangera (-4,7%). I entre els grans grups d’edat el descens més marcat és el de persones de 45 a 54 anys (-9,3%); en canvi, no hi ha hagut variació amb els joves menors de 30 anys (0,0%). En relació als sectors d’activitat, el principal descens és el del sector serveis, tant en termes absoluts (-446) com en termes relatius (-6,9%). Per contra, augmenta l’atur al sector de l’agricultura (4,1%) i entre les persones sense ocupació anterior (6,3%).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Bages (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Bages, 2022 (en percentatge)

Malgrat la reducció de l’atur, el Bages esdevé la segona comarca barcelonina amb major incidència de l’atur, amb una taxa del 10,7%.  

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Bages, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Bages, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Bages, 2022 (en percentatge)

La majoria de municipis del Bages tenen més persones ocupades que fa un any, concretament 23, i ja cap municipi té una taxa d’ocupació inferior al 60%. 21 dels 30 municipis aconsegueixen reduir l’atur, però encara queden tres amb taxes superiors al 12%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Bages, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Bages, 2022 (absoluts)

L’any 2022, quaranta-sis subsectors han guanyat llocs de treball al Bages, destacant: fabricació de productes metàl·lics (175), indústries de productes alimentaris (260) i administració pública (345). Entre els subsectors que perden llocs de treball destaca els serveis a edificis i jardineria (-110).

Sobre el nombre de llocs de treball al Bages (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no), l’any 2022 finalitza amb 70.900 llocs a la comarca, 1.840 més que en el mateix període de l’any anterior, el que suposa una variació del 2,7%, lleugerament inferior al ritme de creixement del conjunt de la província (3,0%). L’increment general de llocs de treball està sustentat en el creixement dels llocs de treball assalariat (3,4%), ja que la modalitat de treball autònom perd llocs de treball (-0,8%).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha estat positiva en disset municipis de la comarca. Allà on ha crescut de forma més intensa ha estat a Castellgalí (12,5%), Fonollosa (14,9%) i Súria (20,7%). Els increments més grans en termes absoluts els trobem a Súria (365) i a Manresa (960). Tanmateix, nou municipis han perdut llocs de treball, entre els quals destaca Sant Mateu de Bages (-6,7%), Aguilar de Segarra (-9,1%) i Marganell (-36,4%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Bages, 2022 (en percentatge)

Al llarg de l’any 2022, el nombre de llocs de treball a la comarca augmenta el 2,7% gràcies al treball assalariat (3,4%), ja que el treball autònom cau (-0,8%). Alhora, el nombre d’empreses creix sensiblement, un 0,3%.  

Pel que fa a empreses (comptes de cotització) l’augment interanual ha estat del 0,3% (16), situant la xifra total d’empreses en 4.966 en tancar l’any 2022. Es tracta d’un increment sensiblement per sobre del registrat al conjunt de la província (0,1%). Entre els subsectors d’activitat que han experimentat un major creixement trobem els serveis de tecnologies de la informació (9) i les activitats especialitzades de la construcció (11). En canvi, les caigudes més significatives han estat les del transport terrestre i per canonada (-9) i sobretot la del comerç al detall (-23).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Bages, 2022 (en percentatge)

16 municipis guanyen empreses durant el 2022, entre els que destaca Artés (6) i Navarcles (8). Per contra, 11 municipis perden empreses, destacant Sant Fruitós de Bages (-12).

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics el sector primari aplega el 5,0% de la facturació total de la comarca; el sector secundari, el 52,7%; la construcció, el 6,9%, i el sector serveis, el 35,4% restant. És la segona comarca en volum de negoci del sector primari (338 milions d’euros), gràcies a la notable presència de la indústria extractiva. El 58,9% del volum de negoci que genera la indústria extractiva a la província de Barcelona es concentra al Bages.

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en termes de facturació al Bages es va traduir en una disminució del -9,1% del 2019 al 2020, caiguda inferior a la registrada en el conjunt de la província de Barcelona (-11,0%). El 2021 la facturació s’ha recuperat a nivell prepandèmia amb un increment del 12,1%, augment lleugerament inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%).

El nombre de prestacions per desocupació a la comarca en el mes de desembre de 2022 ha estat de 5.106, que són 142 prestacions més que el mateix període de 2021. La taxa de cobertura entre els aturats registrats se situa en el 61,9%, per sota de la que es dona al conjunt de la província (69,0%), i resulta la més baixa entre totes les comarques barcelonines. Tot i això, el grau de cobertura ha augmentat en 5,7 punts respecte a un any abans (56,2%), gràcies a l’augment del nombre de prestacions i al descens de persones aturades registrades durant aquest període.  

En relació amb els contractes laborals registrats a la comarca durant l’any 2022, la xifra total se situa en 57.489, 1.651 més que els que el 2021 (3,0% més), un creixement per sota del que es dona al conjunt de la província (4,5%). L’increment absolut és degut bàsicament a l’increment en els sectors dels serveis i la construcció. La variació positiva s’ha concentrat a la contractació indefinida (185,5%), mentre la contractació temporal cau (-26,9%). Tot això ha estat propiciat pels canvis en la contractació introduïts a la darrera reforma laboral.  

Els indicadors d’oferta turística del Bages segueixen creixent amb un increment total de 170 places respecte al 2021, provinent dels establiments hotelers, el turisme rural i els habitatges d’ús turístic (HUT). Els albergs perden 50 places aquest any.

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Bages

 

La comarca ja supera els 10.000 viatgers en el turisme rural i els 97.000 en establiments hotelers, que en total suposen pràcticament 205.000 pernoctacions. Tot i l’evolució favorable en l’activitat, encara no se superen les xifres prepandèmia.

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Bages

 

Pel que respecta a la recaptació de la taxa turística, el Bages ha obtingut gairebé 190.000 euros durant el 2022, xifra molt superior a la del 2021 (111% més), i també superior a la del 2019 (23% més).

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Bages

El Bages ja supera els 100.000 viatgers i les 200.000 pernoctacions en la suma d’establiments hotelers i turisme rural.

En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 2.093 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 318.675 m². Això suposa una davallada respecte a l’any 2019 d’un -9,1% en el nombre d’establiments, però un augment d’un 10,0% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és d’11,57 establiments per cada 1.000 habitants, 13 dècimes menys que l’any 2019, i 1.761 m² per cada 1.000 habitants, un 8,8% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 152 m², 26 m² més que el 2019, l’increment més gran entre totes les comarques barcelonines, d’un 20,6%.

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

La superfície de venda augmenta notablement; en canvi, es redueix el nombre d’establiments, incrementant la dimensió mitjana d’aquests. La valoració de l’oferta comercial és bona (6,66), però inferior a la provincial.

Pel que fa als últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,66 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Pel que fa a les oportunitats de millora, destaca la baixa valoració de la varietat de l’oferta en oci, amb un 4,89 sobre 10. Es dona una contenció de la despesa comercial a la comarca per a totes les categories de productes. Respecte a l’Índex d’atracció i pèrdues, s’observa una contenció de la despesa, dins dels municipis que conformen la comarca, excepte per a l’equipament de la llar (89,11%). Cal destacar que per l’equipament de la persona, la comarca del Bages és, juntament amb el Barcelonès, el territori on el teixit comercial dels municipis és capaç d’atreure més compradors/es dels que perd.