Garraf - Informe econòmic local de la província de Barcelona

L’evolució socioeconòmica del Garraf l’any 2022 resulta positiva, amb dinamismes marcats pel que fa al teixit empresarial i l’activitat econòmica, però que no es trasllada del tot a la incidència de l’atur. El nombre de persones aturades registrades és lleugerament inferior a un any abans, cau un -2,9% (-4,3% província), però concentrat entre les dones (-5,5%) i en el grup d’edat de 45 a 54 anys (-7,9%). Alhora, la taxa d’atur baixa fins al 10,6%, tot i que es manté per sobre de la provincial (9,3%).

L’ocupació registrada resident creix a un ritme similar al de la província, un 2,7% (2,6% província). Això també es repeteix en l’augment de llocs de treball, que és d’un 3,0%, idèntic al provincial, però que s’estén tant en el treball assalariat com en l’autònom. De les activitats que més creixen destaca el subsector dels serveis d’allotjament, molt relacionada amb el turisme. La comarca destaca sobre la resta pel creixement del teixit empresarial, que s'incrementa un 1,4% en un any.

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2022

La comarca del Garraf ocupa una extensió de 185,1 km², el que suposa una superfície del 2,4% de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 6 municipis. Vilanova i la Geltrú n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

El Garraf suma 156.794 habitants l’any 2022, que suposa un creixement de l’1,6% en relació amb un any abans, esdevenint la comarca més dinàmica en termes demogràfics entre les comarques de la província, i enllaçant vuit anys consecutius de creixement. Malgrat experimentar una reducció de població jove menor de 16 anys (-1,1%), encapçala el creixement més notable entre totes les comarques barcelonines de població de 16 a 64 anys (1,7%) i de població major de 64 anys (3,7%).  La població amb nacionalitat espanyola puja un 1,0%, mentre que l’estrangera ho fa més significativament, un 5,6%, destacant els britànics (5,0%) i els italians (11,6%). Els sis municipis de la comarca guanyen població aquest darrer any, especialment Cubelles (335), Vilanova i la Geltrú (694) i Sitges (1.005).

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Garraf 2022-2032 (en percentatge)

El Garraf esdevé la comarca amb el creixement de població més intens (1,6%), impulsat per un notable creixement de població adulta (1,7%) i de població gran (3,7%).

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

La comarca del Garraf ha registrat un increment del seu VAB l’any 2021 d’un 6,7%, per sobre del conjunt de la província (5,6%), segons l’Anuari econòmic comarcal 2022, del BBVA. També està lleugerament per sobre del conjunt de la província pel que fa al creixement de l’ocupació registrada de la població resident (2,7%). La població amb nacionalitat estrangera és la que avança amb més intensitat (9,4%), i per grup d’edat és el de menors de 30 anys (7,5%) el que més creix, mentre que el grup de 30 a 44 anys és l’únic que descendeix (-1,3%).  Així, l’any finalitza amb 65.005 persones ocupades, 1.724 més que el 2021.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Garraf (en percentatge)

La comarca del Garraf és una de les més dinàmiques en l’àmbit de l’ocupació l’any 2022 (2,7%) i destaca l’augment de població ocupada menor de 30 anys (7,5%).  

A finals de l’any 2022 l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) ha caigut de forma discreta en relació amb l’any 2021, hi ha 231 persones aturades menys, una variació d’un -2,9%, més moderada que la del conjunt de la província (-4,3%). L’any finalitza amb 7.722 persones aturades, que suposen una taxa d’atur del 10,6%, la tercera més elevada entre les comarques barcelonines, i superior a la taxa provincial (9,3%).

S’ha de remarcar que la baixada de l’atur s’ha concentrat entre les dones (-5,5%), ja que ha augmentat sensiblement entre els homes (0,8%). Pel que fa a nacionalitats, l’atur nacional cau un -2,7%, davant de l’atur de persones amb nacionalitat estrangera que ho fa el -3,9%. Segons els grups d’edat, es redueix l’atur dels 30 als 54 anys, especialment al grup de 45 a 54 anys (-7,9%), i augmenta entre els menors de 30 anys (3,1%) i els de 55 anys i més (2,4%). En relació amb els sectors d’activitat, al sector serveis, que és el més important de la comarca, baixa un -4,9%, mentre que a la indústria, que és el segon sector més important, creix un 12,0%.

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Garraf (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Garraf, 2022 (en percentatge)

L’evolució de l’atur registrat és positiva (-2,9%), però en menor mesura que al conjunt de la província, amb un increment en el nombre d’homes aturats.  

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Garraf, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Garraf, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Garraf, 2022 (en percentatge)

Tots els municipis guanyen persones ocupades residents, però encara en resta un amb una taxa d’ocupació inferior al 60%. L’atur es redueix a cinc dels sis municipis. Malgrat que en la seva majoria presenten taxes d’atur elevades, cap d’ells supera el 12%.  

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Garraf, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Garraf, 2022 (absoluts)

Un total de quaranta-un subsectors econòmics de la comarca han guanyat llocs de treball al llarg de l’any 2022, entre els quals destaquen: activitats administratives d’oficina (115), serveis de menjar i begudes (155) i serveis d’allotjament (165). En canvi, destaca la reducció de llocs de treball en la fabricació de vehicles de motor (-310).

L’evolució del nombre de llocs de treball a la comarca (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) l’any 2022 ha estat similar al del conjunt de la província. En acabar l’any s’hi comptabilitzen 36.485 llocs de treball, 1.065 més que un any abans, el que es tradueix en un creixement relatiu d’un 3,0%, el mateix que el del conjunt de la província. Però a diferència d’aquesta, el creixement ha estat extensiu tant en llocs de treball assalariat (3,7%) com autònom (1,6%); de fet és la comarca barcelonina on creix amb més intensitat aquesta darrera modalitat.

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

La variació interanual dels llocs de treball l’any 2022 (vegeu el mapa 5) ha estat positiva a gairebé tots els municipis de la comarca i ha tingut especial incidència a Cubelles (3,2%), a Sitges (5,5%) i a Canyelles (6,7%). Vilanova i la Geltrú (335) i Sitges (470) encapçalen els majors increments en termes absoluts. Únicament es perden llocs de treball al municipi d’Olivella (-2,1%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Garraf, 2022 (en percentatge)

Al llarg de l’any 2022, el nombre de llocs de treball del Garraf augmenta un 3,0% i creix tant en treball assalariat (3,7%) com en treball autònom (1,6%). En el mateix període el nombre d’empreses s’incrementa un 1,4%. 

Pel que fa a les empreses (comptes de cotització), el Garraf es posiciona com la comarca més dinàmica de la província amb un increment d’un 1,4% l’any 2022 (56), arribant a una xifra total de 4.019 empreses. Per subsectors, els més beneficiats de l’increment han estat el transport terrestre i per canonada (21) i la construcció d’immobles (23). En canvi, els descensos més marcats s’han donat a les activitats immobiliàries (-5) i al comerç al detall (-14).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Garraf, 2022 (en percentatge)

4 dels 6 municipis de la comarca tenen més empreses que un any abans, amb Canyelles (9) i Sitges (52) amb els majors increments. Només Vilanova i la Geltrú perd empreses en el mateix període (-14).  

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics corresponent a l’any 2021, el teixit empresarial de les societats mercantils de la comarca està caracteritzat per tenir una dimensió reduïda: el 72,8% de les 2.129 empreses facturen menys de mig milió d’euros, el percentatge més elevat de la província, i el 2,5% factura més de cinc milions d’euros, el percentatge més reduït de la província.

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en termes de facturació al Garraf es va traduir en una disminució d’un -5,5% del 2019 al 2020, reducció molt inferior a la registrada al conjunt de la província de Barcelona (-11,0%). El 2021 la facturació s’ha recuperat a nivell prepandèmia, amb un increment del 22,2%, augment molt superior al registrat al conjunt de la província de Barcelona (13,3%).

L’any 2022 tanca amb 5.314 prestacions per desocupació a la comarca, que són 495 més que en el mateix moment de l’any 2021. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada se situa en el 73,0%, 4 punts percentuals superior al conjunt de la província (69,0%). A causa de l’augment del nombre de prestacions i la reducció de l’atur registrat, la taxa de cobertura s’ha incrementat 9,5 punts respecte a un any abans (63,6%), l’augment més elevat entre totes les comarques barcelonines.

El nombre de contractes laborals registrats durant l’any 2022 ha estat de 33.844, que representa un augment anual d’un 8,0% (2.495 contractes més), gràcies a l’impuls del sector serveis, que és l’únic que creix en aquest període. El ritme de creixement és superior al del conjunt de la província (4,5%). Per tipologia, la contractació indefinida creix de forma molt intensa (225,7%) i és la comarca on més creix entre totes les de la província. Mentrestant, la contractació indefinida ha caigut un -29,6%, descens propiciat per l’entrada en vigor de la darrera reforma laboral.

L’oferta de places turístiques a la comarca del Garraf es manté aquest 2022 en comparació a l’any passat. En turisme rural, però, tot i ser la tipologia menys representativa, augmenta un 43% (20 places), i els establiments hotelers i els HUT un 4,1% cadascun (226 i 748 places respectivament).

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Garraf

 

En relació amb l’anàlisi de la demanda, el càmping és la tipologia d’allotjament que creix més aquest 2022 tant en nombre de viatgers (84%) com de pernoctacions (67%), superant les xifres del 2019. En turisme rural també se superen les xifres prepandèmia (amb 43% més de pernoctacions).

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Garraf

 

Pel que fa a la recaptació de la taxa turística, el Garraf ha registrat un import de gairebé 1.300.000 euros el 2022, un 154% més que el 2021 i un 14% més que el 2019.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Garraf

Els habitatges d’ús turístic (HUT) segueixen ampliant la seva oferta i representen més de la meitat de places d’allotjament turístic de la comarca.

Entorn del comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 1.798 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 220.155 m². Això suposa un descens respecte a l’any 2019 d’un -4,1 % en el nombre d’establiments, però un augment d’un 4,6% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 11,66 establiments per cada 1.000 habitants, 8 dècimes menys que l’any 2019, i 1.427 m² per cada 1.000 habitants, un 2,4% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 122 m², 10 m² més que el 2019, un augment d’un 8,9%, per sobre del creixement provincial (6,8%).

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

Es redueix el nombre d’establiments, però augmenta la superfície de venda i la dimensió mitjana dels establiments. De la valoració de l’oferta comercial destaca l’oferta de restauració.

En els últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019 la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,9 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). S’obté una valoració significativament més alta respecte al global de la demarcació (7,52) per l’oferta en restauració, la millor en tota la demarcació. Pel que fa a l’Índex d’atracció, s’observa una alta retenció de despesa per als productes quotidians. S’observa com per l’equipament de la persona i per l’equipament de la llar, s’obté una relativa pèrdua de compradors/es degut a presentar un índex per sota del 100% (79,90% i 74,01% respectivament).