Informe econòmic local de la província de Barcelona

Amb l’objectiu de poder analitzar l’evolució socioeconòmica de la nova comarca del Lluçanès, s’han extret el màxim de dades disponibles per poder realitzar-ho, però en alguns casos no ha estat possible per no disposar de dades comarcals o per limitacions del secret estadístic. En aquests casos s’ha obviat la seva graficació i anàlisi, a l’espera que els propers anys es pugui completar tota aquesta informació.

La nova comarca del Lluçanès presenta un comportament positiu generalitzat en els indicadors socioeconòmics analitzats l’any 2022, amb àmbits on repunta positivament sobre la resta de comarques, com és el cas de l’atur. Cal tenir en compte que és la comarca més petita en termes d’activitat econòmica i ocupació, i que qualsevol variació dels indicadors té una major incidència que en altres comarques amb més activitat. El nombre d’aturats registrats ha caigut intensament, un -12,7% (-4,3% província), amb una caiguda destacada entre les persones amb nacionalitat estrangera (-23,5%) i entre el grup d’edat de joves menors de 30 anys (-20,7%). La taxa d’atur de la comarca és comparativament molt reduïda, d’un 6,3%, tres punts per sota de la taxa provincial (9,3%).

L’ocupació registrada resident augmenta a un ritme inferior al del conjunt de la província, un 1,9% (2,6% província). És el mateix ritme de creixement que es dona en els llocs de treball localitzats, que resulta inferior al del conjunt de la província (3,0%). Destaca l’increment en activitats de les indústries de productes alimentaris, una activitat amb un pes important a la comarca. Els llocs de treball concentren el seu augment en el treball assalariat (5,6%), ja que el treball autònom cau significativament en el mateix període (-4,5%). El reduït teixit empresarial registra un lleuger increment (0,5%).

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2022

La comarca del Lluçanès, creada el 3 de maig de 2023, té una superfície de 226,6 km², la segona comarca barcelonina més petita després del Barcelonès, i representa el 2,9% de la superfície de la demarcació. Està formada per 8 municipis amb una superfície mitjana de 28,3 km². Prats de Lluçanès n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

La comarca del Lluçanès ha experimentat un creixement continuat els darrers quatre anys (vegeu el gràfic 1), i l’any 2022 té 5.586 habitants, un 1,4% més que l’any 2021, molt per sobre del creixement registrat al conjunt de la província (0,2%). Per grans grups d’edat, la població jove menor de 16 no varia respecte a l’any anterior (0,0%) però en canvi la població de 16 a 64 anys augmenta de forma destacable (1,2%). La població major de 64 anys es manté a l’alça (1,7%). La població amb nacionalitat espanyola s’incrementa un 1,0%, mentre que l’estrangera ho fa a major ritme, un 3,0%, especialment la població amb nacionalitat nigeriana (600,0%) i colombiana (22,6%). En aquest darrer any es guanya població a set dels vuit municipis, i on més creix és a Oristà (26), a Olost (16) i a Alpens i a Sant Martí d’Albars (12 ambdós). Només Prats de Lluçanès perd població (-7).

El conjunt de municipis que formen la nova comarca porten quatre anys de creixement de població ininterromput, i ho fa de forma destacada aquest darrer any, amb l’avantatge que no perd població jove.

La font de dades del VAB, l’Anuari econòmic comarcal de BBVA, encara no incorpora les dades referents a la comarca del Lluçanès l’any 2022. L’ocupació registrada de la població resident (vegeu gràfic 4) ha augmentat un 1,9% aquest darrer any, un ritme inferior al conjunt de la província (2,6%), i quatre dècimes inferior a l’augment registrat l’any 2021 a la comarca. Per grups d’edat, gairebé tots presenten una evolució positiva, i hi destaca l’increment d’ocupats entre el grup més jove, el de menors de 30 anys (3,3%), seguit del grup de 30 a 45 anys (2,7%). També augmenta l’ocupació entre les persones de 55 anys i més (1,7%). Només el grup de 45 a 54 anys experimenta un lleuger descens (-0,8%). En finalitzar l’any 2022 hi ha 2.580 persones ocupades. 

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Lluçanès (en percentatge)

El Lluçanès té una evolució positiva de l’ocupació resident, recolzada en l’increment de població ocupada més jove.

En aquest període, l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) s’ha reduït significativament. L’any tanca amb 172 persones aturades, 25 menys que un any abans, el que suposa una caiguda d’un -12,7%, molt més intensa que al conjunt de la variació provincial (-4,3%). La taxa d’atur també es redueix i se situa en el 6,3%, tres punts percentuals per sota de la taxa provincial (9,3%).

Per sexe, l’atur entre els homes descendeix un -16,7%, una reducció més intensa que la que es produeix entre les dones (-10,7%). En el cas de l’atur segons nacionalitat, entre la població nacional es redueix un -11,7%, mentre que entre la població estrangera la davallada és molt més marcada, d’un -23,5%. Segons els grups d’edat analitzats, la caiguda ha estat generalitzada en tots els grups, i és entre els joves menors de 30 anys on aquesta ha estat més marcada (-20,7%), mentre que el següent grup, el de 30 a 44 anys és el que experimenta una reducció més moderada (-7,9%). Per sectors d’activitat econòmica, l’atur baixa en tots els sectors excepte a la construcció, i on més s’ha reduït és al sector industrial (-15), seguit dels serveis (-10).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Lluçanès (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Lluçanès, 2022 (en percentatge)

La incidència de l’atur al Lluçanès és reduïda comparada amb el conjunt de la província i les comarques que en formen part, amb una taxa d’atur del 6,3%.

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Lluçanès, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Lluçanès, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Lluçanès, 2022 (en percentatge)

El nombre de persones ocupades residents creix en 6 dels 8 municipis, la mateixa quantitat que presenta una taxa d’ocupació superior al 70%. L’atur baixa a 4 municipis, i gairebé tots tenen una taxa d’atur reduïda, amb l’excepció d’un que té una taxa superior al 12%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Lluçanès, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Lluçanès, 2022 (absoluts)

 

Disset subsectors econòmics incrementen el nombre de llocs de treball l’any 2022, destacant: activitats sanitàries, activitats especialitzades de la construcció i indústries del paper (10 llocs més totes tres), i sobretot les indústries de productes alimentaris (50). Per contra, la venda i reparació de vehicles a motor, el comerç al detall i l’educació perden llocs de treball en el mateix període (10 cadascun).

Sobre el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) a la comarca, en acabar l’any 2022 s’hi comptabilitzen 1.855 llocs de treball, 35 més que un any abans, fet que suposa un augment d’un 1,9%, per sota del ritme de creixement del conjunt de la comarca (3,0%). El creixement dels llocs de treball ve impulsat per l’important increment dels llocs de treball assalariats (5,6%), ja que el treball autònom pateix un retrocés destacable en aquest darrer any (-4,5%).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha resultat positiva en quatre dels vuit municipis de la comarca, i l’increment ha estat destacat a Oristà (4,2%), a Olost (85,2%) i a Alpens (10,0%). En termes absoluts els majors increments s’han donat a Olost (30). A la banda contrària, dos municipis perden llocs de treball, concretament Sant Martí d’Albars (-3,4%) i Sobremunt (-14,3%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Lluçanès, 2022 (en percentatge)

Els llocs de treball han crescut un 1,9% el darrer any, gràcies al treball assalariat (5,6%), ja que el treball autònom davalla (-4,5%). El nombre d’empreses s’incrementa un 0,5%.

Pel que fa al nombre d’empreses (comptes de cotització) ha registrat una variació interanual positiva mínima en termes absoluts, d’un 0,5% (1), però en termes relatius per sobre del sensible increment del conjunt de la província (0,1%). En acabar l’any 2022 s’hi localitzen 202 empreses. Per subsectors, no hi ha hagut guanys ni pèrdues remarcables a la comarca, les variacions han estat d’un establiment més o un establiment menys en tretze subsectors.

Mapa 6

Variació empreses registrades. Lluçanès, 2022 (en percentatge)

Tres municipis de la comarca presenten una empresa més que l’any passat, concretament Olost, Oristà i Lluçà. Alhora, Sant Martí d’Albars i Sobremunt perden una empresa cadascun.

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics l’estructura empresarial del Lluçanès la conformen 124 empreses que ocupen un total de 765 persones i que van generar al llarg de l’exercici 2021 un volum de negoci de 161,1 milions d’euros. Setze empreses que facturen un total de 7,5 milions d’euros són del sector primari, trenta-una empreses que facturen un total de 63,6 milions d’euros són del sector secundari, vint-i-quatre empreses que facturen un total de 24,7 milions d’euros són del sector de la construcció i cinquanta-tres empreses que facturen un total de 65,3 milions d’euros són del sector serveis.

El nombre de prestacions per desocupació se situa en 155 a finals de l’any 2022, que són 10 menys que un any abans. És l’única comarca de la província en què baixa el nombre de prestacions en aquest període. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada és molt elevada, arriba al 93,4%, molt per sobre de la del conjunt de la província (69,0%). El nombre més gran de prestacions i la reducció de l’atur registrat ha fet que la taxa de cobertura s’elevi 5,6 punts respecte al mateix període de l’any 2021.

En relació amb els contractes laborals registrats al llarg de l’any 2022, el nombre s’ha situat en 909, que són 113 contractes menys que l’any 2021 (-11,1%), evolució contrària a la del conjunt de la província (4,5%). La davallada ha estat extensiva a tots els grans sectors econòmics. La contractació indefinida ha crescut un 96,9% i la contractació temporal ha caigut un -48,1%, fet que s’explica pels canvis introduïts per la darrera reforma laboral.

Els indicadors d’evolució turística del Lluçanès presenten una oferta d’allotjament bastant estabilitzada. Només als establiments hotelers i als establiments de turisme rural s’han perdut places, en relació amb el 2021, amb 9 places menys d’establiments hotelers i 13 places menys de turisme rural. Analitzant les dades prepandèmia, l’any 2022 té 22 places més d’HUT respecte al 2019, i 28 places menys en turisme rural. Pel que fa a la demanda turística, no ha estat possible l’anàlisi al no disposar de dades per a aquests municipis ni per al conjunt de la comarca.

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Lluçanès

 

En relació amb la taxa turística (IETT) recaptada pels municipis del Lluçanès, el darrer any ha estat de 8.593 euros, un 160% més que el 2021, i un 167% més que el 2019.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Lluçanès

L’oferta de places en establiments d’allotjament turístic als municipis del Lluçanès arriba gairebé a les 850 en el conjunt de totes les tipologies analitzades.

Pel que fa al comerç, l’any 2021 hi havia un total de 91 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 6.825 m². Això suposa un augment respecte a l’any 2019 d’un 7,1% en el nombre d’establiments i d’un 18,3% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 114 establiments per cada 1.000 habitants, 40 punts menys que l’any 2019, i 1.239 m² per cada 1.000 habitants, un 16,7% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 75 m², 7 m² més que el 2019.

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

L’oferta d’establiments comercials i superfície de venda és la més limitada entre totes les comarques barcelonines, però la seva evolució és positiva respecte a l’any 2019.

La darrera Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019 no recull informació sobre la comarca del Lluçanès, que s’ha configurat amb posterioritat a la realització de l’enquesta.