Informe econòmic local de la província de Barcelona

El Maresme experimenta una evolució positiva dels indicadors socioeconòmics analitzats al llarg de l’any 2022, però en termes generals aquests presenten un menor dinamisme que el conjunt de la província. L’única excepció és l’atur, que registra una davallada notable, d’un -6,7%, per sobre de la reducció a la província (-4,3%), i en especial entre el grup d’edat de 45 a 54 anys (-10,7%). La taxa d’atur registrat, però, encara és comparativament elevada, d’un 10,0% (9,3% província).

L’ocupació registrada resident a la comarca ha crescut un 2,1%, lleugerament per sota de la dinàmica del conjunt de la província (2,6%). Igual que l’ocupació, els llocs de treball presenten un dinamisme moderat respecte a la província, amb un augment d’un 2,2% (3,0% província), centrat en la modalitat de treball assalariat (2,9%). De les activitats econòmiques que més llocs de treball guanyen hi destaquen els serveis d’allotjament i sobretot les activitats administratives d’oficina. El nombre d’empreses creix tímidament, un 0,1%, tal com ho fa provincialment.  

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2022

La comarca del Maresme té una superfície de 398,5 km², el 5,2% de la superfície de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 30 municipis que tenen una superfície mitjana de poc més de 13 km², la menor respecte a la resta de comarques barcelonines. Mataró n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

L’any 2022 la comarca del Maresme té 462.213 habitants, posicionant-se com la quarta comarca més poblada d’entre les tretze comarques barcelonines. Respecte a un any enrere la població ha crescut un 0,6%, per sobre del creixement del conjunt de la província (0,2%), enllaçant un creixement ininterromput des de  que hi ha registres anuals del Padró d’habitants. La població jove menor de 16 anys cau (-1,6%), en contraposició de l’augment de població major de 64 anys (2,3%). La població amb nacionalitat espanyola puja un 0,6%, mentre que l’estrangera ho fa un 0,3%, destacant la població de nacionalitat argentina (7,4%) i italiana (11,2%), i el descens de la marroquina (-5,5%).  Vint-i-cinc municipis de la comarca creixen en població, destacant Arenys de Mar (213), Tordera (234) i Sant Andreu de Llavaneres (443). Per contra, cinc municipis perden població, encapçalats per Mataró (-164).

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Maresme 2022-2032 (en percentatge)

El Maresme manté un creixement demogràfic continuat, que aquest darrer any ha estat del 0,6%, amb un augment tant de la població adulta com de la gent gran, mentre decreix la població jove.

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

La comarca ha experimentat un creixement comparativament moderat del VAB l’any 2021, segons l’Anuari econòmic comarcal 2022, de BBVA (vegeu el gràfic 3), concretament el segon més moderat de les comarques barcelonines (5,2%). Per la seva banda, l’ocupació registrada resident a la comarca s’incrementa el 2,1% l’any 2022, per sota del ritme en què creix el conjunt de la província (2,6%). L’increment més destacat és el de persones amb nacionalitat estrangera (8,6%), i per grups d’edat és el de majors de 54 anys (6,2%). L’únic grup d’edat que perd ocupats és el de 30 a 44 anys (-1,9%). En finalitzar l’any s’han comptabilitzat 193.920 persones ocupades, 4.054 més que un any abans.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Maresme (en percentatge)

L’ocupació al Maresme manté la fase expansiva durant l’any 2022 amb un increment d’un 2,1%, tot i que de forma més moderada que el conjunt de la província.

En acabar l’any 2022, l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) és inferior al que es donava un any enrere: es comptabilitzen 21.658 persones aturades registrades, 1.544 menys, el que es tradueix en una davallada d’un -6,7%, més intensa que la caiguda registrada al conjunt de la província (-4,3%). La taxa d’atur també es redueix, i se situa en el 10,0%, però continua per sobre de la taxa provincial (9,3%).

Per sexe, l’atur dels homes cau un -7,0%, i el de les dones un -6,4%. No es produeixen diferències segons la nacionalitat, tant l’atur nacional com el de persones amb nacionalitat estrangera davalla un -6,7% en ambdós casos. Tots els grups d’edat analitzats experimenten una evolució positiva, però és el grup de 45 a 54 anys on cau de forma més significativa el nombre d’aturats (-10,7%). Entre els grans sectors d’activitat econòmica, el que ha vist disminuir més l’atur ha estat els serveis (-1.276), i l’agricultura en termes relatius (-19,8%).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Maresme (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Maresme, 2022 (en percentatge)

La caiguda de l’atur registrat és notable (-6,7%), amb una caiguda generalitzada en tots els col·lectius, malgrat que la taxa d’atur continua per sobre de la provincial.

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Maresme, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Maresme, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Maresme, 2022 (en percentatge)

L’increment de persones ocupades residents s’ha estès en 26 dels 30 municipis, però encara hi ha tres municipis que presenten taxes d’ocupació per sota del 60%. En el mateix període, l’atur es redueix en vint municipis, i hi ha 4 municipis amb una taxa d’atur igual o superior al 12%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Maresme, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Maresme, 2022 (absoluts)

 

Al llarg de l’any 2021 quaranta-nou subsectors de la comarca han guanyat llocs de treball, destacant: administració pública (465), serveis d’allotjament (560) i activitats administratives d’oficina (930). Entre els subsectors que perden llocs de treball hi destaquen les activitats sanitàries (-275) i el comerç al detall (-360).

El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) se situa en 138.295 a finals de l’any 2022, que són 2.935 més que un any enrere. El creixement ha estat d’un 2,2%, per sota del ritme de creixement del conjunt de la província (3,0%). La variació positiva es recolza en el creixement experimentat dels llocs de treball assalariat (2,9%), ja que el treball autònom tendeix lleugerament a la baixa (-0,1%).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

Un total de vint-i-un municipis registren una variació interanual dels llocs de treball positiva (vegeu el mapa 5), entre els quals destaquen Cabrils i Pineda de Mar (3,9% ambdós), Caldes d’Estrac (5,9%) i Santa Susanna (47,8%). Els increments més notables en termes absoluts s’han donat a Santa Susanna (330) i a Mataró (1.410). En canvi, set municipis pateixen un descens de llocs de treball, entre els quals destaquen Premià de Mar (-1,2%), Sant Andreu de Llavaneres (-1,7%) i Òrrius (-12,1%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Maresme, 2022 (en percentatge)

L’increment del nombre de llocs de treball al llarg de l’any 2022 al Maresme ha estat d’un 2,2% (2,9% assalariats, -0,1% autònoms). El nombre d’empreses ha crescut lleugerament (0,1%).

Pel que fa al nombre d’empreses (comptes de cotització) la variació interanual l’any 2022 ha estat positiva, tot i ser un increment mínim d’un 0,1% (17), que coincideix amb l’evolució experimentada al conjunt de la província. El nombre total d’empreses s’eleva fins a 11.995. Per subsectors, les crescudes més destacades són les de les activitats especialitzades de la construcció (19) i la construcció d’immobles (22), mentre que les principals caigudes són les dels serveis de menjar i begudes (-21) i el comerç al detall (-27).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Maresme, 2022 (en percentatge)

14 municipis de la comarca creixen en nombre d’empreses l’any 2022, amb Calella al capdavant (19). Per contra, 13 municipis perden empreses, destacant Premià de Dalt (-11) i Cabrera de Mar (-14).

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics corresponent a l’any 2021, el teixit empresarial del Maresme està format per 6.938 societats mercantils que generen el 2,7% (7.860 milions d’euros) de la facturació total de la província barcelonina. Una tercera part de la facturació del teixit empresarial del Maresme procedeix de tres sectors: la indústria química i farmacèutica (932 milions d’euros), el sector tèxtil, confecció, cuir i calçat (756 milions d’euros) i el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (668 milions d’euros).

L’impacte de la pandèmia de la covid-19 en termes de facturació al Maresme es va traduir en una disminució d’un -11,5% del 2019 al 2020, reducció similar a la registrada en el conjunt de la província de Barcelona (-11,0%). El 2021 la facturació s’ha recuperat a nivell prepandèmia amb un increment d’un 11,1%, augment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%).

En relació amb el nombre de prestacions per desocupació a la comarca, el mes de desembre de 2022 s’hi comptabilitzen un total de 16.100, 488 més que un any enrere. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada se situa en el 79,3%, la més elevada entre totes les comarques de la província, i 10,3 punts per sobre la taxa provincial (69,0%). Respecte a l’any anterior, la taxa de cobertura s’ha incrementat en 8,1 punts percentuals, gràcies a l’augment del nombre de prestacions i a la reducció de l’atur.

L’any 2022 el nombre de contractes laborals registrats ha estat de 102.467, 1.338 menys que l’any 2021 (-1,3%), evolució contrària a la del conjunt de la província (4,5%). Mentre els sectors de la construcció i els serveis han augmentat lleugerament la contractació, la indústria i l’agricultura han caigut en el mateix període. Per tipologia, és la comarca on més decreix la contractació temporal (-37,8%), mentre la contractació indefinida es dispara (196,2%) gràcies als canvis introduïts per la darrera reforma laboral.

El Maresme és, després del Barcelonès, la comarca amb més volum d’activitat turística, tant en termes d’oferta com de demanda. Aquest 2022, les places s’han mantingut pràcticament estables a totes les tipologies d’allotjament, excepte els HUT, que han augmentat un 5% (1.281 places).

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Maresme

 

Pel que fa als indicadors de demanda, les dades superen les xifres del 2021 tant en nombre de viatgers com de pernoctacions en les tres tipologies d’allotjament analitzades. Tanmateix, tot i que els establiments hotelers augmenten un 106% el nombre de pernoctacions del 2021, encara estan un -16% per sota de les xifres del 2019.

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Maresme

 

El Maresme ha recaptat més de 3,3 milions d’euros aquest 2022 en taxa turística, una xifra un 221% superior a la de l’any anterior, i un 11% més que abans de la pandèmia. Aquesta comarca recapta el 41,6% del total de l’impost recaptat a l’entorn de Barcelona.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Maresme

La recaptació de l’Impost sobre les estades turístiques arriba als 3,3 milions d’euros al Maresme, un 11% més que l’import recaptat el 2019.

En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 4.999 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 588.410 m². Això suposa un descens respecte a l’any 2019 d’un -3,8% en el nombre d’establiments, però un augment d’un 1,1% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,88 establiments per cada 1.000 habitants, 6 dècimes menys que l’any 2019, i 1.280 m² per cada 1.000 habitants, un -0,4% menys. La superfície mitjana per establiment se situa en 118 m², 6 m² més que el 2019, un creixement d’un 5,4%, inferior al del conjunt de la província (6,8%).

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

Hi ha un menor nombre d’establiments, però s’incrementa la superfície de venda, augmentant la dimensió mitjana dels establiments. La valoració de l’oferta comercial és bona (6,63), però inferior a la provincial.

Pel que fa als últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,63 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Es detecta una oportunitat de millora pel que fa als preus, la varietat de l’oferta comercial i de l’oferta en oci, amb unes valoracions que se situen per sota dels valors globals de la província, i també en la varietat de l’oferta comercial i de l’oferta en oci. Pel que fa a l’Índex d’atracció i pèrdues s’observa una alta retenció de despesa per als productes quotidians. S’observa com per l’equipament de la persona i per l’equipament de la llar, la comarca obté una relativa pèrdua de compradors/es degut a presentar uns índexs per sota del 100% (77,43% i 70,12%, respectivament).