Informe econòmic local de la província de Barcelona

El Vallès Oriental registra una moderada evolució socioeconòmica positiva l’any 2022, amb una millora en pràcticament tots els indicadors analitzats, però perdent embranzida respecte a l’any anterior, i respecte al conjunt de la província i a altres comarques. L’atur registrat manté la tendència decreixent, ja que cau un -2,5%, un ritme comparativament inferior al de la província (-4,3%). La davallada està centrada entre les dones (-4-4%), i per edat ha beneficiat més a la població entre els 30 i 44 anys (-5,7%). La taxa d’atur baixa fins al 9,5%, apropant-se a la taxa provincial (9,3%).

L’ocupació registrada resident a la comarca és un 2,0% més elevada que un any abans, un ritme de crescuda inferior a la del conjunt de la província (2,6%). El nombre de llocs de treball també presenta una evolució positiva, però molt més moderada que la variació provincial, d’un 1,3% (3,0% província), impulsada per l’augment del treball assalariat (1,7%), ja que el treball autònom decau sensiblement (-0,5%). Aquest darrer any, les activitats d’emmagatzematge i afins al transport, i les activitats sanitàries són les que lideren l’increment de llocs de treball. Pel que fa al nombre d’empreses, s’ha produït una lleugera davallada d’un -0,8% (0,1% província).

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2022

La comarca del Vallès Oriental ocupa una superfície de 735 km², el 9,5% de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 39 municipis que tenen una superfície mitjana de prop de 19 km², la tercera més petita. Granollers n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

El Vallès Oriental té 417.543 habitants l’any 2022, i és la cinquena comarca més poblada d’entre les tretze comarques barcelonines. Respecte a un any enrere suposa un creixement d’un 0,4%, lleugerament superior al del conjunt de la província (0,2%). La població major de 64 anys creix de forma notable (2,7%), mentre la població jove registra la segona caiguda més important entre totes les comarques barcelonines (-2,0%). La població amb nacionalitat espanyola puja un 0,4%, mentre que l’estrangera puja un tímid 0,2%, destacant les nacionalitats italiana (8,4%) i colombiana (10,0%), i els descensos de la marroquina (-3,8%) i la boliviana (-8,0%). Vint-i-nou municipis de la comarca creixen en població el darrer any, entre els quals destaca Santa Eulàlia de Ronçana (202), Bigues i Riells del Fai (215) i l’Ametlla del Vallès (233). En canvi, deu municipis perden població, encapçalats per Granollers (-492).

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Vallès Oriental 2022-2032 (en percentatge)

El Vallès Oriental continua guanyant població, tot i la pèrdua de població jove (-2,0%), que es veu compensada per l’augment de població adulta i de gent gran.

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

La comarca del Vallès Oriental experimenta la segona variació del VAB l’any 2021 més important entre les comarques barcelonines, concretament del 7,2%, només darrere d’Osona, segons l’Anuari econòmic comarcal 2022, de BBVA (vegeu el gràfic 3). Per la seva banda, l’ocupació registrada de la població resident creix un 2,0% l’any 2022, per sota del conjunt de la província (2,6%). L’increment més important es dona entre les persones amb nacionalitat estrangera (8,4%). Per edat, les persones de 55 anys i més són les que registren un augment més intens (6,0%), però es redueix en el grup de 30 a 44 anys (-1,9%). La comarca suma 3.656 persones ocupades més que un any abans, situant la xifra final en 187.000.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Vallès Oriental (en percentatge)

El creixement de persones ocupades a la comarca és moderat, d’un 2,0%, amb un increment destacat de la població ocupada de 55 anys i més.

L’atur registrat al Vallès Oriental (vegeu el gràfic 5) se situa en 19.732 persones en acabar l’any, que són 507 menys que el mateix període de l’any 2021. És una reducció en el nombre d’aturats del 2,5%, però la més moderada entre totes les comarques barcelonines on decreix l’atur, i 1,8 punts percentuals inferior a la del conjunt de la província (4,3%). La taxa d’atur se situa en el 9,5%, dues dècimes superior a la taxa provincial (9,3%).

Segons el sexe, el comportament ha estat diferent, ja que s’ha reduït entre les dones (-4,4%), però ha crescut sensiblement entre els homes (0,3%). L’evolució de l’atur ha estat semblant segons la nacionalitat, amb una reducció d’un -2,5% de l’atur nacional, i d’un -2,7% entre les persones amb nacionalitat estrangera. Dels grups d’edat analitzats, la davallada és generalitzada a partir dels 30 anys, especialment entre 30 i 44 anys (-5,7%), però creix entre els menors de 30 anys (4,8%). Respecte als grans sectors d’activitat, el sector més important a la comarca, els serveis, redueix l’atur un -3,7%; en canvi, el sector industrial, que és el segon en importància, veu créixer el nombre d’aturats (4,2%).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Vallès Oriental (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Vallès Oriental, 2022 (en percentatge)

L’atur registrat baixa amb menor intensitat que al conjunt de la província (-2,5% i -4,3% respectivament), amb un increment de l’atur a la indústria.

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Vallès Oriental, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Vallès Oriental, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Vallès Oriental, 2022 (en percentatge)

L’augment de persones ocupades residents a la comarca arriba a trenta-quatre municipis, i només un presenta una taxa d’ocupació inferior al 60%. Vint-i-sis municipis experimenten una caiguda de l’atur, amb dos d’ells amb una taxa d’atur superior al 12%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Vallès Oriental, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Vallès Oriental, 2022 (absoluts)

 

Cinquanta subsectors econòmics de la comarca han guanyat llocs de treball, destacant: activitats especialitzades de la construcció (300), emmagatzematge i afins al transport (310) i activitats sanitàries (325). Per contra, vint-i-quatre subsectors perden llocs de treball i on més baixa és en les activitats relacionades amb l’ocupació (-785).

En finalitzar l’any 2022, el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) se situa en 153.435, que són 1.930 més que un any abans. La variació interanual ha estat d’un 1,3%, la més modesta entre les comarques barcelonines que creixen, i per sota de l’increment del conjunt de la província (3,0%). Els llocs de treball s’han incrementat en el treball assalariat (1,7%), en canvi, el treball autònom registra una davallada (-0,5%).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

Un total de vint-i-sis municipis de la comarca han experimentat una variació interanual dels llocs de treball positiva (vegeu el mapa 5). En termes relatius, els creixements més destacats s’han donat a Vilalba Sasserra (6,9%), la Garriga (7,5%) i Vallgorguina (8,6%). En nombres absoluts, els increments més notables s’han trobat a les Franqueses del Vallès (370) i la Garriga (380). En canvi, dotze municipis perden llocs de treball en el mateix període, entre els quals destaquen Sant Celoni (-4,3%), Santa Maria de Martorelles (-4,3%) i Tagamanent (-18,8%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Vallès Oriental, 2022 (en percentatge)

Els llocs de treball a la comarca han crescut un 1,3% al llarg de l’any 2022, gràcies a l’increment dels llocs de treball assalariat (1,7%). Alhora, el nombre d’empreses decreix un -0,8%.

En relació a les empreses (comptes de cotització), s’ha produït un descens el darrer any 2022, amb una pèrdua d’un -0,8% (-93), que es diferencia del sensible increment registrat al conjunt de la província (0,1%). En acabar l’any s’hi localitzaven 11.795 empreses. S’han donat creixements d’empreses en alguns subsectors, entre els quals destaquen els serveis de tecnologies de la informació (15) i les activitats jurídiques i de comptabilitat (16). En canvi, entre els subsectors que perden empreses destaquen la venda i reparació de vehicles de motor (-15) i sobretot el comerç al detall (-82).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Vallès Oriental, 2022 (en percentatge)

17 municipis de la comarca guanyen empreses durant l’any 2022, destacant Cànoves i Samalús (9) i Llinars del Vallès (10). En canvi, 20 municipis en perden, entre els quals destaca Sant Celoni (-21).

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el teixit empresarial del Vallès Oriental genera un volum de negoci de 20.817 milions d’euros. És la segona comarca amb empreses amb facturació elevada, que sumen 356 empreses d’aquest tipus, el 4,9% de les empreses de la comarca, que facturen més de deu milions d’euros. El volum de negoci d’aquestes empreses aplega el 69,9% de la facturació comarcal.

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en termes de facturació al Vallès Oriental es va traduir en una lleugera disminució del -0,3% del 2019 al 2020, molt per sota a la registrada en el conjunt de la província de Barcelona (-11,0%). El 2021 la facturació es va recuperar a nivell prepandèmia amb un increment d’un 11,3%, augment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%). 

Pel que fa al nombre de prestacions per desocupació concedides en acabar l’any 2022, aquest és de 13.059, el que suposa un increment de 785 respecte a un any abans. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada s’eleva fins al 70,4%, lleugerament per sobre de la taxa provincial (69,0%). Gràcies a l’augment del nombre de prestacions i a la caiguda de l’atur respecte al mateix període de l’any 2021, la taxa de cobertura s’ha incrementat en 6 punts percentuals.

L’any 2022 es van formalitzar un total de 142.145 contractes laborals, el que representa una davallada d’un -3,4% (4.976 contractes menys), que contrasta amb l’increment registrat al conjunt de la província (4,5%). La caiguda de la contractació ha estat generalitzada en tots els grans sectors econòmics. Per tipologia, els canvis propiciats per l’entrada en vigor de la reforma laboral han provocat un augment de la contractació indefinida (148,2%) i una davallada de la contractació temporal (-26,6%).

El Vallès Oriental registra al 2022 una oferta turística de 9.152 places, un 1% més que el 2021. L’oferta de places està estabilitzada, amb un lleuger increment en HUT (6%) i en turisme rural (2%).

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Vallès Oriental

 

En relació amb la demanda, el Vallès Oriental també augmenta en el nombre de viatgers i pernoctacions en les tres tipologies d’allotjament analitzades, arribant aquest any a superar el milió de pernoctacions. La tipologia que més augmenta en nombre de viatgers és els establiments hotelers (69%) i en pernoctacions, els càmpings (84%).

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Vallès Oriental

 

El Vallès Oriental ha registrat l’any 2022 un total de 405.468 euros recaptats per la taxa turística, amb un augment d’un 87% respecte al 2021, i lleugerament per sota de la recaptació del 2019 (-4%).

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Vallès Oriental

El Vallès Oriental ja supera el milió de pernoctacions el 2022, un 70% més que l’any 2021.

Pel que fa al comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 4.485 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 627.061 m². Això suposa un descens respecte a l’any 2019 d’un -2,5% en el nombre d’establiments i un augment d’un 5,0% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és d’11 establiments per cada 1.000 habitants, 2 dècimes menys que l’any 2019, i 1.508 m² per cada 1.000 habitants, un 3,4% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 140 m², 10 m² més que el 2019, un increment interanual d’un 7,7%, per sobre del conjunt de la província (6,8%).

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

La superfície de venda creix, alhora que baixa el nombre d’establiments, incrementant així la seva dimensió mitjana. Els preus de l’oferta comercial és el que més es valora entre els consumidors.

L’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019 recull que la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,81 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Cal destacar la percepció dels residents envers els preus de l’oferta comercial, amb una valoració de 6,44, la segona més alta de totes les comarques de la demarcació. Pel que fa a l’Índex d’atracció i pèrdues, s’observa una alta retenció de despesa per als productes quotidians. S’observa com per l’equipament de la persona i per l’equipament de la llar, la comarca obté una pèrdua de compradors/es perquè presenta un índex per sota del 100%, un 72,16% i un 60,68% respectivament.